La lliçó d’anatomia del professor Tulp — Rembrandt (1632)

La lliçó d’anatomia del professor Tulp — Rembrandt

Fitxa tècnica

• Autor: Rembrandt van Rijn
• Cronologia: 1632
• Tècnica: oli sobre tela
• Estil: barroc
• Tema: retrat col·lectiu
• Localització: Mauritshuis (La Haia)

Context històric, cultural i artístic

El context d’aquesta obra és la societat calvinista i burgesa dels Països Baixos, molt diferent del món catòlic i enfrontada amb ell (recordem que en aquesta època els Països Baixos aconseguiren la independència de l’Imperi espanyol). Quan es pinta el quadre, Holanda ja és independent de l’Imperi espanyol i és un país protestant.

El segle XVII es caracteritza pels problemes derivats de l'oposició entre l'Europa catòlica i l'Europa protestant. A l'Europa protestant hi pertanyien, per exemple, els Països Baixos; era una societat calvinista que havia aconseguit la independència de l'imperi espanyol. A l'Europa catòlica hi formaven part països com Itàlia, sobretot Roma. L'art barroc clàssic, més sobri, tenia com a màxim representant Bernini (Basílica de Sant Pere), mentre que una altra tendència més anticlàssica i exuberant estava representada per Borromini. En aquest moment la Contrareforma exaltava la fe catòlica per la via dels sentits; la Inquisició era present a Espanya. Juntament amb Portugal, la monarquia hispànica consolidava la colonització del Nou Món i continuava dominant Flandes, Nàpols i Llombardia.

El barroc (segles XVII–XVIII) té un focus influent a la Roma papal, centre d’un art contrareformista que derivà cap a un barroc exuberant i influí en tot l’art europeu dels segles XVII i XVIII. També cal destacar, artísticament, la cort espanyola dels Habsburg, a la qual pertanyia Flandes.

Característiques formals i conceptuals

Entre els gèneres de la pintura holandesa destaca el retrat, tant individual com col·lectiu. Els retrats col·lectius de gran talla eren encarregats per institucions ciutadanes (ajuntaments, gremis, hospitals...). Aquí els principals clients pertanyien a la burgesia, que preferia temes relacionats amb la vida real abans que els temes mitològics i religiosos típics dels països catòlics. La dissecció pública d’un cadàver estava prohibida en molts països catòlics; en canvi, a Amsterdam s'havia legalitzat recentment (només amb cadàvers ajusticiats).

S'entén per realism la manera artística que pren com a model la realitat observable i tangible i la trasllada a la composició amb la màxima fidelitat possible. Aquesta tendència, aplicable sobretot a les pintures de gènere, té el seu origen a Holanda. Per exemple, els retrats de Frans Hals mostren una societat holandesa vitalista i ja independent, mentre que Rembrandt presenta, amb una perspectiva crítica i intensa, una visió més complexa de la societat; Vermeer, finalment, representa una societat tranquil·la i benestant.

La pintura realista reflecteix, a través dels temes festius, les natures mortes, les composicions florals i els paisatges, una societat el valor últim de la qual és el triomf social aconseguit per mitjà del treball i dels diners.

L’estil de Rembrandt es caracteritza per:

• Llum: tractament dramàtic del clarobscur.
• Color: predomini de tonalitats fosques; imatge quasi monocroma en moltes obres.
• Contrast: fort contrast entre llum i ombra.
• Gruesos de pasta: pincellades amb empastaments visibles.
• Quadres inacabats: període experimentador amb superfícies deixades a mig treballar.
• Realisme a través de la matèria: volumització i textura dels elements pictòrics.

Pintor i gravador, Rembrandt van Rijn està considerat un dels artistes més innovadors i excepcionals de tots els temps. Es va instal·lar a Amsterdam el 1631, on inicià la seva època d’or. Entre els anys 1632–1633 fou el retratista més important de la ciutat, motiu pel qual arribà a realitzar prop de 50 quadres d’aquest gènere en un període tan curt.

Anàlisi formal

Els retrats gremials constituïren un dels gèneres més importants de l’Holanda del barroc. Es caracteritzen per un esquema compositiu força rígid en el qual es respecta l’ordre jeràrquic dels personatges, que es col·loquen en fila.

Rembrandt, però, rebutja aquest esquema i subordina el rang individual dels personatges a l’acció, fent que les figures s’apinyin en forma piramidal al voltant del cadàver. Amb això dinamitza la composició i ofereix una sensació més intensa de realisme, un aspecte que ajudà a modernitzar el gènere.

Aquest realisme s'observa en els retrats individualitzats de cadascuna de les figures. Rembrandt aconsegueix representar en els rostres, amb gran habilitat, expressions de sorpresa, d’entusiasme i d’atenció. Per això, cada personatge 'parla' amb la mirada, i aquest detall afavoreix que l’espectador senti que també forma part del grup protagonista de l’escena, com si fos un més entre els alumnes.

Un altre aspecte remarcable de l’obra és la utilització del clarobscur, mitjançant el qual el pintor perfila amb nitidesa els contorns de les figures a partir d’un feix de llum potent i artificiós que entra per l’esquerra del quadre. Aquest focus il·lumina el cadàver, situat al centre de l’escena, i deixa en penombra la resta de la pintura. El negre es converteix així en el color principal de l’escena, contrastat intensament pels punts il·luminats i per la blancor dels colls dels vestits dels personatges.

Les línies compositives formen un zig-zag i hi ha nombrosos triangles. El punt de color més intens el trobem en la vermellor de la sang. A diferència d’altres retrats col·lectius on predomina la manera estàtica, aquí els personatges apareixen en plena activitat. Rembrandt pinta aquest quadre tan naturalment com li és possible.

Tècnica: Oli sobre tela: la tela és el suport de lli o de cotó. Es dissolen els pigments amb essència de trementina i s’aglutinen amb oli de llinosa.

Interpretació

Aquest quadre va ser un dels primers encàrrecs públics importants que rebé Rembrandt a Amsterdam. L’obra, basada en un fet real, representa la lliçó d’anatomia impartida pel professor Nicolaes Tulp, que, amb barret i amb unes pinces a la mà dreta, mostra als set alumnes assistents la dissecció del braç esquerre d’un criminal de molta anomenada que havia estat ajusticiat.

Un dels assistents aguanta un full amb els noms dels presents, i als peus del cadàver s’intueix un llibre obert que s’ha volgut relacionar amb un manual d’Andreas Vesalius, considerat el creador de l’anatomia moderna. Representa un fet real: la dissecció pública d’un cadàver realitzada el gener de 1631 pel professor Tulp, primer anatomista del gremi de cirurgians.

La superioritat d’aquest personatge es fa patent perquè és l’únic que porta barret. També és interessant observar la sobrietat de la indumentària, pròpia de l’austera mentalitat calvinista. La resta de personatges també són membres del gremi (els seus noms apareixen en un full que té un dels personatges al fons).

Anys més tard Rembrandt pintà una altra "Lliçó d’anatomia" per un altre gremi de cirurgians. El quadre fou encarregat pel gremi de cirurgians d’Amsterdam i exposat a la seva seu. El tema s’ha de relacionar amb el desenvolupament de la ciència al segle XVII, que inclou l’interès per la investigació empírica.