Llotja de València i Jardí de les Delícies: Anàlisi i Correcció
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,1 KB
Llotja de València - Fitxa Tècnica
Títol: Llotja de València o de la Seda
Autors: Pere Comte i Joan Ivarra (Sala de Contractació); Pere Comte, Joan Corbera i Domingo Urtiaga (Consolat de Mar)
Cronologia: 1482-1498 (Sala de Contractació); 1500-1548 (Consolat de Mar)
Tipologia: Arquitectura civil, llotja
Materials: Pedra i fusta
Estil: Gòtic
Localització: València (Espanya)
Obra del mateix autor: Palau de la Generalitat de València (1481-1541, Pere Comte i Joan Guivarró)
Descripció Formal
- La Llotja es divideix en quatre espais: Sala de Contractació, Sala del Consolat de Mar, Pati dels Tarongers i torre.
- Exterior amb dos cossos separats per una torre.
- Sala de Contractació amb porta monumental d'arc apuntat, relleus escultòrics i finestrals amb traceries.
- Consolat del Mar amb tres pisos: planta baixa amb finestres quadrangulars, planta noble amb finestrals tripartits i tercer pis amb galeria de finestres d'arc flamíger.
- Decoració exterior amb merlets, 28 gàrgoles i medallons amb figures.
- Planta quadrangular amb Sala de Contractació dividida en tres naus amb columnes helicoïdals.
- Consolat de Mar amb cassetonats de fusta.
- Torre amb capella i presó amb escala de cargol.
- Pati dels Tarongers amb font central i finestrals ogivals.
Funció, Contingut i Significat
Les llotges eren centres d'activitats comercials. La Sala de Contractacions per a transaccions i el Consolat de Mar per a litigis. La torre funcionava com a presó per a comerciants.
La Llotja de la Seda simbolitza el poder econòmic de València.
Models i Influències
La Llotja de València fusiona el Gòtic i el Renaixement. Influències de la Llotja de Palma i la cultura àrab.
El Jardí de les Delícies - Fitxa Tècnica
Nom: Tríptic del Jardí de les Delícies
Autor: El Bosch
Cronologia: 1500-1505
Tècnica: Oli sobre taula
Estil: Gòtic flamenc
Mides: 220x195cm (central); 96cm (laterals)
Tema: Religiós
Ubicació: Museo del Prado (Madrid)
Anàlisi Formal
- Material: Oli sobre fusta
- Línies: Verticals, horitzontals i diagonals
- Volum: Intents de perspectiva i volum
- Composició: Tancada i simètrica, dividida en tres parts (Paradís, Jardí de les Delícies, Infern)
- Color: Cromatisme intens. Blau, verd i groc al Paradís; vermell, gris i negre a l'Infern.
Composició
Esquema compositiu similar en les tres taules, dividit en tres franges horitzontals.
Característiques de l'Estil
- Domini del color sobre la línia
- Gran detallisme i minuciositat
Interpretació
L'obra reflecteix les visions apocalíptiques i la crisi religiosa de l'època.
Funció, Contingut i Significat
El tríptic és un sermó moral sobre els plaers mundanals i el càstig diví. Representació de la Bíblia amb símbols encara no desxifrats.
Iconografia
- Taula esquerra: Creació del món, Font de la Vida, Creació d'Adam i Eva.
- Taula central: Representació dels planetes, vicis humans, Adam i Eva.
- Taula dreta: L'Infern, la ciutat incendiada, l'home arbre.
Biografia de l'Autor
Hyeronimus van Aeken (1450-1516), nascut a Hertogenbosch. Membre d'una germandat religiosa.
Altres Obres
- Crist coronat d'espines
- La taula dels set pecats capitals
Models i Influències
Influència de l'escola flamenca i la cultura popular de l'època.
Guia per a l'Anàlisi d'Arquitectura i Escultura
Arquitectura
1. Documentació General
- 1.1 Nom
- 1.2 Autor
- 1.3 Cronologia
- 1.4 Estil
- 1.5 Material
- 1.6 Sistema constructiu
- 1.7 Localització
2. Context Històric, Social i Cultural
3. Anàlisi Formal
- 3.1 Elements de suport i suportats
- 3.2 Espai exterior i interior
- 3.3 Estil
4. Interpretació
- 4.1 Contingut i significat
- 4.2 Funció
Escultura
1. Documentació General
- 1.1 Nom
- 1.2 Autor
- 1.3 Cronologia
- 1.4 Estil
- 1.5 Material
- 1.6 Tècnica
- 1.7 Forma
- 1.8 Tipologia
- 1.9 Localització original
- 1.10 Localització actual
- 1.11 Dimensions
- 1.12 Tema
2. Context Històric, Social i Cultural
3. Anàlisi Formal
- 3.1 Composició
- 3.2 Estil
4. Interpretació
- 4.1 Contingut i significat
- 4.2 Funció