Localització, Clusters i Fusions: Anàlisi d'Obres d'Art del Barroc i Renaixement

Factors Clau en l'Estratègia Empresarial

Localització d'Empreses

Els factors determinants per a la localització inclouen:

• Demanda de mercat.
• Proveïment de matèries primeres.
• Mercat de treball.
• Comunicacions i transport.
• Subministraments.
• Cost de construcció i del solar.
• Legislació: Coneixement de la normativa legal (fiscal, mercantil i social).
• Inversió i finançament: Accés a institucions financeres.
• Desenvolupament econòmic de la regió: Cal valorar el desenvolupament de la regió que s'escull. Si no hi ha hagut creixement sostingut, és més difícil que l'empresa prosperi.

Cluster

Concentració geogràfica d'empreses, universitats i institucions que comparteixen l'interès d'un sector econòmic i estratègic concret.

Característiques del Cluster

• Concentració geogràfica de l'activitat econòmica.
• Especialització d'un sector econòmic concret.
• Efecte "taca d'oli", atès que la seva activitat beneficia la regió.
• Triple hèlix: Sistema Administració-Universitat-Empresa.
• Equilibri entre competència i col·laboració per part dels membres.

Els clusters generen oportunitats, ocupació i riquesa.

Tipus de Fusions Empresarials

• Fusió Pura

  Unió entre diverses societats per crear-ne una de nova. La unió de forces permetrà perseguir objectius que per si soles no podrien assolir amb la mateixa eficiència.

• Fusió per Absorció

  Una empresa adquireix una altra o altres, i aquestes últimes s'extingeixen, de manera que el patrimoni és assumit per la primera.

Context Històric i Cultural de l'Art

El Renaixement i l'Humanisme

Ens situem a l'Europa renaixentista, en plena expansió econòmica i geogràfica i procés de renovació cultural. Ens trobem a ciutats destacades de la península itàlica.

El context cultural té fonaments bàsics en l'humanisme, un nou descobriment de l'home i el món després del món clàssic. Novament, l'home és la mesura de totes les coses i torna a ser l'eix central del nou art. Es produeix la fusió entre el món clàssic i el món cristià.

Crisi i Manierisme

El Quattrocento i el Cinquecento entren en crisi durant el Manierisme, com a conseqüència de fets violents com el Saqueig de Roma. L'Espanya imperial es convertirà en un dels països defensors de la Contrareforma catòlica.

Anàlisi d'Obres d'Art

Apol·lo i Dafne

• Documentació: Bernini, 1622-1625, Roma. Marbre, tècnica de talla.

• Anàlisi Formal (AF)

  Composició: Complexa, helicoidal, multifacial, oberta (semblant a Les Sabines). Tractament de figures: Naturalista (cabells, fulles, vestimenta...). Busca el contrast entre el cos fi de Dafne i la rugositat. Gran moviment (braços o peus enrere), moviment in crescendo. Expressivitat: Destacada en Dafne, amb cara de susto. Captació del moment precís, que mostra la màxima teatralitat. Estil: Barroc italià per influència clàssica, tècnica, material, teatralitat, naturalisme, antropocentrisme i expressió exagerada.

• Interpretació (Int)

  Tema: Mitològic (s'explica el mite). Iconografia: Episodi mitològic on el pare fa un encanteri. Iconologia: Missatge sobre la dificultat de mantenir l'amor. La inscripció diu: «Aquell que només busqui bellesa física només aconseguirà fullaraca». La bellesa porta al fracàs. Encàrrec: Scipione. Funció decorativa.

L'Oració a l'Hort de Getsemaní

• Documentació: Salzillo, 1754, Múrcia. Fusta policromada, talla.

• Anàlisi Formal (AF)

  Composició: Escenari dividit en dues parts: esquerra (tres personatges i una palmera) i dreta (àngel i Jesús). Tractament de figures: Naturalista, la realitat es veu en l'anatomia i les proporcions. Destaca l'àngel, representat naturalment idealitzat, jove i elegant. Equilibri entre moviment i repòs (els deixebles dormint i el moviment de l'àngel). Moviment in crescendo d'esquerra a dreta. Expressivitat: Més a la dreta, especialment Crist, que expressa por. Conjunt teatral. Estil: Barroc pel naturalisme, l'expressió, la inspiració clàssica i la temàtica naturalista. Barroc espanyol per la fusta policromada i la temàtica religiosa.

• Interpretació (Int)

  Tema: Religiós, Nou Testament. Iconografia: Després del Sant Sopar van a l'hort. Els deixebles dormen i Jesús, conscient que arriba el seu moment, que el trairan i el mataran (cara de por), rep la visita de l'àngel que li diu que ho ha d'assumir. Iconologia: El sacrifici com a valor. Jesús se sacrifica per salvar-nos. Representa Jesús humanitzat, ens posem a la seva pell i entenem el seu sofriment. Encàrrec: Grup religiós. Funció religiosa i moralitzant per a la processó.

Judith i Holofernes

• Documentació: Gentileschi, 1612-1613, Nàpols. Oli sobre tela.

• Anàlisi Formal (AF)

  Composició: Triangular, els caps són els vèrtexs i el centre físic és el cap d'Holofernes. Tota la força va dirigida per la criada i Judith. Gairebé no hi ha perspectiva, ja que el fons negre no importa. Llum tenebrista per enfocar el primer pla, donant importància al que es vol destacar. Volum aconseguit amb clarobscur en vestimentes i pits. Aspectes plàstics: Dibuix de línia fina i detallista, colors protagonistes. Tractament de figures: Natural, realitat en els rostres. Holofernes vulgar. Moviment destacat. Expressió: Poca en Judith i la criada, molta en Holofernes. Moment precís, teatralitat. Estil: Barroc pel naturalisme, la teatralitat, la composició complexa i els aspectes plàstics essencials.

• Interpretació (Int)

  Tema: Bíblic, moment de la Bíblia. Iconografia: Judith, una jueva que vivia a Betúlia. L'exèrcit del capità Holofernes rodeja el poble per atacar-lo. Judith i la criada van a parlar amb Holofernes, que accepta per la seva bellesa. Judith l'emborratxa amb alcohol, la criada l'immobilitza i Judith el mata. L'exèrcit se n'assabenta i marxa. Iconologia: Dues versions: Judith passa a ser el David del Renaixement (la intel·ligència pot amb la força); o Judith representa la ira i la venjança a l'home que la violava de petita. Encàrrec: Ninu. Funció terapèutica.

Dànae

• Documentació: Tiziano, segle XVI, Museu del Prado. Oli sobre tela.

• Anàlisi Formal (AF)

  Composició: Dues parts, dos mons oposats. Harmonia entre contraris. Sensació 3D per la perspectiva i el volum. Perspectiva no molt àmplia, predomina el primer pla. Volum amb clarobscur. Llum intensa des de l'esquerra que il·lumina Dànae. El color predomina sobre el dibuix. Colors importants: càlids a l'esquerra, foscos a la dreta. Tractament de figures: Naturalisme del cos. Element fonamental: la dona. A la dreta, moviment i vulgaritat; a l'esquerra, repòs i sensualitat. Estil: Renaixentista Cinquecento pel cos humà, el naturalisme, la influència clàssica, l'equilibri i els colors.

• Interpretació (Int)

  Tema: Mitològic. Iconografia: Dànae és filla d'Acrisi. Un oracle li diu que el seu nét el matarà. Acrisi tanca Dànae per evitar que tingui fills. Zeus entra en forma de pluja d'or, posseeix Dànae i queda embarassada. Té un fill que mata Acrisi per accident. Iconologia: Al·lusió a la força dels déus, no es pot anar en contra d'ells. Encàrrec: Felip II. Funció religiosa i al·legòrica.

Enterrament del Comte d'Orgaz

• Documentació: El Greco, segle XVI, Toledo. Oli sobre taula.

• Anàlisi Formal (AF)

  Composició: Separa terra (inferior) i cel (superior). Part inferior: Tots els caps a la mateixa línia (composició isocèfala). Predominen les línies rectes. Part superior: Predominen les corbes. Colors: La gamma superior és més àmplia. A la part inferior predomina el negre, ressaltant les túniques grogues dels sacerdots. Modelat i volum de les figures amb clarobscur. Tractament: Naturalista a la part inferior (personatges reals), més diví a la part superior. Més moviment a dalt. Poca expressió, tot i que a baix les cares són tristes. Estil: Manierista (naturalisme, composició equilibrada, colors, poca expressió, línia serpentinada). Estil propi del Greco: figura allargada i colors contrastats.

• Interpretació (Int)

  Tema: Fet entre llegenda i història. Iconografia: Història del comte que va donar molts diners a l'església, molt catòlic. Apareix el comte mort, Sant Esteve i Sant Agustí el porten a la tomba per enterrar-lo. Això comença amb un anacronisme, ja que hi ha gent del quadre que és del segle XVI i el quadre va ser fet al segle XIV. Iconologia: Tema fonamental: les bones obres. Per molt cristià que siguis, si no fas bones obres, no vals per res.

Plaça de Sant Pere del Vaticà

• Documentació: Miquel Àngel i Bramant (disseny inicial), Bernini (disseny final), segle XVII, Roma.

• Anàlisi Formal (AF)

  Sistema constructiu: Arquitravat. Elements constructius: Volta de canó, entaulament. Elements de suport: Columnes i murs. Dos braços convergents on hi ha la Piazza Retta, utilitzada per a cerimònies. Continuació de dos braços corbats que formen la plaça ovalada. Aquests braços tenen 300 columnes separades en quatre files. Al final dels braços hi ha un entaulament triangular. L'espai entre les quatre files de columnes crea una sensació de clarobscur. Els braços estan recoberts per un entaulament, després una balustrada i, finalment, 140 estàtues. Al mig de la plaça ovalada hi ha un obelisc egipci i dues fonts, una a cada costat. Interpretació: Encàrrec d'Alexandre VI per acollir els cristians.

Alegoria de la Pintura

• Documentació: Johannes Vermeer, segle XVII, Oli sobre tela, Museu de Viena.

• Anàlisi Formal (AF)

  Composició: Dividida en tres parts: cortinatge, pintor, nena. Perspectiva: Línies diagonals, juxtaposició i el cortinatge al davant. Llum intensa des de l'esquerra que dona volum a les figures. El color és fonamental, destaca el vestit. Tractament de figures: Naturalisme dels cossos. Dibuix més detallat en la nena que en el pintor. Utilitza el llenguatge de l'ull: el pintor reflecteix el que veu. Estil: Barroc (naturalisme, teatralitat, color, espai, llum, representació d'escena). Realista holandesa (representa la realitat quotidiana i el llenguatge de l'ull).

• Interpretació (Int)

  Tema: Quotidiana. Iconografia: Pintor al taller i la nena representada com a Clio, la Musa de la Història. Iconologia: Reflexió i al·legoria al treball de la pintura i l'art. Encàrrec: Desconegut.

Lliçó d'Anatomia del Dr. Tulp

• Documentació: Rembrandt, segle XVII, Oli sobre tela, Mauritshuis.

• Anàlisi Formal (AF)

  Composició: Forma de Z. La llum ressegueix la Z. Llum intensa per on passa, i fosc per on no (utilitza el tenebrisme). Tractament de figures: Molt naturalista (mans, cares...). Volum amb clarobscur. Predomina el color negre, combinat amb blanc i blau. No hi ha expressivitat individual, però sí en conjunt, indicant que és un fet interessant. Línia fina que ressegueix tots els personatges. No hi ha moviment ni velocitat. És com un escenari. Estil: Barroc (teatral, naturalisme, color, espai, llum). Estil holandès (vestimenta d'època, detallisme, personatges de l'època).

• Interpretació (Int)

  Tema: Quotidiana. Iconografia: El Dr. Tulp fent una classe d'anatomia en directe. Distorsiona el braç de l'home mort. Iconologia: Alaben el Dr. Tulp, la seva feina i el que fa. Encàrrec: Tulp. Funció commemorativa i retrat.

Les Tres Gràcies

• Documentació: Rubens, 1636-1638, Oli sobre fusta, Museu del Prado.

• Anàlisi Formal (AF)

  Composició: Oberta, des d'un punt de vista baix. Destaquen les tres figures enllaçades físicament, centrades en primer pla. Elements naturals que fan d'escenari. Horitzó baix darrere la profunditat. Modelat de figures aconseguit amb llum i tonalitat clara dels colors (clarobscur). L'escenari natural queda submès a les figures. Llum superior esquerra. Dibuix segur, però predomina la gamma cromàtica. Poc moviment. Sensació de ritme sense violència. Dinamisme teatral, molt barroc. Sensualitat en la representació de l'escena. L'obra domina l'harmonia. Estil: Barroc (naturalisme, color-espai-llum, teatralitat). Estil de Rubens: anatomies pròpies, visió optimista, sensualitat.

• Interpretació (Int)

  Tema: Mitològic. Iconografia: Les tres filles de Zeus i la nimfa Eurínome, tres dones nues i agafades. Són deesses. Iconologia: Representen la felicitat, és una al·legoria de l'alegria de viure.

San Carlo alle Quattro Fontane

• Documentació: Francesco Borromini, 1634-1682, Roma. Barroc refinat i especulatiu. Materials: fusta, guix i marbre.

• Anàlisi Formal (AF) - Interior

  Sistema constructiu: Voltat. Elements de suport: Murs, pilars i columnes. Elements sostinguts: Arcs de mig punt, voltes, cúpules i entaulament. Planta de l'església ovalada, forma geomètrica irregular, amb un convent i claustre. Murs ondulats on predominen les línies convexes i còncaves. Interior petit amb elements arquitectònics clàssics que es repeteixen (ex: quatre columnes i altar). Entre aquestes columnes hi ha fornícules i estàtues. Setze columnes perípteres formen la volta central de l'església. L'entaulament descansa sobre columnes corínties. La petita cúpula ovalada descansa sobre petxines i té un òcul i una llanterna. L'església té planta el·líptica i nau única. En el segon nivell trobem voltes de quart d'esfera i quatre arcs de mig punt. El tercer nivell és la cúpula ovalada sobre quatre petxines que tenen uns òvals decoratius.

• Anàlisi Formal (AF) - Claustre i Exterior

  El claustre té forma geomètrica de rectangle, sense tanta decoració com l'església. Columnes d'ordre toscà. El primer pis té un sistema voltat amb arc de mig punt. El segon pis té un sistema constructiu arquitravat per fer contrast. Exterior: Façana amb quatre fonts a cada cantonada. Façana petita però carregada, espectacular, amb línies ondulants i dos pisos separats. El primer pis repeteix elements de finestres, columnes i estàtues. El segon pis té finestres i estàtues. A dalt de tot hi ha un medalló on hi havia un mosaic. Elements no constructius: Mosaics, pintures, escultures, relleus. Poc color, busca la decoració a través dels elements arquitectònics. Estil: Barroc (elements clàssics, línia corba, horror vacui, funció religiosa).

Jardins i Palaus de Versalles

• Documentació: Louis Le Vau, Jules Hardouin-Mansart, André Le Nôtre. 1624-1710, París. Marbre, fusta, guix.

• Anàlisi Formal (AF)

  Sistema constructiu: Arquitravat i voltat. Suport: Murs, columnes, pilars i pilastres. Sostinguts: Arcs de mig punt, voltes, cúpules i entaulament. Molta geometrització regular, molta simetria, enorme quantitat d'espais i sèrie de patis. Trobem el Saló dels Miralls a la part oest, el Saló d'Hèrcules, el de Venus, la Cambra de la Reina, l'església i l'òpera. Hi ha horror vacui i molts elements clàssics amb un interior funcional. Exterior: Pati central de nucli. Dimensions espectaculars, destaca la monumentalitat. Edifici de tres pisos. Regularitat i domini de línies rectes i repetició d'elements constructius clàssics. El pis principal és el central. Separació de pisos per entaulament. El pis central alterna arcs de mig punt i pilastres. Balcó amb columnes clàssiques i a sobre estàtues d'inspiració clàssica. El pis inferior alterna arcs de mig punt i pilastres. Hi ha balustrada amb elements decoratius. La decoració interior és regulada d'estil Rococó, destacant l'horror vacui. L'exterior es basa principalment en escultures. Estil: Barroc francès per les formes geomètriques regulars i pel classicisme, ja que hi ha més línies rectes i no tant contrast.