Lògica i Raonaments: Conceptes Clau i Tipus d'Inferències

La Lògica i el seu Objecte

La lògica es refereix a alguna cosa que es considera natural o de sentit comú.

Definició: El llenguatge acompleix una funció diferent i fàcilment podem constatar que encara en pot complir algunes més. De totes aquestes, la funció representativa és una de les principals: ens permet d'enunciar i afirmar coses sobre el món i, per tant, descriure'l. Amb el llenguatge també procurem relacionar aquestes afirmacions per tal de poder extreure d'aquesta manera nous coneixements. Aquest procés ens permet d'obtenir coneixements nous a partir d'uns altres: raonar. La lògica és considerada la disciplina filosòfica que estudia la correcció o validesa dels raonaments.

Els Raonaments o Inferències

Són processos per mitjà dels quals obtenim informació a partir de dades conegudes. Es tracta de processos mentals. La lògica s'ocupa dels raonaments expressats lingüísticament. Tota inferència es compon de:

• Premisses: Conjunt d'enunciats que expressen les dades de les quals partim.
• Conclusió: Enunciat final que expressa la nova informació obtinguda a partir de les premisses.

Tipus de Raonaments

Poden ser de dos tipus:

• Deductius: La deducció consisteix a passar de premisses generals a una conclusió menys general. Quan aquest tipus d'inferència és correcta, la conclusió es deriva necessàriament de les premisses. És impossible que si aquesta és verdadera, la conclusió sigui falsa. En aquest cas, la conclusió deriva necessàriament de les premisses.
• Inductius: La inducció és un tipus de raonament en què s'arriba a una conclusió general a partir d'informacions menys generals que venen donades en les premisses. En aquesta, la conclusió tan sols pot parlar d'una certa probabilitat.

La Validesa dels Raonaments

Els raonaments no poden ser vertaders ni falsos, ja que no afirmen ni neguen res. Parlem de raonaments correctes. La correcció dels nostres raonaments és un requisit indispensable per a obtenir conclusions vertaderes. Per a estar segurs de la veritat d'aquesta, s'han de complir dues condicions: la correcció del raonament i la veritat de les premisses. Si només s'esdevé una d'aquestes dues, ens arrisquem a obtenir una conclusió falsa.

Les Paradoxes Lògiques

És tracta d'una oració que afirma quelcom i, per tant, d'una proposició. En atribuir-los un caràcter de veritat o de falsedat, genera un cercle viciós de contradiccions que ataquen el nostre sentit comú. Si afirmem que P és cert, llavors allò que diu és fals, i a l'invers. Aquestes posen en qüestió la consistència del nostre llenguatge i dels sistemes lògics. La paradoxa més antiga és la del Mentider.