Magatzems Carson: Escola de Chicago i Funcionalitat

Magatzems Carson: Un Icona de l'Escola de Chicago

Identificació

L'autor és Louis Sullivan. La construcció va anar des del 1899 fins al 1901, amb una ampliació entre 1903 i 1904. L'estil és arquitectura de ferro. És un edifici civil.

Context Històric

La Segona Revolució Industrial generalitza l'ús de noves fonts d'energia i de nous materials com el ferro i l'acer. L'augment espectacular de la producció, juntament amb el desenvolupament de nous productes, dona lloc a l'aparició de la societat de consum.

Una nova societat necessita nous edificis, als quals dona resposta l'esperit funcional i innovador dels enginyers, que contrasta amb el conservadorisme dels arquitectes tradicionals. Als darrers anys del segle XIX, s'arriba a la superació d'aquests conflictes amb els arquitectes de l'Escola de Chicago i el Modernisme.

El 1871, Chicago va patir un incendi que va destruir la ciutat. Per a la seva reconstrucció, calia rapidesa, materials no inflamables i edificació en alçada, degut a l'encariment del sòl urbà.

Els nous materials, com el ferro i el formigó armat, permetien superposar molts pisos. Les característiques principals d'aquest estil són:

• Estructures metàl·liques que permeten realitzar edificis de gran alçària.
• Ús del pilar de formigó com a suport o fonament.
• Eliminació dels murs de càrrega.
• Finestres esteses horitzontalment per tota la façana.
• Pel que fa a l'exterior, se suprimeixen els elements decoratius i s'opta per superfícies llises i envidrades, on predominen les línies horitzontals i verticals.

Anàlisi de l'Obra

La façana presenta dues parts ben diferenciades:

1. La base de l'edifici, formada per l'entresòl i la primera planta, tancats amb amplis aparadors de vidre situats arran de façana. En aquest cos inferior, destaquen dues bandes d'ornamentació de ferro fos de caràcter naturalista.
2. La resta de plantes segueixen una construcció cel·lular, repetint un mateix mòdul que segueix un ritme de finestres horitzontals. Aquestes són més baixes a la part superior i estan separades per una estructura de formigó. La part superior es tanca amb una coberta plana.

El trencant de la cantonada es resol aixecant un pavelló circular que segueix l'estructura del cos inferior de l'edifici, però amb una decoració molt més exagerada.

En el seu conjunt, la façana està projectada per tal que compleixi funcions indispensables, especialment la de deixar entrar la llum. Els grans finestrals dels aparadors i les portes del pavelló circular permeten una perfecta interrelació de l'interior amb l'exterior.

En general, l'edifici presenta una gran sobrietat, predominant la funcionalitat sobre l'estètica. La planta és lliure; només les columnes i els pilars trenquen la continuïtat de l'espai. La llum és un element predominant en tot l'interior. L'arquitecte concep l'edifici de dins cap a fora, formant els dos espais un tot indivisible, on no sobra ni falta res. Cada part reflecteix la funció a la qual està destinada.

Funció

Aquest edifici va funcionar fins al 2007 com a grans magatzems especialitzats en la venda de roba, calçat, mobles per a la llar, joieria i productes de bellesa, entre d'altres. Està considerat un dels edificis més significatius de l'Escola de Chicago. Suposa un clar exemple del pensament arquitectònic de Sullivan: cada part havia de reflectir clarament la funció per a la qual havia estat dissenyada.