La lola vola i altres històries horripilants

Wilfried von Bredow

Takatuka

Aquest àlbum és un poema narratiu que narra drames amb un cert d'humor negre organitzat amb una estructura de 7 capítols amb 7 històries totalment diferents però amb caràcters semblants. Les històries s'expliquen en tercera persona amb un narrador observador. En cada història es presenta un nen diferent amb una història diferent tractant una problemàtica concreta: una nena molt moguda amb la bici que trenca tot, un nen que només veu la tele, una nena que s'arregla com una nina, un nen abusador, un nen gandul i desordenat, una nena que menja molts dolços i un nen molt despistat. En tots juga amb la mateixa estructura d'història: una presentació del personatge, una petita història del que sol fer amb la seva actitud problemàtica exagerant la situació i un final tràgic amb humor negre i utilitzant en alguns casos la metàfora amb una intenció de conscienciació als nens. La intencionalitat del text crec que seria fer veure els nens que llegeixin o escoltin aquest comte que una actitud d'aquestes només pot acabar malament i amb els pares sempre plorant.

Els personatges que surten a les històries sempre segueixen la mateixa estructura. Surt un nen que és el protagonista i els dos pares que no aconsegueixen canalitzar l'actitud de l'infant.

La importància del text i les imatges és essencial per a transmetre aquest humor negre. En quant llenguatge, utilitza un vocabulari actual i senzill en forma poètica de rodolins. Dintre d'aquest poema, hi trobem diàlegs on hi podem comprendre els personatges i pensaments d'aquests.

Pel que fa al dibuix, són dibuixos senzills amb molt de detall, arribant a transmetre aquest humor que s'ajuda amb el text. Exagera i escenifica totes les accions que lis passen als personatges i donen aquesta informació extra de la situació. Una característica que deixa molt clara, són els sentiments dels personatges a partir de les imatges, ja que utilitza l'expressió de la cara com a identificador.

Amb tot això podríem dir que la imatge i el text complementen per arribar a aquest punt d'humor que transmet la història. Un punt a destacar és en el capítol cinc on juguen amb el desordre de l'escena de l'habitació del nen per a fer jocs ocults. Aquest tracta en una frase que diu que només hi ha dos conills o potser vuit i si ens fixem, al dibuix es presenten dos conills en primer pla i sis amagats. En el mateix capítol juga amb la numeració d'objectes dins de les rimes i representant-les en els dibuixos dins d'un desordre on l'infant que llegeix hauria de buscar els objectes.

Chamario

Eduardo Polo / Arnal Ballester

Ediciones Ekaré

El llibre comença amb una petita introducció sobre l'autor en la que s'explica que Eduardo Polo va ser un cal·lígraf i poeta veneçolà del que es conserven molt pocs poemes la majoria del qual són poemes per a infants. Aquest llibre és un recull d'aquests poemes. En aquest petit text també ens explica d'on bé el títol.

Aquest poemari recull 20 poemes de diferents temàtiques moltes vegades força surrealistes. En aquest llibre, poema i il·lustració fan un tot, ja que complementen i s'interrelacionen.

En els poemes l'autor sobretot juga amb les paraules de diferents maneres:

• les talla per la meitat com el cas del poema de la bicicleta
• canvia d'ordres les síl·labes
• afegeix vocals per desfer síl·labes travades
• gira les paraules
• repeteix les dues síl·labes d'algunes paraules per donar musicalitat i ritme.

Tot això ho combina amb una rima molt lleugera i en poemes divertits. Podríem dir que l'autor es diverteix com un nen jugant amb la forma i el significat de les paraules per fer la seva poesia. Com diu el prologuista en la introducció, el títol del llibre "Chamario" bé de la paraula "Chama" que significa nen en Veneçuela i tots els seus poemes són jocs per a nens que fa l'autor amb el llenguatge. De la mateixa manera les il·lustracions reflectien perfectament aquests jocs lingüístics dels poemes d'una manera gràfica i molt visual.

La imatge és molt lineal amb colors plans, té molts detalls però tots en un context surrealista i quasi tots els dibuixos estan surant en l'aire, moltes vegades invertits. Els Fons dels dibuixos normalment són d'un color pla i predominen els colors negres i blancs amb elements amb Vermell, groc i lila. La il·lustració reflexa fidelment tant els jocs de paraules com la temàtica de cada poema en dibuixos divertits i originals. Aquesta representació ho fa des d'una manera molt surrealista, ja que representa les accions i els fets que marca'n els poemes literalment en cara que sigui impossible l'acció.

Pel que fa a la forma dels poemes, són d'estructura senzilla on d'avagades utilitza el vers octosíl·lab i amb ritme i molta musicalitat. La seva forma és molt propera als infants i sembla espontània com ells, ja que d'aquesta manera la mateixa poesia és un nen. El vocabulari sembla sencill pero el fet des que jocs de paraules complica la lectura dels poemes i també de vegades la interpretació del sentit dels poemes.

Amb tot això podríem dir que és més important la forma i el joc en la forma que no el fons del qual escriu.