Magatzems Carson Pirie Scott: Arquitectura de Louis Sullivan i l'Escola de Chicago

Els Magatzems Carson Pirie Scott

Fitxa Tècnica dels Magatzems Carson Pirie Scott

• Edifici: Magatzems Carson, Pirie i Scott
• Autor: Louis Sullivan
• Cronologia: 1899 - 1901
• Tipologia: Civil (Comercial)
• Estil: Escola de Chicago
• Materials: Formigó, ferro i vidre
• Localització: Chicago, EUA

Context Històric: La Gènesi de l'Escola de Chicago

La Segona Revolució Industrial va provocar l’augment de l’ús de noves fonts d’energia, com el petroli i l'electricitat, i nous materials, com el ferro i l’acer. L'increment ràpid i massiu de la producció i la creació de productes nous van impulsar la societat del consum.

Aquesta nova societat requeria edificis més moderns, adaptats als canvis i a la innovació, allunyats del model tradicionalista. Al segle XIX, els arquitectes de l'Escola de Chicago van liderar aquesta modernització.

Concretament a Chicago, entre finals del segle XIX i principis del XX, un gran incendi el 1871 va destruir gran part del centre històric, econòmic i comercial. En la seva reconstrucció, es van utilitzar els nous materials i es va començar a construir en alçada, utilitzant el ferro i l’acer per crear els esquelets dels edificis. En aquest context, destaca Louis Sullivan, un arquitecte format a Boston que es va traslladar a Chicago i es va associar amb Dankmar Adler per construir edificis clau.

Louis Sullivan: Arquitecte Clau de Chicago

Louis Sullivan va ser l’arquitecte més rellevant de l’Escola de Chicago. Va iniciar els estudis d’arquitectura a l’Institut Tecnològic de Massachusetts i, posteriorment, va anar a l’École des Beaux-Arts de París, on va rebre la influència del decorativisme modernista.

L’activitat professional de Sullivan va començar a Boston i després a Chicago, on es va associar amb l’arquitecte d’origen alemany Dankmar Adler. Aquesta col·laboració li fou molt profitosa: Adler aportava els aspectes tècnics i administratius, i Sullivan els formals i artístics.

Els seus treballs amb estructures metàl·liques li van permetre descobrir-ne les possibilitats per a la construcció de grans arquitectures urbanes, especialment en edificis comercials. L’aplicació d’aquests coneixements el va dur a la construcció dels primers gratacels a la ciutat de Chicago.

Tot i el seu interès per l’estructura, l’arquitectura de Sullivan manté elements decoratius que l’entronquen amb el modernisme. Entre els seus deixebles destaca l’arquitecte Frank Lloyd Wright.

Característiques de l’Estil: L'Escola de Chicago

• Estructures metàl·liques (esquelets o carcassa de ferro) que permeten realitzar edificis amb gran alçària.
• Ús del pilar de formigó com a suport o fonament.
• Eliminació dels murs de càrrega (gràcies a l’ús d’estructures metàl·liques).
• Finestres esteses horitzontalment per tota la façana (amb les dimensions desitjades, ja que no són necessaris els murs de càrrega).
• Incorporació de l’ascensor elèctric (inventat per Siemens el 1887).
• Pel que fa a l'exterior, se suprimeixen els elements decoratius (tan habituals en l'arquitectura artística de finals del segle XIX). S’opta per superfícies llises i envidrades.
• Predomini de les línies horitzontals i verticals.

Anàlisi Formal dels Magatzems Carson

Els magatzems Carson estan sostinguts per un esquelet format pels nous materials, com el formigó armat (creació francesa del 1880), les característiques del qual són: més compressió, plasticitat (capacitat d’adaptar-se als motlles on s’aboca) i més resistència al foc. Un altre element molt important és l’ascensor elèctric, construït per Siemens l’any 1887.

Això forma una estructura interna de ferro que permet fer edificis molt més alts, obrir-hi grans finestres i dissenyar els interiors lliurement, sense dependre de murs de càrrega.

Espai Exterior: La Façana

La façana dels magatzems Carson presenta dues parts ben diferenciades:

1. La base de l’edifici: Formada per l’entresol i la primera planta, tancats amb amplis aparadors de vidre situats a ran de façana. Dues bandes de rica ornamentació de ferro fos de caràcter naturalista, feta amb fulles d’acant lobulades i espinoses i bandes espirals, emmarquen els grans aparadors.
2. La resta de plantes: Segueixen una construcció cel·lular, repetint un mateix mòdul que segueix un ritme de finestres horitzontals. Aquestes són més baixes a la part superior i estan separades per una estructura geomètrica de formigó. La part superior es tanca amb una coberta plana.

Sullivan resol el trencant de la cantonada aixecant un pavelló circular que segueix l’estructura del cos inferior de l’edifici, però amb una decoració molt més exagerada a la seva part baixa. Als vitralls que segueixen la línia dels aparadors dels murs laterals s’hi poden veure els noms dels magatzems.

En el seu conjunt, la façana està projectada per complir funcions indispensables, especialment la de deixar entrar la llum. Aquesta horitzontalitat li dona poca sensació d’alçada, tot i tenir 10 pisos, cosa que permet una major adaptació visual a l’entorn. Cal ressaltar que els grans finestrals dels aparadors i les portes del pavelló circular permeten una perfecta interrelació de l’interior amb l’exterior (continuïtat entre el carrer i el vestíbul dels magatzems). Els seus elements fonamentals són les anomenades finestres de l’Escola de Chicago, perllongades en sentit horitzontal per tal que coincideixin amb l’estructura de muntants. En general, l’edifici presenta una gran sobrietat, predominant la funcionalitat sobre l’estètica.

Espai Interior

La llum és un element predominant en tot l’interior. La planta és lliure; només columnes i pilars trenquen la continuïtat de l’espai. L’arquitecte concep l’edifici de dins cap a fora, formant els dos espais un tot indivisible i orgànic, on no sobra ni falta res. Cada part reflecteix la funció a la qual està destinada: «La forma segueix a la funció» era una de les teories de Sullivan.

Funció i Significat: La Forma Segueix la Funció

Aquest edifici va funcionar fins al 2007 com a gran magatzem de la firma Carson, Pirie i Scott, especialitzats en la venda de roba, calçat, mobles per a la llar, joieria i productes de bellesa, entre altres.

• Funció útil: Comercial, un edifici alt amb espais interiors amplis i polivalents.
• Funció simbòlica: Construir un edifici modern, símbol de la ciutat de Chicago i la seva burgesia emergent.

És considerat una de les construccions més importants de Louis Sullivan i un dels edificis més significatius de l'Escola de Chicago. També és un clar exemple del pensament arquitectònic de Sullivan, segons el qual cada part havia de reflectir clarament la funció per la qual havia estat dissenyada: «La forma segueix la funció».

L'edifici va ser inclòs en el Registre Nacional de Llocs Històrics el 1998. La proposta urbanística en la qual s'inclouen els Magatzems Carson s'entén per la necessitat de reconstruir la ciutat arran del gran incendi de 1871. La reconstrucció va suposar un canvi d'usos i la centralització de les activitats econòmiques i administratives a la City, l'emplaçament dels negocis al centre de la ciutat.

Entorn i Integració Urbanística

Els magatzems Carson, Pirie i Scott es troben en el xamfrà dels carrers Franklin i Adam, dins del districte comercial de Chicago, lloc on es van centralitzar les activitats econòmiques i administratives de la ciutat després de l'incendi de 1871.

L'edifici presenta una perfecta integració urbanística per la seva ubicació (envoltat d'edificis alts, harmonitza amb l'entorn). El fet de trobar-se en una cantonada augmenta la seva importància i accessibilitat.

Models i Influències

L’edifici rep diverses influències i, alhora, en genera de noves:

• Influències rebudes: Rep influències del modernisme en els ornaments de la part inferior. Sullivan també rep la influència de l’arquitectura del ferro europea, que ja havia començat a treballar amb les possibilitats tècniques que oferien els nous materials com el ferro, el vidre o el formigó.
• Influències generades: El plantejament arquitectònic de Sullivan («la forma segueix la funció») va ser l’arrel d’un moviment posterior: el funcionalisme europeu. També en van rebre influències les construccions de la Via Laietana de Barcelona.