Locucions llatines comunes i el seu significat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,73 KB
Locucions llatines: sentits generals
Casus belli – “motiu de guerra”. Denominació aplicada a fets o circumstàncies que poden dur a una guerra. Per extensió, s'aplica també a allò que provoca una confrontació pública, encara que no bèl·lica.
Conditio sine qua non – “[condició] sense la qual no (es pot donar el condicionat)”. Expressió, originalment pròpia dels tractats de lògica, emprada sovint quan es vol fer referència a una condició indispensable i innegociable.
Modus operandi – “manera d'obrar”. S'aplica a l'actuació tant d'una institució com d'un particular.
Modus vivendi – “manera de viure”. Últimament s'ha popularitzat molt el seu ús, però amb el significat, molt més concret i material, de mitjà de vida d'algú.
Opera prima – “primer treball”. Així es designa, en el món del cinema, la primera pel·lícula d'un director. Per extensió, també s'aplica a la primera obra d'un artista.
Primus inter pares – “primer entre els iguals”. Dit de qui té primacia però no més autoritat.
Quid pro quo – “el què en lloc del com, és a dir, una cosa per l'altra”.
Rara avis – “ocell rar”. Actualment s'ha generalitzat el seu ús i s'aplica a qualsevol ésser poc freqüent per les seves especials característiques.
Status quo – situació en què es troba un conflicte o procés en un moment donat, aplicable, però, a qualsevol àmbit.
Vox populi – “veu del poble, és a dir, rumor popular”. Sintagma llatí que indica, de forma ben il·lustrativa, que un fet o notícia és de domini públic.
Locucions llatines: expressions temporals i jurídiques
A posteriori – “amb posterioritat, després”. Actualment s'ha ampliat el seu ús assimilant-la pràcticament a un adverbi temporal que indica posterioritat.
A priori – “amb anterioritat, abans”. Està assimilada actualment a un adverbi que indica anterioritat a un fet que ha de succeir.
Ab illo tempore – “d'aquell temps, des d'aquell temps”. Sintagma preposicional en ablatiu que indica un punt del temps pres com a inici d'una acció o relat.
Ante meridiem (a.m.) – “abans del migdia”.
In articulo mortis – “en el moment de la mort, és a dir, a l'últim moment”. Expressió que especifica la benedicció o absolució que un sacerdot dóna a un moribund.
In extremis – “en els últims (moments de la vida)”. Actualment s'aplica sovint a situacions difícils però menys decisives. En alguns casos pot ser equivalent a in articulo mortis.
In fraganti (in flagranti delicto) – “en delicte flagrant”, literalment mentre es produeix el delicte.
Ipso facto – “en l'acte mateix”. Amb aquesta locució llatina s'expressa la immediatesa amb què cal dur a terme una acció.
Post meridiem (p.m.) – “després del migdia”. Expressió emprada en les designacions horàries, en correlació amb ante meridiem.
Sine die – “sense data (concreta)”.