Locucions i Perífrasis Verbals en Valencià: Guia d'Ús Correcte

Locucions i Perífrasis Verbals: Guia d'Ús Correcte

A més de les formes diferents que adopta el verb en la conjugació, pot presentar altres formes i significats combinats amb altres verbs (perífrasis) o altres elements, com substantius o adjectius (locucions).

Què són les Locucions Verbals?

A vegades, un verb es combina amb altres elements i forma una seqüència que s'analitza com un nucli verbal amb significat figurat: són les anomenades locucions verbals. Les locucions verbals són estructures que combinen un verb conjugat amb un altre element (substantiu, adjectiu, etc.).

Exemples:

• anar a mitges
• fer el cor fort
• tenir la mà trencada

Què són les Perífrasis Verbals?

A més de les formes compostes del verb, hi ha altres casos en què els verbs actuen conjuntament expressant una idea única: es tracta de les perífrasis verbals.

Estructura i Diferenciació

La perífrasi verbal és una construcció sintàctica en la qual dos verbs actuen junts com a nucli verbal. Les perífrasis verbals es formen amb un verb auxiliar en forma personal, deslexicalitzat totalment o parcialment, i un verb principal en forma no personal que aporta el valor lèxic a la construcció perifràstica. Pot ser que els verbs apareguin sols o units amb una preposició.

Exemples:

• deure anar (v. aux. + v. princ.)
• tornar a viure (v. aux. + prep. + v. princ.)

Com a excepció, algunes perífrasis d'obligació inclouen com a verb principal una forma de subjuntiu en el lloc de la forma no personal.

Per a diferenciar les perífrasis de les seqüències verbals que no ho són, es pot fer la següent comprovació: en una perífrasi no es pot canviar la forma no personal per una forma personal de subjuntiu precedida de la conjunció que sense canviar el significat.

Exemple:

• Pots menjar-te tot l'entrepà.
• * Pots que et menges tot l'entrepà. (Incorrecte)

Quan els dos verbs actuen com a principal i, per tant, no formen perífrasi, sí que és possible fer-ne el canvi:

Exemple:

• M'agrada menjar junts.
• M'agrada que mengem junts.

Classificació de les Perífrasis

Les perífrasis poden classificar-se en modals i aspectuals, categories aportades pel verb auxiliar, ja que el verb principal aporta el valor lèxic de la perífrasi, però no el mode ni l'aspecte.

Perífrasis Modals

Les perífrasis modals es formen amb el verb auxiliar més l'infinitiu del verb principal. Aquestes perífrasis al·ludeixen a la forma com s'expressa l'acció verbal. Poden expressar obligació, probabilitat, possibilitat o tenir un valor aproximatiu.

• Obligació: Es fan ressò de l'obligació o la necessitat d'executar una acció.
  • haver de + infinitiu
  • tenir de + infinitiu
  • haver-se de + infinitiu
• Probabilitat: S'usa quan es té una certesa quasi total de la realitat de l'acció, encara que podria no ser-ho.
  • deure + infinitiu
• Possibilitat: Fa referència a una acció que pot esdevenir o no.
  • poder + infinitiu
• Aproximació: Dóna una informació pròxima a l'exacta.
  • venir a + infinitiu

Construccions d'Obligació No Perifràstiques

A més de les perífrasis modals d'obligació, altres construccions verbals no perifràstiques aporten el valor d'obligació:

• Caldre que + subjuntiu
• Caldre + infinitiu
• Ser necessari que + subjuntiu
• Ser necessari + infinitiu

Perífrasis Aspectuals

Les perífrasis aspectuals fan referència al moment en què es troba el desenvolupament de l'acció verbal designada pel verb principal. Al contrari que les modals, poden formar-se amb el verb principal en qualsevol de les formes no personals.

• Ingressiu: Indiquen l'inici de l'acció del verb.
  • arrancar a + infinitiu
  • començar a + infinitiu
• Intencional: Indiquen la determinació de fer una acció.
  • anar a + infinitiu
• Reiteratiu: Marquen la repetició d'una acció.
  • tornar a + infinitiu
• Culminatiu: Indiquen la fi d'una acció.
  • arribar a + infinitiu
  • acabar de + infinitiu
• Progressiu: Indiquen que l'acció va avançant.
  • anar + gerundi
  • estar + gerundi
• Duratiu: Mostren que l'acció verbal s'està realitzant.
  • continuar + gerundi
• Resultatiu: Expressen que ja s'ha realitzat l'acte expressat pel verb.
  • deixar + participi
  • quedar + participi
  • tenir + participi

Errors Comuns en l'Ús de Verbs i Perífrasis

Confusió de Conjugacions

És freqüent que, per influència del castellà, un infinitiu s'adscrigui a una conjugació equivocada. Això provoca que es conjugui un verb seguint un patró inadequat.

• * reflexar és reflectir
• * interrumpir és interrompre

Formes Incorrectes de Gerundi

En valencià no hi ha gerundis acabats en -guent o -quent. Això no obstant, per analogia amb la forma velaritzada de la primera persona de present d'indicatiu (cresc, bec) es formen gerundis incorrectes que conserven aquesta velarització.

• * cresquent / creixent
• * beguent / bevent

Valor Temporal del Gerundi

El gerundi pot expressar simultaneïtat o anterioritat respecte de l'acció principal, però mai posterioritat. A vegades, per influència del castellà, en què és habitual el valor del gerundi de posterioritat, s'utilitza incorrectament.

Exemple incorrecte:

• * Se li espatllà l'ordinador perdent tots els documents.

El valor temporal de posterioritat s'ha d'expressar amb un altre tipus de construccions sintàctiques, com ara oracions coordinades o subordinades.

Exemple correcte:

• Se li espatllà l'ordinador i va perdre tots els documents.

Verbs amb Doble Participi

Hi ha diversos verbs que admeten com a correctes dues formes de participi: l'una regular i l'altra irregular.

Exemples:

• sofrit / sofert
• torçut / tort

Generalment, es prefereix la forma irregular com a adjectiu.

Exemples:

• Ha sofrit molt després de l'accident.
• És un color molt sofert.

Perífrasis d'Obligació Incorrectes

Les estructures perifràstiques que indiquen obligació es componen d'un grup tancat: haver de + infinitiu; tenir de + infinitiu; haver-se de + infinitiu. Per interferència, és freqüent que es produeixin calcs agramaticals d'estructures del castellà.

• * Tindre que + infinitiu: * Tens que caminar. / Correcte: Tens de caminar.
• * Haver-hi que + infinitiu: * Hi ha que portar-se bé. / Correcte: Heu de portar-vos bé.
• * Ser precís + infinitiu: * És precís netejar els vidres. / Correcte: És necessari netejar els vidres.

Ús Incorrecte de "Deure + Infinitiu"

En valencià s'utilitza la perífrasi deure + infinitiu per a indicar probabilitat. Això no obstant, és freqüent introduir-hi la preposició de i crear una perífrasi agramatical.

• * deure de + infinitiu (incorrecte per a probabilitat)
• * Deuen de ser les huit. / Correcte: Deuen ser les huit.

La perífrasi deure + infinitiu amb un valor d'obligació és agramatical.

• * Deuen venir abans de les huit. (Incorrecte per a obligació)
• Correcte: Han de venir abans de les huit. o Tenen de venir abans de les huit.

Calcs d'Acció Imminent

En la parla col·loquial és freqüent l'ús del calc de la perífrasi en castellà estar al + infinitiu, que s'usa amb valor d'imminència.

• * Segurament estaran al caure.

Aquest valor d'acció imminent s'expressa amb la perífrasi anar a + infinitiu o amb locucions verbals com estar a punt de.

Exemple correcte:

• Segurament estaran a punt de caure.