Logística Empresarial: Optimització i Classificació de Magatzems

La logística des del punt de vista empresarial, consisteix a aplicar un conjunt de tècniques per abreujar temps, reduir costos de transport/emmagatzematge i aconseguir que el producte arribi al destinatari final quan el necessita, en el lloc adequat ¡ amb plena satisfacció en qualitat i en quantitat.

Factors que cal tenir en compte a l'hora d'ubicar un magatzem són: Distància entre el magatzem ¡ els clients o punts de venda, Distància entre el magatzem ¡els proveïdors. Tipus de transport que utilitzarà amb més freqüència, Accessibilitat del magatzem, és a dir, que estigui en un lloc ben comunicat. Disponibilitat dels treballadors, Cost del terreny. Altres factors: fiscalitat (propietat, lloguer... permisos, llicències..

Classificació dels magatzems segons la seva Localització geogràfica:

magatzems centrals//comandes molt grans i això abarateix costos, terra barat i reducció costos

magatzems de transit // Tenen gran capacitat de recepció ¡ d'expedició

magatzems locals o regionals// zona expedició menor Es localitzen a prop dels llocs on es consumeix el producte.

zona d'activitats logística (ZAL) - Son plataformes multimodals, on una d'elles és el transport marítim i/o aeri.

Central integrada de mercaderies: conjunt d'installacions i equipaments (infraestructura de transport) on es desenvolupen diferents activitats relacionat directament amb el transport nacional o internacional, que pot ser utilitzat conjuntament per industrial i distribuidors ¡ que disposa d'una sèrie de serveis complementaris que posa a la disposició dels diferents usuaris

La seva creació correspon a la necessitat d'apartar el transport de mercaderies de l'interior de les ciutats.
La necessitat d'emmagatzemar és una consequència d'organitzar: 'aprovisionament, la producció ¡ la demanda.

Els experts afirmen que les operacions d'emmagatzematge augmenten un 15% el cost total del producte,

L'emmagatzematge ocasiona estalvi en el cost del producte al comprar quantitats més grans i aprofitar moments de preu mes baix

L'emmagatzematge i el transport no modifiquen el producte, únicament l'encareixen

L'emmagatzematge ofereix “valor temps” i el transport “valor situació”

Situacions en les que es produeix emmagatzematge: 

Producció en cadena//Distància amb els punts de subministrament // Producció estacional i demanda constant.// Producció constant i demanda estacional.// Centres de producció allunyats dels consumidors. //Es necessària l'anticipació a la demanda dels clients

Tipus d'existències: Segons vida útil del producte: peribles i no i amb data caducitat segons act.empresa Mercaderies Articles complementaris Articles obsolets

egons l'activitat de l'empresa

Empreses comercials

• Mercaderies

• Articles complementaris

• Articles obsolets

Empreses industrials

• Materies primeres

• Productes semiacabats o semielaborats

• Prouctes acabats

• Materials incorporables

• Subproductes

• Residus

• Materials de condicionament (envasos i embalatges

• Materials diversos

Segons les característiques d'emmagatzematge

Articles que necessiten temperatures controlades

• Congelats: -18ºC

• Refrigerats: entre 1º i 8ºC

• Frescos: llocs no càlids, no cambres refrigerades

Indiferents a la temperatura

• Mercaderies perilloses

• Mercaderies no perilloses

Segons l’estat físic

Sòlids

• A granel

• Compactes

• Animals vius

Líquids

• Envasats o no (granels)

• Líquids estables

• Líquids inestables

Gasos

• Envasats a alta pressió

• Envasats a baixa pressió

• Canalitzat

Cicle complet d’aprovisionament de l’empresa comercial

Compres > Entrada > Emmagatzematge > Venda > Sortida

Majoristes: poden realitzar activitats de condicionament o envasar-lo.. Emmagatzemen:

• Mercaderies

• Materials de condicionament (envasos i embalatges)

• Productes condicionats

• Materials recuperats

• Materials diversos

Classificació segons l’ONU

De més perilloses a menys:

1. Matèries i objectes explosius

2. Gasos comprimits, liquats o dissolts a pressió

3. Materials líquids inflamable

4. Materials sòlids inflamables

5. Matèries susceptibles d’inflamació espontània

6. Matèries que amb el contacte amb l’aigua desprenen gasos inflamables

7. Matèries comburents (el que crema, no el que es crema)

8. Peròxids orgànics (descomposició exotèrmica a temperatures normals)

9.    Matèries tòxiques (metanol, clorur de metilè, que en petites poden matar) 

10.   Matèries repugnants o infeccioses (microorganismes, cultius biològics, restes animals)

11.    Matèries radioactives

12.    Matèries corrosives (per contacte, danyen el teixit epitelial de la pell, les mucoses o els ulls)

13.    Matèries i objectes perillosos diversos (algun tipus de perill no contemplat entre els anteriors)

Segons la posició en la xarxa logística. Magatzem central magatzem de consolidació o tránsit— Magatzem regional
Segons els mitjans utilitzats en la manipulació de les mercaderies Magatzem convencional Magatzem robotitzat
Segons la propietat Magatzem en propietat Magatzem de lloguer. Magatzem en leasing. Magatzem en renting
Segons lestructura Magatzems coberts Magatzems a cel obert

Operacions que portem a terme al magatzem

Aquestes dependran del tipus de mercaderia ¡ del tipus de magatzem

Descárrega Recepció Trasllat Picking Consolidació ¡expeció Cárrega

Zones del magatzem

Lay-out del magatzem: Distribució interna de les diferents zones del magatzem. El seu objectiu és aprofitar l'espai al máxim i afavorir
la rotació de les mercaderies El definim com la distribució en un planol de les zones internes d'un magatzem

zona de recepció Área de control de qualitat Area de cassificació ¡ codificació Area d'adaptació

Zona d'emmagatzematge: Zona de baixa rotació — Zona d'alta rotació Zona de productes especials

Zona de preparació de les comades Zona selecció ¡ recollida de les mercaderies. Zones separades  Zones integrades en els
prestatges (part inferior)

Zona d'exped

zona de consolidació Zona d'embalatges — Zona de control de sortides

Zones auxiliars zona de devolucions Zona d'envasos ¡ embalatges Zona de materials obsolets Zona d'oficines / administració
Zona de serveis

Zones de cárrega i descárrega (molls) zona integrada Zona independent

Zones especialitzades  Cambres frigorífiques  Devolucions — Zones de palets buits

tipus de lay-out Disseny en U. Només tenim acces per un costat del magatzem Disseny en Y-> Accedim al magatzem per dos costats oposats, per tant, en un farem la recepció a l'altre la recepció

Relació dels fluxos en les mercaderies
Els fluxos de documents reflecteixen les entrades ¡ sortides que tenen lloc en les diferents seccions o magatzems:

Documents d'origen de productes al magatzem (entrada-recepció) Extems (proveidors): comanda — Própia empresa (magatzem central, fábrica): full de solicitud — full de recepació o registre d'entrada,

Documents d'ubicació al magatzem: ordre de picking

Documents de sortida de productes del magatzem (expedició)  Extems (clients): albara, nota de lliurament al transportista, packinglist, albgará valorat, factura — Própia empresa o altres delegacions o botigues

Operacions ralacionades amb la recepció
1 Consulta de la relació de les compres esperades en funció dels terminis de lliurament.
2 Recepció dels productes que arriben dels proveidors amb l'albará de liurament del transportista,

3 Comprovació administrativa de la coincidencia entre les dades de l'albará ¡ les de l'ordre de compra (comanda): número de comanda, referéncies dels articles, quantitats, etc. generar incidéncia en cas que no coincidixi

4. Siles dades són coincidents: s'assignará un número d'entrada ¡ continuará el procés

5. Ordre de descàrrega de la mercaderia.

6. Comprovació física del nombre d'embalums i referéncies dels articles descarregats (ha de coincidir amb les dades que consten en l'albará) i verificació del seu estat físic. Si tot és correcte, continua el procés. 

7. Autorització de l'entrada definitiva de les mercaderies en el magatzem i indicació als col·locadors de mercaderia de la seva ubicació concreta dins de la zona d'emmagatzematge.
8. Registre d'entrada de la mercaderia rebuda en el sistema de control d'estocs.
9. Si s'utilitza una aplicació informàtica de gestió de magatzem, en registrar l'albarà rebut es registrarà automàticament l'entrada dels articles.

Operacions ralacionades amb la Ubicació
1 Codificar i etiquetar els articles per facilitar la seva localització posterior, que després es col·loquen en el lloc assignat.
2 Col·locar i guardar en el lloc adient del magatzem en espera de l'ordre de preparació de comandes. L'emmagatzematge de la mercaderia s'ha de dur a terme de manera segura, tenint en compte les característiques del producte i amb l'objectiu d'utilitzar l'espai disponible de manera eficaç.
3 Comprovar i verificar periòdicament l'estat dels articles, per mitjà de l'inventari, i actualitzar els documents administratius i comptables en cas de detectar-hi diferències.
4 Controlar i gestionar les existències per garantir la seva disposició per satisfer les necessitats de la demanda o del procés de producció, en les millors condicions econòmiques.
Operacions ralacionades amb la expedició
Preparar la mercaderia i la documentació per al lliurament al client. L'expedició acaba quan es lliura al transportista. sistema edi
(Electronic Data Interchange, EDI) Sistema d'intercanvi electrònic de dades.
Avantatges
El client rep informació més ràpida i completa.
S'eviten errors i pèrdues en l'enviament de documents.
Comporta una reducció de costos administratius.
Millora el tractament de la informació (llenguatge estandarditzat).

Llistat de documents
Documentació externa: per poder justificar l'operació o servei
Comanda Albarà Nota d'entrega Factura de ports Nota de despeses per envasos i embalatges
Documentació interna: informació per a l'empresa
Registre (comandes emeses, albarans, rebuts, etc.) Full de sol·licitud
Ordre d'enviament
SEMPRE PODEM CONSIDERAR EL DOCUMENT EN ELS DOS SENTITS, COM A COMPRADORS, QUAN ENTREN ELS PRODUCTES (GENERANT UNS DOCUMENTS) I COM A VENEDORS, QUE SURTEN ELS PRODUCTES
La comanda És el document que s'utilitza per sol·licitar mercaderies al proveïdor. És un document que expedeix el comprador quan sol·licita mercaderies en ferm al seu proveïdor.
Tipus de comanda
Segons la fiabilitat de la comanda
Comanda en ferm: el comprador coneix les condicions del venedor i les accepta.
Comanda condicional: queda pendent d'una confirmació.

Segons la forma o el procediment de sol·licitud:
Comanda normal: per a períodes reduïts i s'ajusta a consums previstos.

Comanda programada: segons unes dades històriques es programen unes comandes que obeeixen a una previsió de consum

Comanda oberta: pot ser modificada la quantitat sol·licitada en funció del comportament del mercat o consum

Terminis de lliurament molt curts (24/48 hores)
El comprador redueix el seu immobilitzat en estoc.
Preu fix o es poden pactar pujades.

Segons el material o el servei sol·licitat:
Comanda extraordinària: per abastir necessitats extraordinàries.
Comanda de reposició: per arribar a un estoc mínim. Comanda de servei o obra: per sol·licitar alguna prestació o algun treball determinat.
Comanda habitual de materials o mercaderies: per sol·licitar els articles necessaris en el punt de venda.
Informació necessària que ha de dur la comanda
Dades del comprador: nom, raó social, NIF, CIF, domicili
Número d'ordre del document
Data d'expedició i referències: data emissió i referència si la comanda fa esment d'un contracte o un venedor
Dades del venedor: igual que comprador més data i lloc d'enviament
Relació d'articles sol·licitats.
Condicions comercials: descomptes, despeses d'embalatge, ports, assegurança (responsable de l'abonament)
Signatura del comprador: com a senyal d'acceptació
L'ordre de picking
Quan una empresa rep una comanda d'un client cal que realitzi els seguents passos:
Preparació dels articles de la comanda, anomenat picking, per part dels preparadors a partir de la llista de preparació.
Embalatge dels articles, formant paquets i embalums aptes per al transport. Paral·lelament, s'identifica cada paquet i s'hi enganxen les etiquetes corresponents.
Impressió de les etiquetes dels embalatges, que s'enganxen a mesura que es va empaquetant la mercaderia. D'aquesta manera, la mercaderia viatja degudament identificada.
Trasllat de la mercaderia a la zona d'expedicions del magatzem, per ser carregada al mitjà de transport previst.

L'albarà
L'albarà és el document que confecciona el proveïdor (venedor) i l'envia juntament amb la mercaderia al client (comprador) com a justificant de lliurament.
L'empresa expedidora (proveïdor) n'emet diverses còpies perquè arribin a diferents agents:
Original i primera còpia: es remet al client perquè aquest comprovi la mercaderia i el torni signat (a facturació).
Segona còpia: es remet al magatzem per justificar la sortida.
Tercera còpia: es queda al departament de vendes.
Per quins motius podem substituir a l'albarà?
nota de lliurament al transportista,
és el mateix document, però amb diferències, no inclou preus, s'agrupen els productes en unitats d'enviament (embalums) i es detalla el pes
Packinglist o relació de contingut
Te la finalitat de facilitar els tràmits duaners
Dades que han de constar-hi:
Carregador, expedidor, remitent o consignant: és el que per compte propi o aliè encarrega la conducció de persones o mercaderia al transportista
Consignatari o destinatari: és la persona a qui s'envien les mercaderies.
Format i contingut de l'albarà
Dades client i proveïdor
Núm. de document i dades
Relació d'articles, descripció de la mercaderia
Referències a la comanda que correspon, a les condicions d'enviament
L'albarà valorat és un format d'albarà que s'expedeix quan el comprador no exigeix factura i l'import es paga al comptat en recollir la mercaderia. En l'imprès han de figurar tots els requisits legals que s'exigeixen per a la factura (els veurem en el proper apartat)

La traçabilitat és el conjunt de procediments preestablerts que permeten conèixer la ubicació i la trajectòria d’un producte o lot de productes al llarg de la cadena de subministrament, des del seu origen fins al seu destí final com a article de consum.

1. Traçabilitat ascendent o interna: associar l’origen de les matèries primeres.

2. Traçabilitat descendent: saber el destí del producte fabricat.

Nivells de registre en la traçabilitat

1. La informació de l’etiqueta que acompanya la mercaderia i que incorpora les dades del producte:

EAN13 unitats de consum 

EAN14 agrupacions no consumibles 

EAN128 o SSCC (codi seriat de la unitat d’enviament o Serial Shipment Container Code): unitats d’expedició o càrrega

2. El registre de la informació a les bases de dades per poder ser rescatada en cas de necessitat.

3. La transmissió de la informació via electrònica entre els diferents agents (número de lot, data de fabricació, consum preferent).

Formes de codificació

La codificació consisteix a assignar uns codis alfanumèrics (números o lletres) a un producte per a la seva identificació. 

TIPUS DE CODIFICACIÓ

• Significativa: guarda relació amb el producte que codifica i proporciona informació (les antigues matrícules de cotxe).  

• No significativa: no guarda relació, no dona informació de la mercaderia o producte (el DNI o les matrícules actuals). 

• Automàtica: codi de barres normalitzat per EAN que correspon a un codi únic per a cada producte, unitat de venda, embalum o unitat de càrrega.

Etiquetatge i codificació

Les etiquetes, segons la informació que contenen i proporcionen, poden ser de tres tipus:

• Etiquetes de contingut: identificació de l’embalum sense obrir-lo. Codi de barres, vista general, característiques de la mercaderia.

• Etiquetes de manipulació o ús: perillositat, consum o ús, com manipular, transport. 

• Etiquetes de procedència i destí: informació per al mitjà de transport com l’origen del fabricant, el nombre de paquets, la companyia de transport.

Codi de barres

Les etiquetes, segons la informació que contenen i proporcionen, poden ser de tres tipus:

• Etiquetes de contingut: identificació de l’embalum sense obrir-lo. Codi de barres, vista general, característiques de la mercaderia.

• Etiquetes de manipulació o ús: perillositat, consum o ús, com manipular, transport. 

• Etiquetes de procedència i destí: informació per al mitjà de transport com l’origen del fabricant, el nombre de paquets, la companyia de transport.

l’Associació Europea de Numeració d’Articles (EAN)

Sistema internacional de numeració creat amb la finalitat següent:

• Establir un sistema normalitzador per a la odificació de productes.

• Definir un llenguatge comú per facilitar l’intercanvi entre empreses.

i amb les següents funcions:

• Establir normes sobre codificació d’articles.

• Establir un llenguatge comú per millorar la gestió de tots els productes.

codi de barres EAN-13.

•  El codi de país són les 2 o 3 primeres xifres o caràcters inicials, és la posició per a cada país i l’assigna l’EAN.

• El codi de creador de producte (CCP) recull cinc dígits que van del tercer al setè i l’assigna l’EAN.

• El codi d’identificació del producte (CIP) identifica el producte. La posició per a cada producte l’assigna l’industrial o distribuïdor. 

• El dígit de control és l’últim dígit. La seva missió és evitar errors quan s’introdueix de forma equivocada una referència en un teclat.

Normes de seguretat laboral.

• Normes generals. el seu contingut inclou temes comuns que afecten tots els departaments. El compliment d’aquestes normes s’estén a tota organització.

• Normes específiques estan relacionades amb activitats d’alt risc. Aquestes normes complementen, sense substituir, el procediment d’operacions i tasques crítiques.

• Permisos i procediments de treball s’adopten per a certes operacions que per la seva naturalesa es qualifiquen com d’alt risc.

Persones relacionades amb la RRLL.

Empresa

Treballador

Mutua d’accident

Organitzacions sindicals

Patronal

Legislació bàsica.

Constitució

En matèria de seguretat i higiene en el treball estan legalment obligats el Ministeri de Treball, la conselleria de Treball de cada comunitat autònoma, la Inspecció de Treball i la Seguretat Social, i tots aquells organismes que provenen dels poders públics.

estatut dels treballadors

Assenyala les obligacions d’empresaris, tècnics, comandaments intermedis, treballadors i els seus representants legals en allò referent a la prevenció de riscos laborals.

Els treballadors tenen dret a la seva integritat física i a una adequada política de seguretat i higiene. Els treballadors han de complir les obligacions concretes del seu lloc de treball i observar les mesures de seguretat i higiene que adopti l’empresa tot seguint el supòsits següents:

• El treballador, en la prestació dels seus serveis, tindrà dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i higiene. 

• El treballador està obligat a observar en el seu treball les mesures legals i reglamentàries de seguretat i higiene. 

• El treballador té dret a participar per mitjà dels seus representants legals en la inspecció i el control de les mesures de seguretat i higiene. 

• L’empresari està obligada a facilitar una formació pràctica i adequada en matèria de seguretat i higiene als treballadors que contracta.

Els treballadors tenen dret a la seva integritat física i a una adequada política de seguretat i higiene. Els treballadors han de complir les obligacions concretes del seu lloc de treball i observar les mesures de seguretat i higiene que adopti l’empresa tot seguint el supòsits següents:

- El treballador, en la prestació dels seus serveis, tindrà dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i higiene. 

- El treballador està obligat a observar en el seu treball les mesures legals i reglamentàries de seguretat i higiene. 

- El treballador té dret a participar per mitjà dels seus representants legals en la inspecció i el control de les mesures de seguretat i higiene. 

- L’empresari està obligada a facilitar una formació pràctica i adequada en matèria de seguretat i higiene als treballadors que contracta.

Obligacions del treballador

Cada treballador ha de vetllar, segons les seves possibilitats i mitjançant el compliment de les mesures i prevenció que s’adoptin en cada cas, per la seva pròpia seguretat i salut a la feina i per la d’altres persones a qui pugui afectar la seva activitat professional, a causa d’actes i omissions en el treball, de conformitat amb la seva formació i les instruccions de l’empresa.

- Fer servir adequadament les màquines, aparells, eines, substàncies perilloses, equips de transport i, en general, qualsevol altre mitjà amb el qual es desenvolupi la seva activitat.

- Utilitzar correctament els mitjans i equips de protecció facilitats per l’empresari, d’acord amb les instruccions rebudes. 

- No posar fora de funcionament i utilitzar correctament els dispositius de seguretat existents o que s’instal·lin en els mitjans relacionats amb la seva activitat o en els llocs de treball en què es dugui a terme. 

- Informar immediatament el seu superior directe i els treballadors designats per realitzar activitats de protecció i de prevenció o, si escau, el servei de prevenció, sobre qualsevol situació que, en la seva opinió, comporti, per motius raonables, un risc per a la seguretat i la salut dels treballadors. 

- Contribuir al compliment de les obligacions establertes per l’autoritat competent, amb la finalitat de protegir la seguretat i la salut de tots els treballadors a la feina. 

- Cooperar amb l’empresari perquè aquest pugui garantir unes condicions de treball que siguin segures i no comportin riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors. 

- Seguir la informació en matèria preventiva facilitada per l’empresari, tant teòrica com pràctica i col·laborar en la verificació del seu estat de salut a través de reconeixements mèdics.

L’incompliment dels treballadors de les obligacions en matèria de prevenció de riscos té la consideració d’incompliment laboral, als efectes previstos en l’article 58.1 de l’Estatut dels treballadors, o de falta, conforme a allò establert en la corresponent normativa sobre el règim disciplinari.

Obligacions de l’empresari

- Evitar els riscos, combatent-los en el seu origen, i avaluar els riscos que no es poden evitar realitzant controls periòdics de les condicions de treball. 

- Adaptar el treball a les persones i seleccionar mètodes de treball, equips, màquines, etc., que originin poc o cap perill i al mateix temps redueixin el treball monòton i repetitiu que repercuteix en la salut. 

- Planificar la prevenció, buscant un conjunt de tècniques coherents que integrin l’organització del treball, les condicions laborals, les relacions socials i la influència dels factors ambientals a la feina.  Analitzar les possibles situacions d’emergència i adoptar les mesures necessàries en matèria de primers auxilis, lluita contra incendis i evacuació dels treballadors. Ha de donar instruccions als treballadors i prendre mesures que posin per davant la protecció col·lectiva a l’individual. 

- Facilitar als treballadors la formació i informació sobre els riscos als quals estaran exposats i sobre les mesures de protecció i prevenció. Proporcionar als treballadors equips de protecció individual (EPI) adequats per al desenvolupament de les seves funcions i vetllar per l’ús correcte i efectiu d’aquests equips. 

- Garantir als treballadors “medicina preventiva” a través de reconeixements mèdics periòdics, col·laborar perquè rebin assistència de primers auxilis i medicina reparadora, en cas d’accident laboral. 

- Paralitzar tot treball que pugui causar dany greu als seus treballadors, abans de l’aparició d’un risc que es pugui materialitzar de forma imminent. 

-  Confeccionar i tenir a disposició de l’autoritat laboral la següent documentació: avaluació de riscos i planificació de l’activitat preventiva; les mesures de protecció i prevenció que cal adoptar i els equips de protecció individual que cal utilitzar; el registre de tots els accidents i malalties professionals que hagin causat al treballador una incapacitat laboral superior a un dia de treball; els resultats dels controls periòdics sobre l’estat de salut dels treballadors.

L’incompliment per part dels empresaris de les seves obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals dona lloc a responsabilitats administratives, així com, si escau, a responsabilitats penals i civils per als danys i perjudicis que puguin derivar-se de l’incompliment citat.

Factors de risc al magatzem

Hem de tenir en compte que la majoria dels accidents laborals no es produeixen per causes naturals o inevitables, tenen el seu origen en les condicions de treball inadequades o en els anomenats factors de risc.

Classificació dels factors de risc

Els factors de risc poden ser // Equips de treball, Condicions ambientals, Càrrega de treball, Organització del treball.

Els equips de treball són necessaris per realitzar les operacions d’emmagatzematge i manipulació de materials, per exemple màquines, eines, instal·lacions. Elsdanys que poden causar aquests equips en la salut del treballador són: accidents, aixafaments, atropellaments, talls i caigudes.

Les condicions ambientals estan presents en l’ambient del local i poden fer que se’n ressenti la salut del treballador per l’exposició a sorolls, vibracions, vapors, gasos, agents químics o biològics.

La càrrega de treball es caracteritza per esforços físics que ocasionen lesions a l’esquena i les articulacions, quan el treballador realitza activitats de càrrega i descàrrega manual d’objectes pesants durant períodes prolongats de temps.

L’organització del treball són aspectes relacionats amb la distribució de les activitats que es realitzen al magatzem. Els torns de treball, l’assignació de feines, la forma de coordinar-les, les relacions socials i jeràrquiques provoquen en la salut del treballador ansietat, estrès, insatisfacció laboral, etc.

Danys en la salut del treballador

El treballador que realitza la seva activitat en condicions deficients pot patir, de forma immediata o a llarg termini, lesions com accidents laborals,malalties professionals, fatiga laboral i insatisfacció laboral.

L’accident laboral és un esdeveniment anormal i no desitjat, que es presenta de manera brusca i inesperada i produeix en el treballador lesions físiques immediates.

Tipus d’accidents 

• Classe 1. Lesions d’incapacitat. Incapacitat transitòria, incapacitat permanent, mort. 

• Classe 2. Lesions d’atenció mèdica. Incapacitat del ferit inferior a una jornada laboral. 

• Classe 3. Lesions de primers auxilis. Atenció a l’empresa, duració inferior a una jornada.

• Classe 4. Danys de la propietat. S’hi inclouen tots els danys materials.

La malaltia professional és el resultat d’un deteriorament lent i gradual de la salut, els efectes del qual poden aparèixer molts anys després. La malaltia professional es produeix per exposició a temperatures ambientals extremes, exposició a substàncies nocives, tòxiques o radioactives, contacte amb substàncies corrosives, etc.

La fatiga laboral és el cansament que produeix tota activitat realitzada en excés i que repercuteix negativament en el rendiment del treballador. La fatiga laboral es produeix per esgotament físic o mental, exposició a condicions deficients d’il·luminació, soroll, ventilació, estrès, etc.

Full de sol·licitud

Aquest document s’utilitza per demanar mercaderies o materials, però en aquest cas es fa internament, a la mateixa empresa.

Aquest flux intern pot ser el següent:

1. D’una secció a una altra

2. D’un magatzem a un altre

3. De magatzem a fàbrica

4. De magatzem central a regional

Full de recepció o registre d’entrada

Es confecciona per demostrar que s’han rebut els materials sol·licitats i per controlar el compliment dels terminis de lliurament, trencaments, etc., que pot presentar la mercaderia.

És un document intern

Cap de magatzem: s’encarrega d’assignar les tasques dels treballadors i de la gestió d’estocs. És el màxim responsable del centre de treball.

Preparadors de comanda: s’encarreguen de seleccionar, preparar i transportar les comandes. El picking pot ser a les mateixes prestatgeries o en una zona independent. El preparador de comandes té una llista de picking i la seva funció és recollir amb un transpalet les caixes o unitats que han estat sol·licitades.

Carreter: són els encarregats de col·locar la mercaderia (després de ser prèviament verificada) en la zona d’emmagatzematge. 

També traslladen palets entre les zones i fan funcions de càrrega i descàrrega.

Verificadors d’entrada i sortida de mercaderies: s’encarreguen de verificar l’entrada de mercaderies. Han de comprovar que l’albarà quadra amb la mercaderia que es rep. També han de verificar que la mercaderia que s’envia quadra amb l’albarà de sortida.