La Madeleine: Història, Arquitectura i Significat

Biografia de l'autor

L'actual església de la Madeleine va ser construïda per Pierre Alexandre Vignon, un dels principals arquitectes neoclàssics de França. Vignon va estudiar arquitectura amb Claude Nicolas Ledoux i, l'any 1805, va col·laborar amb Jean-Thomas Thibault en la construcció del castell de Malmaison per a l'emperadriu Josefina.

Posteriorment, l'any 1806, Napoleó li va encarregar la realització d'un temple laic dedicat a la Glòria dels Exèrcits del Primer Imperi, que posteriorment va esdevenir l'embrió de l'església de la Madeleine, el seu gran projecte.

A la seva mort, l'any 1828, l'església va ser continuada per Jean-Jacques Marie Huvé, responsable de les obres interiors del temple, entre les quals destaquen les tres cúpules.

Descripció formal

L'església s'eleva sobre un podi, a la manera d'un temple clàssic, al qual s'accedeix per una àmplia escalinata. La seva tipologia correspon a la d'un temple perípter monòpter (voltat per una filera de columnes exemptes) de planta rectangular.

El pòrtic octàstil està presidit per columnes corínties de 20 m d'alçada, molt esveltes, sobre les quals hi ha un entaulament amb arquitrau de tres platabandes, un fris amb decoració en relleu i la inscripció D.O.M. SVB. INVOC. S.M. MAGDALENAE, i un frontó triangular amb ornamentació escultòrica, obra d'Henri Lemaire. La coberta és a dos aiguavessos.

L'interior de l'edifici s'estructura en una única nau amb un absis semicircular al presbiteri. L'espai es divideix en tres trams quadrats coberts per cúpules sobre petxines, que no són visibles des de l'exterior i descansen sobre quatre parells de columnes corínties.

Aquestes vuit columnes separen l'espai de la nau central d'una galeria de circulació, darrere de la qual hi ha capelles cobertes per petites cúpules i llunetes semicirculars.

Entorn i integració urbanística

L'església de la Madeleine es troba en un dels extrems de l'eix viari transversal que travessa la Place de la Concorde, tancat a l'altre extrem pel Palau Bourbon, un edifici amb un pòrtic també neoclàssic. Aquesta plaça està situada en un dels eixos urbanístics principals de París i separa els Camps Elisis (Champs-Élysées) i el Jardí de les Teuleries (Jardin des Tuileries) a la riba del Sena.

Funció i significat

Originalment projectada com a església, arran dels esdeveniments de la Revolució Francesa, l'edifici va ser transformat en Temple de la Revolució, per la seva proximitat a la Place de la Concorde, lloc on van ser guillotinats Lluís XVI i la seva esposa Maria Antonieta.

Posteriorment, amb l'arribada al poder de Napoleó Bonaparte, va passar a tenir una funció commemorativa, enaltidora dels exèrcits francesos. A partir de 1842, quan aquest ús cívic es va traslladar a l'Arc de Triomf, va recuperar la funció religiosa originària com a església consagrada a Santa Maria Magdalena.

Aquesta funció religiosa explica els alts relleus del frontó. Esculpits per Lemaire l'any 1833, representen el Judici Final, amb la figura de Crist a l'espai central, flanquejat a la dreta per l'arcàngel Sant Miquel, vencedor dels condemnats (que tipifiquen els vicis) i, a l'esquerra, per Maria Magdalena, representada com a pecadora penedida.

La imatge va ser criticada per la seva indumentària, considerada impúdica per la societat de l'època.

Fitxa tècnica

• Autor: Pierre Alexandre Vignon
• Cronologia: 1806-1842
• Tipologia: Església
• Material: Pedra
• Estil: Neoclàssic / Neobarroc
• Localització: París