Locke, Empirisme i la Crítica a l'Inatisme: Idees i Coneixement

De cap proposició no podem dir que la tenim en la ment, però que la ment mai no l’ha coneguda i mai no n’ha tingut consciència.

1. L'Argument de Locke contra les Proposicions Innates

En aquest fragment, Locke argumenta en contra de qui afirmi el següent: pot ser que una persona tingui a la ment certa proposició, però que no la conegui ni sigui conscient de tenir-la. Locke observa que en aquest cas no hi hauria cap raó per distingir entre les veritats innates i les que no ho són. Es podria dir de qualsevol veritat que algú passa a saber, que era una veritat innata, però que la persona no era conscient que la tenia en la ment.

2. Conceptes Clau en l'Empirisme de Locke

«Capacitat (...) innata»

Facultat per adquirir coneixement que es té des del moment de néixer.

«Veritats (...) adventícies»

Veritats que requereixen de l’experiència per poder adquirir-les.

3. John Locke: Empirisme, Idees i Coneixement

La Ment com a Pàgina en Blanc (Tabula Rasa)

Locke és un filòsof empirista, la qual cosa vol dir que per a ell, quan naixem, l’enteniment esdevé com una pàgina en blanc (tabula rasa) on les experiències són les que faran adquirir idees a la persona. Per tant, podem afirmar que s’oposa a la teoria innatista.

Tipus d'Idees: Simples i Complexes

Les idees que es formen a través d’aquesta experiència són definides com qualsevol contingut mental reflex del món, i poden ser de dos tipus:

• Simples: Són aquelles que no es poden dividir, que provenen d’una experiència interna o externa i que s’adquireixen passivament.
• Complexes: Són fruit de l’associació d’idees simples i s’adquireixen de forma activa.

Un exemple molt clar seria el de la poma (idea complexa), la qual està formada per idees simples (color, sabor, forma, tacte i grandària).

Crítica a l'Inatisme: La Paradoxa Racionalista

Locke afirma que el mateix racionalisme es contradiu i esdevé com una paradoxa. Aquesta afirmació es basa en el fet que si veritablement existeix una idea innata, ha d’existir prèviament un coneixement que expliqui què és l’innatisme, i per tant, com diu Locke, mai se sabria quina és la veritable idea innata.

El Concepte de Substància

En la seva obra, també defineix el concepte de substància, que segons l’autor és una idea complexa a la qual li atribuïm un nom. Aquesta substància esdevé, a més, com una realitat material que actua com un suport de les idees que tenim a la nostra ment. Però aquesta substància és inaprehensible i incognoscible, ja que segons Locke no és l’objecte o la matèria el que ens aporta l’experiència.

Els Tres Graus del Coneixement

Locke, igual que han fet altres autors, estableix els graus de coneixement. El coneixement és la percepció per part de la ment de l’acord o desacord d’unes idees amb altres. Cal relacionar i comparar idees per tal d’arribar al veritable coneixement. Hi ha 3 graus:

1. Intuïtiu: Consisteix en la percepció immediata d’una idea sense recórrer a la seva demostració. La intuïció condueix a la certesa.
2. Demostratiu: Quan s’arriba a aquest punt de comparació, és la raó la que, a partir d’un mètode demostratiu, percep quina de les idees és certa o falsa, fins a arribar a la deducció.
3. Sensitiu: A través dels sentits que ens proporciona un objecte, sabem quin objecte és.

Qualitats Primàries i Secundàries

El filòsof va considerar que hi ha qualitats primàries i secundàries:

• Primàries: Aquelles atribuïdes als cossos i esdevenen inseparables d’ell.
• Secundàries: Aquelles que tenen el poder de produir en nosaltres diverses sensacions a través de les qualitats primàries del cos.

Conclusió sobre la Contradicció

Per respondre al dubte del qual Locke parla, cal dir que el perquè es troba en l’origen de les veritats innates (aquelles que són a l’enteniment sense ser percebudes) i en el de les veritats adquirides (aquelles adventícies i que per tant la ment pot conèixer). Aquesta és la gran contradicció que mostra Locke. El filòsof conclou el text amb aquesta afirmació perquè, segons ell, els principis podrien ser innats, però si és així, la ment pot trigar temps a reconèixer-los.

4. Comparació Filosòfica: Locke (Empirisme) i Descartes (Racionalisme)

Locke i Descartes són dos filòsofs amb teories que difereixen notablement. Aquest fet es deu al fet que, d'una banda, Locke era empirista i creia en el coneixement a través de l'experiència, al contrari de Descartes, que creia en el principi d'innatisme.

Límits del Coneixement Sensorial

Basant-se en el criteri de l'experiència com a únic fonament del coneixement, per a l'empirisme més radical mai es pot anar més enllà del que és donat pels sentits, de manera que posa en dubte tots els conceptes i principis en què fins ara s'havia basat el coneixement.

La Substància segons Descartes i Locke

Locke concedeix una importància fonamental a la noció de substància, entenent com a tal tot allò que existeix de tal manera que no necessita de cap altra cosa per existir. Així, Descartes pensava que existien tres substàncies:

• Res infinita (Déu)
• Res extensa (el Món)
• Res cogitans (jo pensant)

No obstant això, Locke rebutja la demostració de Descartes sobre les tres substàncies, ja que no accepta la idea que es dedueixin simplement d'un raonament; pensa que han d'estar basades en l'experiència.

La Revisió Empírica de les Certeses Cartesianes

Locke no rebutja completament aquestes qüestions, sinó que proposa una idea d'elles més empírica. Respecta el cogito cartesià i el compara amb la seva concepció: «Penso, per tant, existeixo».

• El Jo: En tenim una certesa intuïtiva.
• Déu: No en tenim una idea innata, però la seva existència es pot demostrar mitjançant la causalitat, perquè és el creador del món i de nosaltres; tenim, doncs, certesa demostrativa.
• El Món: Tenim la certesa que és la causa de les nostres impressions; es tracta, doncs, d'una certesa sensitiva.

Altres Diferències Clau

Descartes considera que no es pot demostrar l'existència de Déu a través de l'experiència, ja que Déu és un ésser de naturalesa immaterial al qual només es pot accedir a través de la raó. L'experiència de la qual parla Locke mostra que la substància de les coses és incognoscible. A més, Locke, respecte de Descartes, té un pensament materialista i empíric, on la realitat és el visible, i per tant el coneixement del món material és també el visible.

Una altra diferència és el concepte d'ànima: Descartes la considera una substància (ànima i cos, compost per la res cogitans i res extensa); mentre que Locke diu que tot és canviant, la matèria canvia i per tant també el món material, i llavors les coses no tenen identitat.

5. Reflexió Personal: L'Experiència com a Font de Coneixement

Des del meu punt de vista, l'afirmació innatista és falsa perquè penso que una persona no pot néixer amb la capacitat innata de saber sumar. Crec que és mitjançant un procés i una observació empírica com s’arriba al coneixement, és a dir, a través de les experiències educatives que rebem des que anem a l’escola i les quals ens permeten adquirir coneixement veritable.

La Funció de l'Educació

De fet, si fos cert que no cal mirar com és el món i que existeix l’innatisme, per a què servirien els centres educatius? No tindria sentit crear llocs on la gent pogués aprendre si aquest aprenentatge ja l’ha adquirit des del naixement.

El Cas de Victor de l'Aveyron (El Nen Salvatge)

Aquest fet es pot comparar amb la pel·lícula El nen salvatge sobre Victor de l'Aveyron, de François Truffaut. En aquesta pel·lícula, el protagonista és un nen que no té el mateix pensament que el que tindria un nen normal. Això ja ens indica que no hi ha universalitat pel que fa a l’innatisme. Per tant, si no tothom té idees innates, és perquè aquest innatisme no existeix, ja que, com bé diu Locke, en el món no hi poden coexistir alhora veritats innates i veritats adventícies.

Llavors ens podríem preguntar: per què Victor actua com una bèstia i no com una persona? Perquè les experiències que Victor ha rebut durant tota la seva vida al bosc han creat una ment pròpia d’un animal irracional. En conseqüència, no sap caminar recte, no sap sumar, no sap llegir ni menjar correctament. Victor adquirirà aquests coneixements quan Jean Itard utilitzi el mètode empirista per educar-lo. Amb aquest mètode aconseguirà que el nen aprengui que cada objecte té una paraula associada i que llavors pugui desenvolupar l’escriptura i altres idees adventícies.