Llotja de la Seda i Santa Maria del Mar: Joies del Gòtic

La Llotja de la Seda (València)

La decoració exterior es complementa amb merlets i 28 gàrgoles que representen animals fantàstics i persones en actituds indecoroses. En planta es distingeixen els quatre espais, tots de superfície quadrangular. La Sala de Contractació es divideix en tres naus a partir de vuit columnes helicoidals sense capitell que, amb les setze columnes adossades als murs, sostenen la volta de creueria i deixen un espai molt ampli i diàfan. A l'interior del Consolat de Mar destaquen els magnífics cassetons de fusta poligonals i quadrats que decoren els sostres de la planta baixa i noble. La Torre acull una capella a la planta baixa i una presó, a la qual s'accedeix amb una escala de cargol sense eix central. Finalment, al Pati dels Tarongers hi destaquen una font central i els treballs de filigrana als finestrals ogivals.

Funció i Significat

Les llotges acollien les activitats comercials d'una ciutat. A la Sala de Contractació s'hi duien a terme les transaccions i al Consolat de Mar s'hi resolien els diversos litigis que hi havia entre mercaders. Als pisos superiors de la torre hi havia la presó destinada als comerciants que incomplien les seves obligacions. La Llotja de la Seda es va convertir en un símbol econòmic de la ciutat de València, ja que representava el seu gran potencial marítim i comercial en un moment en què la Corona d'Aragó gaudia de gran riquesa i prestigi.

Santa Maria del Mar (Barcelona)

Presenta un aspecte robust amb predomini de línies horitzontals. La volumetria exterior s'estructura en tres nivells superposats que es corresponen amb: les capelles, en les quals s'obren finestrals estrets apuntats; les naus laterals, sostingudes per contraforts amples; i la nau central. La façana principal, flanquejada per dues torres octogonals, es divideix en dos nivells en el pla horitzontal. El cos inferior està dominat per una gran portalada, coronada per un gablet i una decoració escultòrica discreta al timpà i als laterals. Al nivell superior hi domina la gran rosassa de traceria flamígera del segle XV, acompanyada per dos poderosos contraforts coronats per pinacles. L'interior, cobert per una volta de creueria, presenta una planta de saló de tres naus, separades per vuit esveltes columnes octogonals que divideixen l'espai longitudinal en quatre trams. El presbiteri, definit per un semicercle format per vuit columnes, està envoltat per un deambulatori o girola amb nou capelles radials, creat a partir de la prolongació de les dues naus laterals. En aquestes naus s'hi obren vint-i-dues capelles disposades sense continuïtat, que omplen l'espai deixat pels contraforts. L'absència de transsepte, el nombre reduït de columnes, l'ornamentació escassa i la poca diferència d'alçada entre la nau central i les laterals aconsegueixen crear un espai molt ampli, vertical i diàfan. Hi ajuda la il·luminació natural de l'interior, que s'obté gràcies a les moltes finestres dels murs i als òculs situats entre la coberta de la nau central i les naus laterals.

Funció i Significat

L'edificació de Santa Maria del Mar s'inscriu en el procés d'expansió urbanística i d'intensa activitat constructiva que va experimentar la ciutat de Barcelona durant el segle XIV. Al mateix lloc hi havia hagut un temple anterior que havia estat consagrat a la devoció mariana i que, amb el desenvolupament de la ciutat, es va anar fent insuficient. Gràcies al creixement econòmic derivat de l'expansió catalana pel Mediterrani, al segle XIV se'n va poder construir un de nou al mateix emplaçament. Segons la llegenda, al lloc on s'aixeca el temple va ser enterrada, al segle IV, Santa Eulàlia, patrona de Barcelona.