Llotja de la Seda i Seu Vella de Lleida: Joies Arquitectòniques
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,11 KB
Llotja de la Seda (València)
Fitxa Tècnica
- Títol: Llotja de València o de la Seda
- Autors: Pere Comte i Joan Ivarra (Sala de Contractació); Pere Comte, Joan Corbera i Domingo Urtiaga (Consolat de Mar)
- Cronologia: 1482-1498 (Sala de Contractació); 1500-1548 (Consolat de Mar)
- Tipologia: Arquitectura civil, llotja
- Materials: Pedra i fusta
- Estil: Gòtic
- Localització: València (Espanya)
Context Històric
El 1481, Pere Comte i Joan Ivarra van ser elegits mestres d'obra. Iniciada el 1482, la mort d'Ivarra (1486) deixà Comte com a únic responsable. Acabada la Sala de Contractació, Comte inicià el Consolat de Mar (1498-1503). Mort Comte (1506), Joan Corbera i Domingo Urtiaga finalitzaren l'edifici (1533-1548).
Anàlisi Formal
La Llotja té quatre espais: Sala de Contractació, Consolat de Mar, Pati dels Tarongers i torre. La Sala de Contractació té una portalada d'arc apuntat amb relleus i finestrals. El Consolat de Mar té tres pisos amb finestres quadrangulars, finestrals tripartits i galeria d'arcs flamígers. Hi ha 28 gàrgoles. La planta és quadrangular. La Sala de Contractació té tres naus amb columnes helicoïdals. El Consolat destaca pels cassetonats. La torre té capella i presó. El Pati dels Tarongers té una font i finestrals ogivals.
Funció i Significat
La Llotja acollia l'activitat comercial: transaccions (Sala de Contractació), litigis (Consolat) i presó/capella (Torre). Representava el poder econòmic de València.
Seu Vella de Lleida
Fitxa Tècnica
- Títol: Conjunt de la Seu Vella de Lleida
- Autor: Pere de Coma
- Cronologia: Catedral (1203-1278); Claustre (s. XIV); Campanar (s. XV)
- Tipologia: Religiosa
- Materials: Pedra del turó de la Seu i Gardeny
- Estil: Romànic de transició al gòtic (catedral); Gòtic (claustre i campanar)
- Localització: Lleida
Context Històric
Encarregada pel bisbe per substituir la mesquita. La primera pedra es col·locà el 1203 amb Pere de Coma. Caserna militar des de 1746. Revalorada al s. XIX i declarada Monument Nacional el 1918. Restaurada des de 1950.
Anàlisi Formal
Combina robustesa romànica i monumentalitat gòtica. Façanes sòbries amb finestres de traceria al claustre. No té façana principal per falta d'espai; s'accedeix pel claustre. Planta basilical de creu llatina amb tres naus i transsepte. Cimbori octogonal. Claustre trapezoidal, un dels més grans d'Europa, amb 17 finestrals. Campanar octogonal de 75 metres amb gablets i gàrgoles.
Funció i Significat
Funció religiosa, oració i reunions del claustre. Posteriorment, caserna i magatzem d'armes. Símbol de poder després de la reconquesta, controlant el Pont Vell i el Pla de Lleida.