Locke: Idees, Qualitats i Poder Legislatiu

1. Qualitats Primàries i Secundàries Segons Locke

El text presenta un argument per justificar l'afirmació inicial: no hi ha res en els objectes que s'assembli a les idees produïdes en nosaltres per les qualitats secundàries. Aquest argument es basa en l'observació que, sense que hi hagi cap canvi en un objecte, aquest pot produir sensacions diferents, com ara calor o dolor. Si el dolor no és inherent a l'objecte, Locke argumenta que la calor o el color tampoc ho són. En canvi, qualitats com la forma, el moviment i el nombre de les parts d'un objecte (qualitats primàries) sí que es troben realment en els objectes.

2. Locke i la Consciència de les Idees

Locke afirma que no és possible tenir una idea i no ser-ne conscient. Si fos possible, podríem argumentar que tenim totes les idees del món de manera innata en la nostra consciència. El pas de no ser conscient d'una idea a ser-ho és el que els empiristes anomenen aprenentatge. Per a Locke, no té sentit distingir entre idees innates de les quals no som conscients i idees apreses.

3. Refutació de l'Innatísme per Locke

En aquest text, Locke nega l'existència d'idees innates, aquelles que suposadament estan presents en l'home des del naixement. Critica l'argument de l'assentiment general, que afirma que l'existència d'idees compartides per tothom demostra que són innates. Locke argumenta que aquest consens podria tenir altres explicacions.

A més, Locke sosté que no existeixen idees compartides per tota la humanitat, ja que no hi ha cap principi que sigui veritablement universal. Posa com a exemple els principis de demostració, com "el que és, és" i "és impossible que la mateixa cosa sigui i no sigui". Aquests principis, considerats universals, són desconeguts per a gran part de la humanitat. Locke afirma que moltes persones ignoren aquests processos.

4. El Legislador i l'Estat de Guerra

Si un legislador actua en contra de la protecció de la llibertat i els béns del poble, es posa en estat de guerra amb aquest. Per tant, es pot considerar tan rebel com aquell que arriba al poder per la força. Advertir al poble que té dret a rebel·lar-se contra un legislador que incompleix la seva tasca no és una acció il·legítima, sinó una resposta a la conducta inadequada dels dirigents.

5. Els Límits del Poder Legislatiu i el Dret a la Rebel·lió

Segons Locke, el poder legislatiu no pot destruir allò que se li havia encarregat protegir. Quan els legisladors intenten destruir la propietat del poble o suprimir-ne les llibertats i drets, es posen en estat de guerra. En aquesta situació, el poble té dret a rebel·lar-se, emparat per la llei natural, que és alhora divina i moral. Quan el poder legislatiu incompleix les normes fonamentals de la societat, es pot buscar un canvi en el cos legislatiu, ja que el pacte que dóna origen a la societat política només és vàlid en la mesura que garanteix la protecció de la llei natural.