Magatzems Carson, Pirie Scott: L'Obra Clau de Louis Sullivan i l'Escola de Chicago

Magatzems Carson, Pirie Scott: Anàlisi

1. Classificació de l'Obra

• Títol: Magatzems Carson, Pirie Scott
• Autor: Louis Sullivan (Boston, 1856 - Chicago, 1924)
• Cronologia: 1899-1901
• Escola o País: Escola de Chicago
• Tipologia: Civil
• Materials: Formigó, ferro fos, vidre
• Localització: Chicago (EUA)

2. Descripció Arquitectònica

2.1. Elements Tècnics i Estructurals

En alçat, la façana dels Magatzems Carson, Pirie Scott té dues parts ben diferenciades:

• La base de l’edifici l’ocupen l’entresol i la primera planta, tancats amb amplis aparadors de vidre situats a ran de façana. En aquest cos inferior, destaquen dues bandes de rica ornamentació de ferro fos. Té caràcter naturalista, feta amb fulles d’acant lobulades i espinoses i bandes espirals, que emmarquen els grans aparadors.
• La resta de plantes que s’aixequen sobre aquest primer cos homogeni segueixen una construcció cel·lular, consistent en la repetició d’un mateix mòdul seguint un ritme uniforme de finestres horitzontals, que a la part superior són més baixes, separades per una geomètrica estructura de formigó. La part superior es tanca amb una coberta plana.

En el pla horitzontal, Sullivan resol la cantonada aixecant un pavelló circular que segueix l’estructura del cos inferior de l’edifici, si bé gaudeix d’una decoració molt més exagerada en la seva part baixa. En els vitralls que segueixen la línia dels aparadors dels murs laterals de l’edifici s’hi poden veure els noms dels magatzems.

2.2. Disseny de la Façana i Funcionalitat

En el seu conjunt, la façana està projectada per tal que compleixi funcions indispensables, especialment la de deixar entrar la llum. Els seus elements fonamentals són les anomenades finestres de l’Escola de Chicago, perllongades en sentit horitzontal i estudiades per tal que coincideixin amb l’estructura de muntants i jàsseres. Així mateix, aquesta horitzontalitat fa que l’edifici doni poca sensació d’alçada, tot i els deu pisos que té, i permet una major adaptació visual al seu entorn.

Finalment, cal ressaltar que els grans finestrals dels aparadors i les portes del pavelló circular permeten una perfecta interrelació de l’interior amb l’exterior, de tal manera que existeix una continuïtat entre el carrer i el vestíbul dels magatzems.

3. Antecedents i Influències Posteriors

Louis Sullivan és l’arquitecte més rellevant de l’anomenada Escola de Chicago. Va estudiar arquitectura a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (ITM) i a l’Escola de Belles Arts de París, on va rebre la influència del decorativisme modernista. La seva activitat professional es va iniciar a Boston i posteriorment a Chicago, on es va associar amb l’arquitecte Dankmar Adler. Juntament amb Adler, ben aviat va investigar les possibilitats que oferien les estructures metàl·liques i l’aplicació que aquestes podien tenir en edificis comercials, construint els primers gratacels a la ciutat de Chicago.

Tot i l’interès per l’estructura, Sullivan va mantenir elements decoratius que l’entronquen amb el Modernisme. Entre els seus deixebles destaca la figura de l’arquitecte Frank Lloyd Wright.

També va influir en l’austríac Adolf Loos, en el deixeble de Loos més rellevant, l’alemany Walter Gropius, i en el funcionalista Le Corbusier.

4. Relacions amb Obres Similars

Sullivan va mantenir el decorativisme ornamental hereu de l’arquitectura modernista, que va poder estudiar durant la seva estada a París. Els Magatzems Carson, Pirie Scott recullen l’essència de les innovacions constructives de l’Escola de Chicago, desenvolupada entre 1875 i 1905.

Altres obres destacades de Sullivan inclouen gratacels de vivendes, cases unifamiliars per a la burgesia, bancs i esglésies, entre d’altres. Algunes de les més importants són:

• Auditorium Building de Chicago (1889)
• Guaranty Building (1895)

5. Diferències amb Solucions Coetànies

En aquest moment, en la major part de països industrialitzats, l’estil més avançat era el Modernisme, tot i que encara convivia amb tot tipus d’historicismes.

6. Funció de l'Edifici

Aquest edifici va funcionar fins al 2007 com a grans magatzems de la firma Carson Pirie Scott, especialitzats en la venda de roba, calçat, mobles per a la llar i productes de bellesa, entre d’altres.

7. Significat i Importància

Aquests magatzems estan considerats no només una de les construccions més rellevants de Louis Sullivan, sinó també un dels edificis més significatius de l’Escola de Chicago. Representa una clara reflexió de la funció per a la qual havia estat dissenyada, una teoria que es resumeix en una frase atribuïda a ell mateix: «La forma segueix la funció».

8. Context Històric i Artístic

Al segle XIX, amb la la industrialització arreu dels països industrialitzats d’Europa, van aparèixer nous materials que van introduir noves possibilitats, la qual cosa va comportar un gran pas en l’enginyeria de la construcció. Hi havia dues línies d’opinió:

• La dels arquitectes, que creien que l’arquitectura havia de tendir a la bellesa clàssica.
• La dels enginyers, que creien que s’havia d’aprofitar la funcionalitat dels nous materials.

Es va anar generant una nova arquitectura que es consolidaria al segle XX. En aquesta consolidació van influir diversos factors:

• A partir de la idea romàntica de rebel·lar-se contra tota servitud, països europeus van recuperar el seu passat medieval.
• La cultura europea es va anar influint de cultures exòtiques.
• Es va necessitar la construcció de noves obres d’enginyeria.
• Finalment, amb la industrialització van aparèixer nous materials amb els quals es va anar innovant.

Als Estats Units, en aquest moment, va començar una arquitectura totalment innovadora. En això va influir el fet que tingués una certa tradició europea, però que no pesava ni de bon tros com ho feia a Europa.

D’altra banda, és un país molt industrialitzat que va al capdavant de l’avenç tecnològic i de l’economia capitalista. Per tot això, es va llançar a fer canvis d’una manera més atrevida que no pas Europa. És aquí on van aparèixer els gratacels, que comporten el màxim aprofitament del sòl en un moment en què començava a ser un bé escàs.

Perquè poguessin aparèixer aquestes construccions, van caldre també millores tècniques. Dins dels Estats Units, un dels centres més interessants és Chicago, on es va produir un gran incendi que va destruir pràcticament tota la ciutat, ja que l’estructura dels edificis era de fusta. Arran d’això, amb la necessitat de construir habitatges, el sòl es va encarir molt i per superar la inflació es van construir gratacels.

L’arquitecte més conegut de l’Escola de Chicago és Louis Sullivan. Ell va rebre la primera formació com a arquitecte a Amèrica, i més tard va seguir els estudis a Europa (París), on va rebre la influència de l’Art Nouveau, que en aquell moment representava el primer moviment modern de l’arquitectura interessant i una alternativa als neogòtics, neoromànics, etc.

Finalment, va tornar als Estats Units, on va realitzar l’obra estudiada. Des d’un principi es veu la importància que va donar a l’estructura de l’edifici, que és reflectida en la façana. Això anticipa el moviment racionalista i funcionalista del segle XX.

Alguns dels seus edificis tenen parts ornamentades amb relleus naturalistes, com vegetació molt més estilitzada que recorden al Modernisme, però en general predomina la senzillesa i la geometria.