La Madeleine de París: Neoclassicisme, Cronologia i Anàlisi Arquitectònica

La Madeleine: Cronologia (1806-1842) i Context Històric

Context Històric i Cultural (1806-1842)

L’àmplia cronologia de l’obra la situa entre els ideals neoclàssics i els romàntics, des de l’Imperi Napoleònic fins al regnat de Lluís Felip I.

L'Estil Imperial i l'Era Napoleònica

A l'època napoleònica, l'art neoclàssic va prendre un caire molt més classicitzant, que anomenem l'Estil Imperial. Napoleó, amb aquest retorn a l'antiguitat de llenguatge racionalista, ordenat i geomètric, transmetia ideals de justícia, honor i patriotisme. L'època de Napoleó fou la més fecunda en construccions classicistes, fent evident la intenció d'identificar l'emperador amb els emperadors romans.

El Romanticisme i la Crisi del Segle XIX

Posteriorment, al llarg del segle XIX, la crisi religiosa, les revolucions liberals i econòmiques van suposar el triomf del Romanticisme com a resposta a la reacció burgesa que havia originat el neoclassicisme. Apareix la novel·la realista amb Victor Hugo.

La Revolució de Juliol (1830)

La Revolució de Juliol fou una sublevació popular contra el rei Carles X de França, coneguda com les Tres Glorioses en referència als tres dies (27, 28 i 29 de juliol de 1830). En una situació de contínua disputa entre liberals i monàrquics, Carles X va pretendre instaurar lleis repressores i va fracassar. A conseqüència de la revolta, va ser substituït per Lluís Felip I, qui, en principi, havia de respectar més el poble en la que es va anomenar Monarquia de Juliol (1830-1848).

Urbanisme Neoclàssic

Els arquitectes neoclàssics sabien que un nou ordre social exigia un nou ordre de la ciutat, i tots els seus projectes es van inscriure en un pla de reforma urbanística. La nova ciutat havia de tenir els seus monuments, però l'arquitecte havia de preocupar-se també del desenvolupament social i funcional. Es van construir esglésies a la manera dels temples clàssics, però també escoles, museus, hospitals, mercats, duanes, ports, carrers i places.

Estil Arquitectònic

Neoclàssic (s’admet també la influència neobarroca en la decoració interior).

Característiques de l'Espai Exterior

L’aspecte exterior és el d’un gran temple clàssic, combinant solucions gregues (columnata) i romanes (pòdium, escalinata, ordre corinti).

• Tipologia: Temple clàssic, octàstil, perípter.
• Columnes: D'ordre corinti, amb base, fust estriat i capitell amb fulles d'acant. Tenen 20 metres d'alçada.
• Base: S'aixequen damunt un pòdium de 7 metres, amb 28 graons, situat a la façana principal.
• Coberta: Es tanca amb una coberta de dos aiguavessos.

Decoració Exterior i Simbologia

La temàtica religiosa és present en el fris i en els frontons. Destaca el frontispici de la façana principal, el qual mostra una representació del Judici Final, obra de l’escultor Henri Lemaire (1798-1880) i acabat el 1833.

Una porta de bronze amb baixos relleus inspirats en els Deu Manaments ens condueix a l'interior.

Característiques de l'Espai Interior

Interiorment és una enorme i obscura cel·la decorada amb marbre, daurats i escultures. L’obra evoca un gegantesc panteó, més similar a unes termes romanes que a la tradicional disposició d’una església.

• Planta: Rectangular, d’una sola nau elevada.
• Coberta: Voltada, configurada per tres trams quadrats amb tres cúpules sobre petxines.
• Absis: Semicircular, localitzat al final de la llarga nau.
• Decoració de l'Absis: Decorat amb un fresc on Crist i la Madeleine són acompanyats per personalitats històriques del temps de Napoleó.

Significat i Funció

Simbologia

Tot l'exterior de l'edifici és un símbol de recuperació de l'època clàssica. La pedra com a material, així com les columnes, donen un aire de solidesa i noblesa. Aquesta aclaparadora solidesa assenyala que Napoleó utilitza el Neoclassicisme com a símbol de glòria i immortalitat.

Funció de l'Edifici

Originalment, l'edifici fou concebut com un temple laic per guardar-hi els trofeus i les banderes agafades als enemics. Posteriorment, esdevé un edifici religiós. Actualment és una església cristiana dedicada a Maria Magdalena.