La Maestà i el Cicle del Bon i Mal Govern a Siena

Pintura mural cívica a Siena: la Maestà i el Cicle del Bon i Mal Govern

A la ciutat de Siena, durant el Trecento, es produeix un dels moments més destacats de la pintura mural de caràcter cívic, estretament vinculat al context polític i institucional de la República de Siena. Dins del Palazzo Pubblico, edifici clau de la vida política comunal, trobem dues grans intervencions pictòriques que tenen com a finalitat reforçar el bon govern mitjançant un programa iconogràfic religiós i laic.

En primer lloc, cal destacar la Maestà de Simone Martini (c.1315), una imatge de la Mare de Déu en majestat presidint la Sala del Consell. Aquesta obra tenia una funció propagandística clara: la Mare de Déu com a protectora directa de la ciutat i del seu govern. Pocs anys després, Lippo Memmi, cunyat de Simone Martini, en va fer una rèplica el 1317, en un altre espai del Palazzo, reproduint-ne l’esquema iconogràfic i la jerarquia visual com a reafirmació de la devoció i la continuïtat institucional. Així, l’art no sols tenia un paper decoratiu, sinó estructurador del pensament polític.

A la Sala dels Nou, òrgan de govern de la ciutat, es conserva un dels conjunts més significatius de pintura mural de l’edat mitjana: el Cicle del Bon i Mal Govern d’Ambrogio Lorenzetti (c. 1338-1339). Aquest cicle, pintat sobre tres parets, és una al·legoria visual i pedagògica del poder civil i les seves conseqüències.

L’Al·legoria del Bon Govern: Al centre de la composició hi ha la figura d’un Governador Bo, assegut com un rei però flanquejat per al·legories com la Justícia, la Pau, la Prudència o la Magnanimitat. Aquestes figures simbolitzen les virtuts que han de guiar l’exercici del poder. La Justícia, en particular, hi apareix actuant segons la llei i distribuint càstigs i recompenses, essent una clara referència a l’equitat republicana.

Els Efectes del Bon Govern (dins i fora la ciutat): Aquesta escena representa una Siena ideal, amb ciutadans treballant, comerciant i vivint en harmonia. A fora muralles, els camps són fèrtils i conreats. Hi destaca la figura de la Seguretat, una dona alada que sosté un bàner amb una inscripció que garanteix el lliure moviment pels camins. També apareix l'estàtua de Ròmul i Rem, evocant el mite fundacional romà i connectant la ciutat de Siena amb la tradició imperial i la descendència de Rèmul, un element d’orgull cívic. Aquesta representació té una clara funció propagandística: mostrar una ciutat pròspera com a reflex de la justícia i bon govern dels seus dirigents.

Al·legoria i Efectes del Mal Govern: En contrast directe amb les anteriors, aquí el governant és una figura demoníaca (la Tirania), envoltat d’al·legories negatives com la Crueltat, la Traïció, la Vanitat o la Guerra. La Justícia hi apareix tombada, derrotada, i la ciutat es veu fosca, desorganitzada, en decadència i amb presència de violència. Aquesta escena funciona com a mirall negatiu i com advertència: el mal govern porta inevitablement a la destrucció del teixit social i urbà.

Aquest cicle va molt més enllà de la decoració: esdevé un programa ideològic visual, dissenyat per recordar als governants els principis que havien de regir el seu mandat. Lorenzetti articula un llenguatge visual altament innovador, combinant símbols, narrativa secular i observació naturalista de l’entorn urbà i rural.

Amb tot, tant la Maestà de Martini com el cicle de Lorenzetti constitueixen un testimoni excepcional de com l’art gòtic a Siena es posa al servei de la política, amb una finalitat clara de construcció d’identitat, cohesió social i control del discurs públic a través d’imatges. Són obres fonamentals per entendre la singularitat del gòtic sienès i la seva aportació a la cultura visual del Trecento