Macroeconomia Essencial: Indicadors, Demanda, Oferta, Inflació i Desocupació

Indicadors Macroeconòmics Clau

Producte Nacional Brut (PNB)

PNB = PIB + RNE - RRE

• RNE: Rendes nacionals obtingudes de l'estranger
• RRE: Rendes estrangeres obtingudes al territori nacional

Producte Nacional Net (PNN)

PNN = PNB - D

• D: Depreciació o amortització

Renda Nacional Neta (RNN)

RNN = PIBCF + RRN - RRE - D (equivalent a PNB - D)

• PIBpm: Producte Interior Brut a preus de mercat
• RRN: Rendes de residents nacionals a l'estranger
• RRE: Rendes de residents estrangers al país

Renda Personal (RP)

RP = RNN - Bnd - Tb - CSS + TR

• Bnd: Benefici d'empreses no distribuït
• Tb: Impostos sobre els beneficis
• CSS: Cotitzacions a la Seguretat Social
• TR: Transferències

Renda Personal Disponible (RPD)

RPD = RP - Td

RPD = C + S

• C: Consum
• S: Estalvi
• Td: Impostos directes (ex: IRPF)

Renda per Càpita

Renda per Càpita = RN / Població

Forces i Variables Clau en Macroeconomia

En macroeconomia, tres forces determinen l'obtenció dels resultats previstos. L'acció conjunta d'aquests tres factors determinants (forces internes dels mercats, pertorbacions externes i polítiques macroeconòmiques) incidirà sobre els resultats o les variables objectiu (creixement del producte nacional, ocupació, inflació, dèficit públic i exterior, tipus d'interès i tipus de canvi). Les variables objectiu sintetitzen el funcionament de l'economia i, per tant, defineixen el benestar econòmic.

La Demanda i l'Oferta Agregada

La demanda agregada es refereix a la quantitat total que estan disposats a gastar els diferents sectors (famílies, empreses, sector públic i sector exterior) de l'economia durant un període de temps. Depèn del nivell de preus, així com de la política monetària, la política fiscal, la política exterior i altres factors.

L'oferta agregada és la quantitat total de béns i serveis que les empreses d'un país estan disposades a produir i a vendre en un període determinat, tenint en compte els preus, la capacitat productiva (factors productius i tecnologia), els costos i les condicions del mercat.

La corba de demanda agregada representa la quantitat de despesa total corresponent a diferents nivells de preus, mantenint constants altres factors (pendent negativa). La corba d'oferta agregada mostra el que produiran i vendran les empreses a cada nivell de preus, mantenint tota la resta constant (pendent positiva). Un equilibri macroeconòmic és una combinació de la quantitat i el preu globals per a la qual ni els compradors ni els venedors volen alterar les compres ni les vendes. El nivell de preus no es veurà pressionat ni a l'alça ni a la baixa.

Els canvis en les corbes, tant de demanda com d'oferta, s'anomenen pertorbacions. Les pertorbacions provoquen desplaçaments, mentre que quan es modifica el nivell de preus té lloc un moviment al llarg de les corbes.

La Inflació: Causes i Tipus

La inflació és l'augment del nivell general de preus de l'economia i es mesura pel deflactor del PIB o per l'IPC. Les tensions inflacionistes poden tenir el seu origen tant pel costat de la demanda com pel costat de l'oferta, és a dir, dels costos.

Una pertorbació de demanda és qualsevol esdeveniment que faci que la corba de demanda agregada es desplaci. Un augment de la despesa pública, una disminució dels impostos, un augment del consum, un increment de la inversió, un augment de les exportacions netes o un increment de la quantitat de diners provoca un desplaçament de la demanda agregada cap a la dreta. Per tant, augmentarà el nivell de producció i el nivell general de preus, provocant la inflació de demanda.

Una pertorbació d'oferta és un canvi sobtat dels costos dels factors o de la productivitat que desplaça la corba d'oferta agregada. Un augment en els preus del petroli o dels salaris o una catàstrofe natural desplacen la corba d'oferta cap amunt i cap a l'esquerra, i els seus efectes es concreten a curt termini en un augment del nivell general de preus i en una disminució del PIB d'equilibri; és a dir, té lloc inflació amb estancament o inflació de costos.

La Desocupació: Definició, Efectes i Polítiques

La desocupació afecta aquelles persones de la població activa que, reunint les condicions d'edat, capacitat física i mental per fer un treball remunerat, busquen feina i no la troben.

Efectes de la Desocupació

Els efectes econòmics de la desocupació són:

• Caiguda de la producció real (no s'aprofiten tots els recursos disponibles i la producció se situa per sota de la frontera de possibilitats de producció).
• Disminució de la demanda (el nivell de renda dels aturats disminueix).
• Augment del dèficit públic (s'haurà d'afrontar més despeses per subsidis de desocupació i es reduiran els impostos pel treball).

Els efectes socials de la desocupació es poden concretar en:

• Efectes psicològics negatius (el desocupat se sent infravalorat socialment).
• Efectes discriminatoris (és un problema més greu en el cas de la dona i en els majors de cinquanta anys).

Durada i Costos de la Desocupació

La durada de la desocupació és el temps que una persona està desocupada. Els costos de la desocupació augmenten quan ho fa la seva durada.

Tipus de Desocupació

Els tipus de desocupació són:

• Cíclica: causada per la caiguda d'activitat en les recessions.
• Estacional: causada per canvis en la demanda de treball en moments diferents de l'any.
• Friccional: causada pel funcionament normal del mercat.
• Estructural: a causa de desajustos entre la qualificació o la localització de la força de treball i els requisits de l'ocupador; sol donar lloc a l'aparició de desocupació de llarga durada.

Explicacions Teòriques de la Desocupació

Des del punt de vista de la teoria econòmica, la desocupació té bàsicament dos tipus d'explicacions:

• Funcionament del mercat de treball: la rigidesa a la baixa dels salaris, segons els economistes clàssics, és la causa d'aquesta desocupació «voluntària».
• Nivell insuficient de la demanda agregada: en termes de l'esquema de la demanda i l'oferta agregades, els economistes keynesians defensen que la desocupació per sobre de la friccional és involuntària, perquè es deu al fet que el nivell de la demanda agregada és insuficient.

Polítiques per Reduir la Desocupació

Per reduir la desocupació hi ha dos tipus de polítiques:

• Polítiques de demanda: en augmentar la despesa, faran que augmentin la producció i l'ocupació (es reduirà la desocupació) a curt termini, però a llarg termini pot ser que només augmentin els preus.
• Polítiques d'oferta: orientades a propiciar reformes estructurals, pretenen desplaçar la funció d'oferta agregada cap a la dreta, incrementant la producció i reduint el nivell de preus.