Locke i Nietzsche: Comparació de Filosofies

Coneixement

Locke forma part de la tradició empirista, segons la qual tot el coneixement humà es forma a partir de la informació dels sentits. La ment humana és vista com un paper o una pissarra en blanc (una "tabula rasa") on s'hi van gravant tots els coneixements obtinguts a través de l'experiència. Les lleis científiques s'obtenen per inducció a partir de l'observació repetida de fenòmens semblants.

Segons Nietzsche, tot el coneixement també prové de la informació dels sentits, però a diferència dels autors empiristes, no creu que aquesta informació sigui una "còpia" dels objectes, sinó que és diferent d'aquests. Els conceptes o nocions generals es formarien a partir de l'ús metafòric del llenguatge. Per Nietzsche la realitat (canviant i plural) s'expressa millor amb metàfores que amb conceptes (que donen una imatge "fossilitzada" del món).

Ètica i Política

Locke defensa el liberalisme. Aquest liberalisme vol dir que els ciutadans elegeixen lliurement i democràticament els governs, i també vol dir que es reserven la llibertat de fer caure el govern si no actua correctament. A més, defensa la separació entre religió i estat, i també la separació entre el poder legislatiu i l'executiu. Per ell, el millor sistema polític és la monarquia parlamentària.

Nietzsche critica la democràcia, perquè segons ell, buscar l'interès de la majoria és propi de la "moral del ramat", que valora la igualtat entre els homes. Ell, en canvi, defensa una jerarquia entre els éssers humans: els inferiors serien aquells individus ressentits que són incapaços d'acceptar l'existència tal com és, i imaginen que hi ha una altra realitat millor; en canvi, els superiors serien aquells que accepten i afirmen l'existència tal com és, única i incomprensible.

Naturalesa Humana

Locke creu que tenim una certesa intuïtiva del nostre jo o identitat personal, que estaria format, de manera inseparable, pel nostre cos i el nostre pensament (aquest, al seu torn, estaria format de consciència, llibertat i memòria). De tota manera, Locke diu que el cos no és tan important com la ment per establir la identitat d'algú. Posa l'exemple que si la ment d'un príncep, conscient de ser-ho i que pensa com a tal, passés a habitar el cos d'un sabater, encara que la gent pensaria que es tracta d'un sabater, en realitat ell, interiorment, sabria que segueix sent un príncep.

Nietzsche creu que l'ésser humà actual és resultat de la història dels valors occidentals, en què ha dominat el nihilisme, o negació de la vida present, i que en el futur apareixerà el superhome, que tindrà una actitud d'afirmació i acceptació plena del valor de la vida, començant pel cos.