La lluita per la memòria històrica a Espanya

La veu narradora

La veu narradora va sentir que cridaven a la seva esquerra que es rendien. Dret sobre el parapet, va veure un home alt i molt magre, vestit de parracs, amb una barba de quinze dies i tot cobert de pols. Un captaire, va pensar. Es va preguntar què hi feia aquell captaire sobre el parapet. Va veure que alguna cosa li brillava a la màniga de la camisa esquinçada; i va comprovar que era un alferes. El captaire va posar els braços en creu com si els volgués abraçar. La veu narradora va sentir uns rugits afònics i va reconèixer que eren els seus homes que demanaven l'alto el foc i que deien que els altres es rendien.

Formes de repressió i crims

Formes de repressió:

• Tortura
• Nens robats
• Afusellaments (la saca)
• Consells de guerra
• Censura
• Espoli
• Empressonaments (camps de concentració, batallons de treballadors)
• Exili
• Depuracions
• Llei de Premsa (1938)
• Llei de Responsabilitats Polítiques (1939)
• Llei per a la Seguretat de l'Estat (1940)
• Llei per a la Supressió del Comunisme i la Maçoneria (1942)

Crims de guerra: Violacions greus del dret internacional humanitari en temps de conflicte armat. Inclouen assassinats, tortura, violació, atacs a civils i infraestructures civils. Són considerats greus per la seva crueltat i poden ser jutjats tant nacionalment com internacionalment.

Crims de lesa humanitat: Atrocitat sistemàtiques contra la població civil per aplicar una política estatal o d’una organització. Com assassinats massius, esclavitud i violacions, motivats per raons polítiques, ètniques o religioses. Són considerats crims greus contra els drets humans i es persegueixen i jutgen internacionalment.

Genocidi: Els crims més greus, amb l'objectiu d'exterminar totalment o parcialment un grup ètnic, religiós, nacional o racial. Aquests actes inclouen assassinats massius i altres formes de violència extrema. Són perseguits i jutjats internacionalment pels tribunals internacionals. Exemples: Holocaust, Palestina, Espanya franquista.

La Llei de Memòria Històrica

La Llei de Memòria Històrica reconeix i amplia els drets i estableix mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Preserva els drets de les víctimes, però no es fa càrrec de les fosses comunes de tot l’estat espanyol. Responsabilitza a entitats privades, com l’ARMH o el Fòrum per la Memòria, o cada comunitat autònoma d’obrir i exhumar aquestes fosses comunes. La seva intenció és promoure la reparació moral i la recuperació de la memòria personal i familiar de les víctimes, amb el fi de fomentar els valors i els principis democràtics, la cohesió i la solidaritat entre les diverses generacions.

Veritat: El fet que no es permeti investigar les violacions dels drets humans durant la repressió franquista impedeix que es compleixi el requisit de la veritat.

Justícia: Inclús després de trenta anys de la Llei d’Amnistia (1977), que deixava indemnes tots aquells crims i criminals de guerra, aquesta llei no pretenia fer justícia per les víctimes.

Reparació: És l’aspecte en què més s’ha avançat a través de pensions i reconeixement d’indemnitzacions.

Nova Llei de Memòria Democràtica

Aquesta llei substitueix i amplia la llei anterior. Declara la il·legalitat dels tribunals franquistes d’excepció, anul·la tota sentència i se centra en l’acció pública per les víctimes. El seu objectiu és defensar els drets humans de les víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme de manera legislativa.

Veritat: L’Estat es farà càrrec de la cerca de les víctimes i crearà un Banc Estatal d’ADN per a poder comparar perfils genètics i identificar-les.

Justícia: Es crea la figura del fiscal de Sala que investigarà les violacions dels drets humans. Es promourà la cerca, l’exhumació i la identificació de les víctimes en fosses comunes.

Reparació: Es declara el 31 d'octubre com a dia d’homenatge a les víctimes i el 8 de maig com a dia de record a les víctimes de l'exili. Es crearan monuments per a la memòria històrica, com la renovació del “Valle de los Caídos”, que passarà a dir-se “Valle de Cuelgamuros”.

El Silenci de Otros

“El Silenci de Otros” és un documental que revela la lluita silenciada de les víctimes del franquisme, que continuen buscant justícia. El film acompanya als supervivents a mesura que organitzen la “Querella Argentina” (denúncia presentada davant un tribunal penal argentí pels crims de genocidi i crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista) i confronten un “pacte de l’oblit” sobre els crims que van patir.

La Llei d’Amnistia i el “pacte de l’oblit”: Un dels objectius de la Querella Argentina és derogar la Llei de 1977, que perdona els crims polítics del règim franquista. Al voltant d’aquesta llei es va establir un silenci i un oblit “pactat”. Tot i que no aconsegueixen eliminar completament aquesta llei, aconsegueixen eliminar referències franquistes del patrimoni, com ara noms de carrers i places.

Els torturadors del règim que mai van ser jutjats: “Billy el Niño” va ser un metge i torturador durant la Guerra Civil. En el documental reivindiquen la necessitat de fer justícia, però mai no el van condemnar, només el van dur a judici, on va sortir lliure gràcies a la Llei d’Amnistia. Va morir l’any 2020 a causa de la Covid, sense ser jutjat degudament.

Els nens robats: Durant el franquisme (1939-1975) i la Transició espanyola (1975-1982), a moltes mares se les va enganyar i robar els seus fills per donar-los a famílies del règim.

Fosses comuns: Les víctimes eren llençades a fosses comunes, sense identificar-les individualment. Per aquest motiu, molta gent desconeix el parador dels seus familiars.

La justícia universal: És una eina amb la qual compten els tribunals estatals per enjudiciar penalment violacions greus de drets humans, independentment del lloc on s’hagi comès el crim, o de la nacionalitat de l’autor o de la víctima. Quan Garzón va intentar investigar els crims del franquisme va ser jutjat per incomplir la llei d’Amnistia de 1977. Davant el bloqueig a Espanya, el 2010 algunes víctimes van interposar la “Querella Argentina”.

Els encarregats del llegat

Els retrats, des del rei Joan Carles I fins als presidents posteriors, són els responsables de governar el país i seguir el llegat del Franquisme. La intenció de col·locar els retrats del revés és fer una crítica a aquests personatges, els “encarregats” de seguir el llegat del feixisme.

Els Arxius del Terror i el Pla Còndor

Els arxius contenen informació, documents, fotos i gravacions que vinculen directament a polítics d’altres països amb el Pla Còndor, com Pinochet (Xile), Videla (Argentina) i Banzer (Bolívia). El Pla Còndor és el pla de coordinació d’accions i recolzament mutu entre els règims dictatorials de l’Amèrica del Sud durant els anys 70. Els seus objectius eren obtenir i compartir informació per eliminar els enemics polítics, fer operacions conjuntes i repatriar als detinguts.