Magatzems carson dimensions

Magatzems Carson, Pirie, Scott.  Louis Suillivan   1889 - 1901 Documentació general:
Chicago, EEUU. Formigó, ferro i vidre. Materials industrials. Estil escola de Chicago.Civil63 m (alçada)

CONTEXT HISTÒRIC

Dècada dels 80 del Segle XIX.Chicago és el bressol de l’arquitectura utilitària i racionalista que predominarà arreu del món al llarg del Segle XX.

Quan el 1871 un incendi va destruir gran part de la ciutat, aquesta es trobava en una fase de creixement accelerat ja que Chicago havia esdevingut un gran mercat cerealista i un important nucli industrial, afavorit per les bones comunicacions ferroviàries i fluvials (a la vora del llac Michigan). La reconstrucció després de l’incendi va donar lloc a un boom de l’activitat constructiva. Calia construir ràpid, no utilitzar fusta per evitar nous incendis i l’edificació en alçada per l’encariment dels solars. Amb els nous materials industrials es construiran els primers gratacels de la història de l’arquitectura.ESCOLA DE CHICAGO
 Característiques generals: Estructures metàl·liqües (esquelets de ferro), permeten aconseguir alçària. Ús de pilar de formigó com a suport o fonament. Serà el desafiament de construir sobre un terra sorrenc i fangós. Possible eliminació dels murs de càrrega. Finestres esteses horitzontalment per tota la façana. Desenvolupament de l’ascensor elèctric. A l’exterior, supressió dels elements decoratius (habituals a finals del s.XIX),          s’opta per superfícies llises i acristallades. Predominen línies horitzontals i verticals.

Anàlisi formal: elements de suport

Estructures metàl·liqües de ferro i formigó, que permeten una construcció ràpida i superposar molts pisos.

Espai exterior:

Predomina la línia recta, contrasta amb la cantonada arrodonida que serveix d’ encaix als dos sectors dels magatzems. Amplis finestrals apaïsats sense decoració, emmarcats per bandes longitudinals. Verticalitat atenuada per l’ horitzontalitat de les finestres i de les bamdes que separen els pisos. (1906 se li afegir un altre mòdul més, prolongant longitudinalment) Per als pocs detalls decoratius, va recórrer a materials com el ferro forjat o la terracota.

Espai interior

: Planta lleugerament rectangular que s’organitza en una cantonada a dos carrers. Planta lliure i interior ampli. Façanés obertes que contribueixen a interiors diafans, aportant llum natural. Interiors sense més distorsions que els pilars de suport, aquí transformats en columnes de nus i amb curiosos capitells.

Interpretació: contingut i significa

Aquests magatzems estan considerats, no només una de les construccions més rellevants del Louis Sullivan, sinó també un dels edificis més significatius de l’Escola de Chicago. Caracteritzat per la utilització de les noves estructures a mena de gran esquelet de l’edifici, obres de gran senzillesa i que reflecteixen a l’exterior l’estructura i la funció de l’espai interior.
Suposa un clar exemple del pensament arquitectònic de Sullivan, segons el qual cada part havia de reflectir clarament la funció per a la qual havia estat dissenyada.

Funció

Els magatzems Carson, Pirie, Scott and Company, gaudeixen d’ aquest nom per l’empresa que els va adquirir el 1904, quan precisament finalitzava la segona part de la seva construcció.  El conjunt, amb uns 56.000 m² de superfície útil, va perdre el seu ús originari el 2007 passant a anomenar-se Centre Sullivan.

Models i influències

Els projectes de gratacels de Sullivan amb estructures de ferro i formigó convertirien aquesta tipologia d’edificis en si símbol arquitectònic dels EE.UU, de l’últim terç de segle. Els edificis foren sobretot comercials. Mantingué elements decoratius del Modernisme, tot i que per a ell el més important era la funció de l’edifici: la forma segueix la funció

.Models i influències

Tot i que les preocupacions d’Europa per l’espai entren en contradicció amb el gust pel manteniment patrimonial o d’ estil anteriors, a Barcelona, es troba una petita influència de              l’escola de Chicago a les construccions de Via Laietana (carrer construït entre 1909 i 1913), a cavall entre el Modernisme i noucentisme, adopta aquest estil a edificacions planejades per a oficines i centres oficials.

Influirà en el moviment funcionalista europeu, en el que destaquen Adolf Loos i Le Corbusier.