Locke: Empirisme, Idees i Coneixement Humà

Locke i el Coneixement: L'Empirisme

L'impacte i la sensació de crisi que els homes del segle XVII tingueren a causa de la revolució científica (en els àmbits astronòmics, físics i metodològics) i de la destrucció de la unitat religiosa desencadenaren dues reaccions que constituirien la filosofia moderna: el Racionalisme i l'Empirisme.

L'Empirisme de John Locke

John Locke va ser el creador de l'Empirisme, una línia de pensament fonamental en la filosofia moderna. Locke va intuir que no es pot avançar significativament en ciència si abans no s'aclareixen quines són les possibilitats i capacitats de l'enteniment humà. Afirmarà que, quan hàgim establert la naturalesa i l'abast de les facultats cognitives, sabrem la veritat de la informació que ens proporcionen.

Locke va fixar el principi d'aquest empirisme: la raó ni és fiable ni és completament autònoma, sinó que treballa amb el material de l'experiència. Per tant, l'experiència constitueix el límit del coneixement racional.

L'Origen de les Idees: La Tabula Rasa

Segons Locke, només podem accedir al món que ens envolta mitjançant les representacions que ens fem, ja que aquestes idees constitueixen els continguts bàsics amb els quals treballa l'enteniment. Per tant, serà imprescindible establir l'origen de les idees.

Per fer-ho, el primer és constatar que no hi ha idees innates; no hi ha cap contingut mental anterior a l'experiència. Amb altres paraules, Locke diu que quan naixem la nostra ment és un paper en blanc, una tabula rasa que, a poc a poc, es va omplint d'informació. És a dir, tot el que hi ha a la nostra ment prové de l'experiència.

Tipus d'Idees segons Locke

Locke ens diu que hi ha dos tipus principals d'idees:

• Idees Simples: No es poden dividir i provenen directament de l'experiència. Aquestes es deriven de dues fonts principals:
  • La Sensació: Informació que rebem dels sentits sobre els objectes externs.
  • La Reflexió: Informació que obtenim de l'observació de les operacions internes de la nostra ment (pensar, voler, dubtar, etc.).
• Idees Complexes: Són fruit de la tasca de combinació, comparació i unió que fa l'enteniment amb les idees simples.

La Idea de Substància

En quant a la substància, Locke diu que és una idea complexa, és a dir, un procés d'unió i combinació d'idees simples. Tradicionalment, la substància no tan sols es considerava el nom que donem al conjunt de sensacions que acostumen a produir-se juntes, sinó com una realitat que serveix de suport i causa d'aquestes sensacions. Aquesta idea de substància com a suport és la que Locke problematitzarà.

A part de les qualitats, tenim alguna sensació o experiència directa del suport material que provoquen aquestes sensacions? No. És a dir, per a Locke, la substància és incomprensible i incognoscible.

Encara que no puguem tenir experiència directa de les substàncies, Locke no rebutja totalment la seva existència. Per a ell, hem de creure en l'existència de realitats que siguin la causa de les nostres experiències. Només si existeix una realitat objectiva darrere d'un objecte, ens podem explicar les experiències coincidents entre persones diferents.

El Jo i la Consciència

Respecte al Jo, Locke diu que és evident en si mateix. No obstant això, el considera equivalent a l'ànima, la qual es pot demostrar per la consciència. Aquesta consciència és dinàmica i canvia constantment per l'experiència.

El Món Exterior i el Coneixement Probable

Locke també pressuposa l'existència d'un món exterior com a causa de les nostres sensacions. Tanmateix, aquest és un coneixement probable, no del tot evident. No coneixem el món en si mateix, sinó únicament les idees que ens provoca.