Locke: Coneixement, Déu i Comparació amb Plató i Hobbes

La Idea de Substància i les Idees segons Locke

La idea de substància presenta problemes; no és mai adequada. Es concep com un substrat desconegut que manté unides les qualitats. Les idees són signes de coses, i les paraules, signes d'idees. Quan apliquem paraules a la idea de substància, parlem de:

• Essència nominal: Per exemple, la substància 'or' com a matèria groga, mal·leable, fusible, etc.
• Essència real: Serien els seus constitutius materials, partícules insensibles de les quals no tenim una idea adequada.

Coneixement, Judici i Certesa en Locke

Només el judici pot ser cert o fals. Conèixer és percebre l'acord o desacord de les idees. La certesa o falsedat no és de la idea, sinó del judici que relaciona idees segons:

1. Identitat o diversitat: Resultat de l'aplicació del principi de contradicció: les idees són el que són i no són el contrari.
2. Relació: Trobar connexions i comparacions entre idees.
3. Coexistència de les idees en un mateix subjecte: S'aplica a les substàncies.
4. Existència real: Tracta de conèixer si la cosa que ens representem existeix realment, basat en la sensació amb demostració racional.

Els Tres Graus de Certesa

1. Coneixement intuïtiu: Coneixement de l'acord o desacord de dues idees per si soles, percebut com a evident. És l'evidència que es posa de manifest en el coneixement de la pròpia existència. Coneixem intuïtivament certes veritats que funcionen com a principis de la matemàtica i la moral.
2. Coneixement demostratiu: La percepció de l'acord sorgeix a través del raonament. És inferior perquè no es coneix tan clarament. Permet afirmar l'existència de Déu, la de les substàncies, etc., tot i que no podem conèixer el contingut representatiu d'aquests conceptes.
3. Coneixement sensitiu: Es refereix a l'existència particular de les coses finites que existeixen més enllà de nosaltres. Es percep en el moment que es produeix la percepció sensible. Permet diferenciar la realitat dels somnis o les quimeres de la imaginació.

L'Existència de Déu segons Locke

L'existència de Déu queda naturalment demostrada si ens considerem a nosaltres com a contingents. Cal un ésser creador intel·ligent, ja que m'ha fet intel·ligent a mi, i creador de la matèria, ja que ha creat el meu esperit, la qual cosa és encara més difícil. Aquesta prova porta a la idea constant de la divinitat. No es poden demostrar les característiques que té Déu i, per tant, cal la tolerància religiosa.

Comparacions Filosòfiques: Locke, Plató i Hobbes

Igualtat entre els homes

• Locke: Tots som iguals perquè tots som racionals.
• Plató: Cada persona correspon a un tipus d'ànima (filòsofs, guerrers, productors). No hi ha igualtat funcional.
• Hobbes: En l'estat de naturalesa tots som iguals, però després es dona el poder absolut al rei i llavors ja no som iguals (homo homini lupus - "l'home és un llop per a l'home").

Racionalitat de les lleis

• Locke: Les lleis naturals són racionals i les lleis positives haurien de ser racionals. Si no ho són, hi ha dret a la revolta per recuperar la racionalitat.
• Plató: En l'estat ideal, només poden fer les lleis els filòsofs perquè tenen ànimes racionals i, llavors, faran lleis racionals. Només uns quants són racionals. Les lleis democràtiques són les menys racionals, pròpies d'una societat ignorant.
• Hobbes: No cal que la llei sigui raonable; hi ha monarquia absoluta. El poble no pot decidir-les ni establir-les perquè, com que són una "colla de llops", acabaran barallant-se. La democràcia no porta enlloc.

Respecte a la propietat privada

• Locke: La propietat inclou vida, llibertat i béns. Tothom té dret a respectar la seva propietat i l'Estat està obligat a respectar-la. Si no ho fa, hi ha dret a la revolta.
• Plató: La propietat (béns materials) és quelcom que només interessa als productors. Els guerrers i els governants no en tenen ni en volen (comunisme de béns per a les classes superiors). La vida sí que s'ha de respectar. La llibertat individual està subordinada a l'ordre de l'Estat ideal. Perquè la gent no es revolti, Plató exposa el mite dels metalls.
• Hobbes: En l'estat de naturalesa no hi ha propietat segura. La propietat privada és una concessió del sobirà un cop establert l'Estat absolut.

Idea de justícia

• Locke: És una obligació i un dret natural fer justícia. Per defensar la propietat i aplicar la llei natural de manera imparcial, es crea l'estat civil amb jutges, policia, etc. En l'estat de naturalesa és més difícil fer justícia que en l'estat civil.
• Plató: La justícia és l'harmonia resultant de l'unió de les tres virtuts (saviesa, coratge, temprança) en l'ànima i en l'Estat. Una societat justa és aquella on tothom compleix amb la seva tasca segons la seva naturalesa (ex: els guerrers defensen, els productors proveeixen, els filòsofs governen).
• Hobbes: La justícia és fer el que diu la llei establerta pel sobirà (el rei). No hi ha justícia ni injustícia abans de la llei civil. No es pot protestar, només obeir, però ningú està obligat a fer-se mal a si mateix.

Dret a la revolta

• Locke: Dret a protestar per a tothom; dret a la revolta per a la majoria si el govern trenca el pacte i atempta contra els drets naturals (especialment la propietat).
• Plató: No hi ha dret a la revolta; el poble ha d'obeir el govern (liderat idealment pel filòsof-rei). La revolta és símptoma de desordre i injustícia.
• Hobbes: No hi ha dret a la revolta. El pacte social implica la renúncia a la resistència a canvi de seguretat. Obeir el sobirà és l'única manera d'evitar tornar a l'estat de guerra de tots contra tots.