Magistratures, Institucions i Expansió de la República Romana

Magistratures Romanes

Per accedir a una magistratura es requeria: ciutadania romana, fortuna, experiència en gestió d'afers públics i no haver presentat actes indignes.

Imperium (poder suprem militar i judicial) > èxits militars = Imperator

L'interrex: assumia el poder en períodes de transició d'un magistrat a l'altre. Dictador: designat en situació d'emergència "2 poders en 1".

Corsus Honorum: Aprenentatge de la Gestió Pública

Cònsols: magistratura superior. Eren 2 i regnaven 1 any. Dotats d'imperium.

Pretors: l'urbanus s'ocupava d'administrar justícia a les causes dels ciutadans i el peregrinus s'ocupava d'afers d'estrangers. Augmentaven amb l'ampliació de territori.

Qüestors: eren 4, però després més. Eren els màxims responsables del tresor i de l'arxiu públic.

Censors: eren 2 i s'elegien cada 5 anys. Actualitzaven la llista dels ciutadans i dels seus béns. Examinaven la moral del ciutadà, però amb exclusió.

Edils: eren 4 i vigilaven l'ordre públic, els mercats, i supervisaven la neteja i aspectes urbanístics de la ciutat.

Tribuns de la plebs (poble): capacitat de vetar els magistrats amb imperium i podien convocar l'assemblea per defensar interessos públics.

Institucions Romanes

Senat: fixava la política internacional, privava els magistrats de les seves funcions, prorrogava els mandats i eren anomenats interrex per 5 dies, d'un a l'altre. Garantien l'estabilitat a Roma. Eren 300, al final 900.

Assemblees Romanes

Comicis curiats: formats pel poble, dividit en 30 cúries. Votaven la llei per la qual es transmetia l'imperium a cònsols i pretors.

Comicis centuriats: foren un instrument per al reclutament i l'organització de l'exèrcit. Elegien cònsol i pretor.

Comicis per tribus: elegien els magistrats sense imperium, votaven les lleis i equivalien a un màxim tribunal d'apel·lació de ciutadans condemnats. Només el senat el ratificava.

La República Romana

2 cònsols amb mateixos poders, els quals duraven 1 any. Conjunt de magistratures, magistrats elaboraven un cens. Ingrés de plebeus en el Senat: establia aliances, declarava la guerra, signava la pau, fundava colònies i gestionava finances públiques.

494 aC: els tribuns de la plebs, representants dels plebeus (defensaven interessos). 445 aC: llei Canuleia, matrimonis vàlids entre patricis i plebeus. 367 aC: lleis Licínies Sèxties, un cònsol havia de ser plebeu.

L'Expansió per Itàlia (509-272 aC)

Guerres samnites: dissolució de la Lliga Llatina (llatins i volscos), el 338 aC. Derrota dels pobles del nord (etruscos, umbres i gals) el 283 aC.

Guerra de Tàrent contra el rei Pirros (280-276 aC). Roma es va annexionar la Magna Grècia.

Expansió pel Mediterrani (272-27 aC) vs. Cartago

Primera Guerra Púnica: té lloc a Sicília i a Hispània.

Segona Guerra Púnica: Publi Corneli Escipió l'Africà va vèncer Anníbal a Zama (202 aC).

Tercera Guerra Púnica: destrucció de Cartago. Annexió de Macedònia, Grècia, Àsia Menor, Egipte, Síria, les Gàl·lies i Hispània.

Els Conflictes Interns a Roma

Guerres socials pels pobres (s. II aC).

Reforma agrària dels germans Grac: van morir assassinats.

Aixecaments dels pobles itàlics: reclamaven dret complet de ciutadania. > Guerra social (91-88 aC), perden però finalment aconsegueixen drets.

Revolta d'esclaus d'Espàrtac (73-71 aC): derroten l'exèrcit romà però finalment Cras i Pompeu els van sotmetre.

La Fi de la República Romana

Primera guerra civil: Sul·la, del partit senatorial, venç Màrius, del popular, i s'instaura una dictadura. En morir Sul·la, Roma viu un període d'anarquia.

Per salvar la situació es recorre al primer triumvirat: Pompeu, Cras i Juli Cèsar.

Segona guerra civil: mort Cras en campanya militar a l'Àsia Menor, Pompeu i Cèsar s'enfronten. Pompeu és derrotat a Hispània i Cèsar obté poders de dictador. Això li va costar la vida (44 aC) a les mans d'un grup de senadors defensors de la República.

Es va formar el segon triumvirat: Marc Antoni, Octavi, Lèpid.

Tercera guerra civil: Lèpid es retira de la política i s'enfronten Octavi, recolzat pel Senat, i Marc Antoni, ajudat per les tropes egípcies de Cleòpatra. Guanya Octavi a la batalla d'Acci (31 aC), i s'instaura l'Imperi.

1a Guerra civil (88 aC), Sul·la (82 aC), Mort de Sul·la (79 aC), Cras Cònsol (70 aC), Pompeu Síria (63 aC), 1r Triumvirat (60 aC), Cras mor (53 aC), 2a Guerra civil (49-45 aC), mor J. Cèsar (44 aC), 2on Triumvirat (43 aC), Octavi (29 aC) > Imperi