Magatzems Carson Pirie Scott: Estudi d'un Icona de Chicago

Magatzems Carson Pirie Scott

Planta

Consta d'una planta rectangular de gran senzillesa, que crea a l'interior un espai espaiós, lluminós i diàfan, només trencat per una sèrie de pilars disposats regularment.

Alçat

Elements sustentadors: Els elements de suport són els pilars, fets de formigó armat que constitueixen tota una carcassa metàl·lica que suporta el pes de l'edifici. D'aquesta manera, el mur queda totalment alliberat de la seva funció de càrrega, fet que permet obrir-hi grans finestrals de vidre. Aquests pilars, a l'interior de l'edifici es transformen en columnes de fust nu amb originals capitells.

Elements sustentats i de cobriment: L'element sustentat és la gran coberta plana que tanca la part superior de l'edifici.

Espai interior: Les grans finestres, la forma quadrangular de la planta i la disposició dels pilars creen espais amplis i diàfans, com ja hem esmentat.

Espai exterior/Façana: Sullivan va disposar la façana a cada carrer a diferents altures, amb un clar predomini de la línia recta, la qual cosa contrasta enormement amb la cantonada arrodonida (feta a petició dels propietaris) que serveix d'encaix als dos sectors dels magatzems i que dóna monumentalitat a les portes d'accés. Les plantes segueixen una construcció cel·lular, basada en la repetició d'un mateix mòdul, tant en amplada com en alçada, consistent en les anomenades "finestres de Chicago", de forma horitzontal i allargada i separades per una estructura geomètrica de formigó. Són més baixes a la part superior. Aquesta horitzontalitat redueix la sensació d'alçada i verticalitat de l'edifici i permet una major adaptació visual a l'entorn urbà immediat. Al pavelló circular de la cantonada, on hi ha el nom dels magatzems, també es repeteix aquesta estructura modular tot i que les finestres són més petites i més verticals.

En conjunt, la façana està concebuda de manera funcional, especialment perquè permeti el pas de la llum a l'interior. De fet, l'interior i l'exterior estan perfectament interrelacionats a través dels grans finestrals dels aparadors i de les portes del pavelló circular, de manera que estableixen una continuïtat entre el carrer i el vestíbul dels magatzems.

Decoració: La tendència racionalista i funcional i el predomini de la línia recta contrasta amb l'abundància d'elements decoratius que trobem bàsicament a la part de la coberta i al primer cos de l'edifici a peu de carrer. Per a la decoració de les columnes de la part superior i la coberta es va emprar la terracota, que és un material molt lleuger. Els aparadors de la base de l'edifici, i sobretot els del pavelló circular, estan emmarcats per bandes d'ornamentació naturalista que recorden al Modernisme, feta a partir de fulles d'acant lobulades, espinoses i bandes espirals. El material utilitzat en aquest cas és el ferro fos.

Relació arquitectura-urbanisme: Els magatzems Carson, Pirie i Scott es troben en el xamfrà dels carrers Franklin i Adam, dins del districte comercial de Chicago, lloc on, després de l'incendi que va patir la ciutat el 1871, es van centralitzar les activitats econòmiques i administratives de la ciutat. Per tant, l'edifici presenta una perfecta integració urbanística per la seva ubicació. També el fet de trobar-se en una cantonada augmenta la seva importància i accessibilitat.

Anàlisi conceptual

Els magatzems Carson, Pirie, Scott and Company, reben aquest nom per l'empresa que els va adquirir l'any 1904, quan finalitzava la segona part de la seva construcció. Fins a l'any 2007, moment en què va passar a anomenar-se "Centre Sullivan", va funcionar com a grans magatzems de la firma Carson, Pirie i Scott, especialitzats en la venda de roba, calçat, mobles per a la llar, joieria i productes de bellesa, entre altres. Es considera com una de les construccions més importants de Louis Sullivan i també un dels edificis més significatius de l'Escola de Chicago.

Antecedents/Influències/Projecció

Si bé Sullivan manté el decorativisme ornamental hereu de l'arquitectura modernista, que va poder estudiar durant la seva estada a París, els Magatzems recullen l'essència de les innovacions constructives de l'Escola de Chicago desenvolupada entre 1875 i 1905. Sullivan també rep la influència de l'arquitectura del ferro europea, que ja havia començat a treballar amb les possibilitats tècniques que oferien els nous materials com el ferro, el vidre o el formigó.

El seu plantejament arquitectònic, en què es condiciona la forma dels elements a la funció, es troba a l'arrel del moviment funcionalista europeu, en el qual destaquen Adolf Loos i Le Corbusier. També Frank Lloyd Wright està considerat un dels seus principals deixebles.