Lògica i Arguments en l'Art: Anàlisi de la Copa Warren

Deducció Lògica

• Sil·logisme (Si A, B. No B, aleshores No A): “La postura romana estàndard […] la resumeix Plaute: ‘Ama a qui vulguis amb tal que t'abstinguis de dones casades, vídues, donzelles i nois lliures.’” (Si una relació és acceptable, llavors no és amb nois lliures. Aquesta relació és amb nois lliures, per tant no és acceptable.)
• Modus ponens (Si A, aleshores B. A. Per tant, B): “Per comprar una copa com aquesta calia ser ric, ja que hauria costat 250 denaris. […] Aquest petit article situa sense dubte el seu amo en els nivells de l’alta societat.” (Si algú tenia aquesta copa, aleshores era ric. Tenia la copa. Per tant, era ric.)
• Fal·làcia del conseqüent (Si A, aleshores B. B. Per tant, A – incorrecte): “Els nois porten un pentinat grec de joves lliures. Per tant, no són esclaus.” (Si algú és lliure, porta aquest pentinat. Aquests nois porten aquest pentinat. Per tant, són lliures.) *Pot ser fal·laç si hi ha altres raons per portar-lo.
• Modus tollens (Si A, aleshores B. No B. Per tant, No A): “Els pintors grecs evitaven escenes de coit homosexual. La copa en mostra una. Per tant, no és grega.” (Si fos grega, no mostraria coit. Mostra coit. Per tant, no és grega.)
• Fal·làcia de l’antecedent (Si A, B. No A. Per tant, No B – incorrecte): “El mundo griego proporcionó una coartada que permitió [...] representar la homosexualidad [...] como ocurrió a partir del siglo XVIII.” Presumpta fal·làcia: si no hi hagués món grec clàssic (No A), no hi hauria representació de l’homosexualitat posterior (No B), quan poden existir altres causes.
• Sil·logisme hipotètic (Si A, aleshores B. Si B, aleshores C. Per tant, Si A, aleshores C): “El Imperio romano había idealizado a Grecia y había adoptado gran parte de su cultura [...] lo que la copa muestra es claramente una escena griega.” Si Roma idealitza Grècia (A), adopta el seu art (B). Si adopta el seu art (B), trobem escenes gregues a l’art romà (C). Per tant, si Roma idealitza Grècia (A), mostra escenes gregues (C).
• Sil·logisme disjuntiu (A o B. No B. A): “Sea como fuere, nos recuerda que lo que él y nosotros estamos presenciando son actos que han de realizarse solo en privado, con las puertas cerradas.” Si és voyeurisme o crida al servei (A o B), i no és crida al servei (No B), aleshores és voyeurisme (A).
• Dilema (A o B. Si A, C. Si B, D. Aleshores C o D): “Quizá al situar la escena en un pasado griego se mantiene una distancia prudencial [...] añadiendo al mismo tiempo la excitación de lo prohibido y lo exótico.” O bé es fa per evitar la moral romana (A) o per afegir excitació (B). Si A, aleshores prudència moral (C). Si B, aleshores transgressió (D). Per tant, o prudència o transgressió (C o D).

Arguments Inductius

• Per exemples: “Esta copa nos dice lo que pasaba en realidad, que la actividad homosexual era algo que tenía lugar en los círculos de la alta aristocracia.” → A partir de l’exemple de la copa, es generalitza un comportament aristocràtic.
• Per analogia: “Todo ello apunta al pasado, a la Grecia clásica de varios siglos antes.” → Si les escenes, objectes i vestits s’assemblen als grecs, aleshores la pràctica representada també és grega.
• D’autoritat: Bettany Hughes [...] nos dice: “La copa representa dos variantes de un acto homosexual.” → Es recolza en la credibilitat d’una experta reconeguda.
• Sobre les causes: “Quizá al situar la escena en un pasado griego se mantiene una distancia prudencial [...]” → Es planteja que l’escena sexual té una causa cultural: evadir la crítica moral.