Llorenç Villalonga i Miquel Martí i Pol: Vida i Obra

Llorenç Villalonga

Mallorca a principis del segle XX: Villalonga irromp en el camp cultural. A Mallorca subsistia una classe social aristòcrata, la qual coneixia molt bé l’autor. Dos fets importants van canviar aquest panorama al segle XX: la Guerra Civil i la invasió de l’illa pel turisme. El món que Villalonga havia conegut de jove era un món en extinció.

Vida

Palma, Mallorca, 1897-1988. Estudia medicina i s’especialitza en psiquiatria. Publica alguna novel·la i alguna peça teatral en castellà i es dedica a una àmplia activitat periodística, també en castellà. La visió crítica de la vida de Mallorca despertà polèmiques que li comportaren moltes enemistats.

Obra

Mort de dama (1931)

El personatge central, una vella senyora aristòcrata, representa tota una classe social que sobreviu a la Mallorca ancestral. No és cap dona concreta sinó un símbol, el d’un món anacrònic i absurd, tocat de mort. Villalonga ens presenta una sàtira contundent, d’un món fet de nobles arruïnats, intel·lectuals mediocres, de poetes que ell detesta. Causa un autèntic escàndol a l’illa. Mostra la seva traça a l’hora de descriure la psicologia de les seves criatures.

Bearn

Es publica primer la traducció castellana el 1956 i després l’original català, 1961. És una elegia magnífica d’aquest mateix món. És un tribut plàcid i tendre a aquests grans senyors de l’aristocràcia. El protagonista és Don Toni, aristòcrata pràcticament arruïnat. Estructurada en dues parts, tot en la novel·la sembla plantejat a partir de binomis: la joventut-vellesa, infidelitat-fidelitat… Domina la dualitat a tota l’obra: la primera es titula «Sota la influència de Faust» i la segona «La pau regna a Bearn». A la primera part, Don Toni cerca desesperadament retenir el pas del temps. A la segona, assumida la vellesa, Don Toni cercarà no la joventut sinó la immortalitat escrivint les seves memòries. Aquesta dedicació per part dels dos esposos fa que tornin a compartir la vida.

Miquel Martí i Pol

La seva biografia va estar marcada per:

• El seu lligam al poble nadiu, on ha viscut sempre.
• La seva condició obrera.
• Les conseqüències de la malaltia que contragué.
• El compromís amb la seva classe social.
• La seva disposició a esforçar-se per conèixer a si mateix i al món que l’envolta.

No s’ha dedicat només a la poesia, ha publicat un volum de narracions Contes de la vila i de R… i altres narracions. També ha col·laborat en algunes revistes.

Dels plantejaments existencialistes al realisme històric

Format sota el catolicisme, es presenta tot interrogant-se sobre el seu ésser i el seu destí. Per una crisi dels valors religiosos, passa a escriure de la realitat del seu entorn: El poble i La fàbrica. Martí i Pol s’inclou al realisme històric. El contrast entre la descripció de la vida de l’obrer en condicions molt dures i el tractament humà d’una gran tendresa és una de les característiques més originals d’aquesta poesia. El poeta se sent compromès amb la gent del seu poble i la seva fàbrica i amb la seva classe social. Martí i Pol aconsegueix mantenir el valor poètic dels seus textos.

De l’enclaustrament a una nova obertura

Els efectes de l’esclerosi múltiple, presents a Vint-i-set poemes en tres temps. S’imposa la solitud, l’angoixa, una certa presència de la mort i els sentits prenen un paper important. Els poemes de Cinc esgrafiats a la mateixa paret sintetitzen el nou món del poeta i la seva actitud. A Quadern de vacances revela la superació de l’estat anterior. Aposta clarament pel futur amb optimisme, amb ganes de viure i amb una renovada fe en l’home. Reprèn la poesia amorosa, amb un matís eròtic. És en aquest procés de nova obertura quan l’autor inicia un aprofundiment en la seva reflexió sobre la poesia. La poesia per part del poeta és d’autoanàlisi. Tendeix a expressar el que és essencial en la vida personal i col·lectiva.

De la serenitat al descontentament

En plena maduresa vital, la poesia de l’autor és una innegable sensació de serenitat, present en textos com els de Primer Llibre de Bloomsbury i Els bells camins. Es tracta d’una serenor feta de saviesa de viure, d’experiència, d’observació del món que envolta el poeta. Els llibres que publica als anys 90 presenten un nou tombant, definit pel desconcert. Aquestes sensacions provoquen molts silencis. Tant a Un hivern plàcid com al Llibre de les solituds es deriva també de la reflexió col·lectiva del país.