Locke: La ment passiva, el món extern i la substància

John Locke: Preguntes i Respostes Clau

8. Per què diu Locke que la ment humana és passiva?

Resposta: Quan diu que la ment humana és passiva vol dir que rebem les impressions i, per tant, que no les creem. Ni un geni podria inventar-se una idea simple! Però això no vol dir que la nostra ment no sigui selectiva. La ment selecciona les idees simples en base als nostres esquemes mentals, als nostres interessos, etc. En definitiva, a partir de les idees simples la ment elabora idees complexes.

9. Però com sap Locke que el món extern existeix?

Resposta: Les sensacions que rebem impliquen l’existència real d’un món extern. Els diversos sentits (vista, tacte, oïda...) convergeixen, a més, en donar-nos a testimoniar les mateixes coses. I quan ens falla un òrgan dels sentits corporals coneixem el món d’una manera més imperfecta. Amb tot, l’existència del món extern no és segura, sinó probable. Hume, en canvi, dirà posteriorment que l’existència del món extern pot ser posada en dubte perquè l’únic evident és que tenim sensacions, però no és evident d’on provenen.

10. Què diu Locke sobre la idea de substància?

Resposta: La idea de substància no és només una combinació d’idees referides a la qualitat singular (la fragància, el color, el tacte.... d’un objecte), sinó el suport d’aquestes qualitats. Segons Locke hem creat la idea de substància perquè combinem les idees de qualitats que tenim al davant (la ‘figura’ d’en Jordi, el ‘color’ dels seus cabells, les ‘paraules’ que emet, la ‘veu...) amb la idea d’un suport del qual aquestes qualitats, per així dir-ho, ‘pengen’. Com que determinats atributs d’un subjecte sempre apareixen junts, tendim a creure que aquestes qualitats necessiten un suport que anomenem ‘substància’. Però aquesta no és cap ‘idea clara i distinta’, com afirmava Descartes, sinó que en Locke aquest ‘suport’ que és la substància existeix però com una idea fosca i confusa. Només les idees simples són clares i distintes i per això només ens en podem fiar d’elles.

11. La idea de substància en Locke és la contrària de la del racionalisme?

Resposta: Quan Descartes o Spinoza parlen de la substància la funden sobre l’evidència racional, no sobre l’experiència. A més, per als racionalistes la substància cartesiana és una idea innata – tesi que els empiristes no accepten.

12. Com sabem què és el ‘jo’?

Resposta: En Locke el ‘jo’ és una intuïció que es copsa immediatament. El jo té un valor absolut però la seva validesa està vinculada a la coherència entre les idees de sensació i de reflexió. Aquesta tesi serà discutida per Hume per a qui el jo és només el conjunt de les nostres percepcions, unides per la memòria. En Locke l’única realitat externa que es pot demostrar amb un valor absolut és la idea de Déu.