La Lliçó d'Anatomia del Professor Tulp: Anàlisi i Context

La Lliçó d’Anatomia del Professor Tulp

1. Fitxa tècnica

• Nom: La lliçó d’anatomia del professor Tulp.
• Autor: Harmenszoon van Rijn Rembrandt.
• Cronologia: s. XVII.
• Localització: Primer estava a la seu social dels cirurgians d’Amsterdam, però actualment està a La Haia.
• Estil: Barroc.
• Tècnica: Oli sobre tela.
• Dimensions: 1,70 x 2,20m.
• Tema: El professor Tulp practica la dissecció d’un cadàver per explicar als personatges que l’acompanyen el funcionament dels tendons del braç.

2. Context històric

L’Europa del s. XVII estava enfrontada ideològicament i políticament entre el nord, protestant i iniciant el parlamentarisme; i el sud, catòlic i absolutista. El màxim exponent d’aquestes monarquies absolutes serà la França de Lluís XIV.

A l’Anglaterra parlamentària hi haurà una certa revolució agrícola que posarà les bases per a la Revolució Industrial del s. XVIII, i contrastarà amb la resta d’Europa, on la població s’estancarà, hi haurà menys entrada d’or i plata i es produirà una davallada econòmica.

Els regnes hispànics van entrar en un període de decadència política i econòmica; i França s’endeutarà moltíssim degut a les creixents despeses en luxes de la Cort.

Tot això no es reflectirà en les arts i les lletres, ja que els segles XVII i XVIII són èpoques de grans pensadors com ara Newton, Descartes, Bacon, Kepler... i en l’art, els grans mecenes seran l’aristocràcia, la monarquia i Roma, per això l’art del barroc serà un art recarregat i luxós i amb tendència a l’adoctrinament popular. Hi haurà diferents focus, a Roma tindrem un art exuberant amb la Contrareforma, i en canvi a Holanda tindrem un art més burgès.

El Rococó serà la culminació d’aquest art aristocràtic europeu, tot i que ja començaran a aparèixer obres i autors que indiquen un canvi d’etapa, més revolucionària, com és el cas de Goya a Espanya.

3. Anàlisi formal

• Elements plàstics: Predomina el color per sobre de la línia, destaquen el blanc i el negre de les vestimentes característiques dels protestants. La llum és irreal i accentua el contrast entre la fredor del cadàver sense vida i la calidesa dels rostres dels assistents a la classe d’anatomia. És una escena on predomina el tenebrisme, pel fort clarobscur i, per tant, el negre és el color protagonista.
• Composició: Aquest és el primer retrat de grup que va fer l’autor. Tot i ser una representació habitual d’un gremi, no respecta l’ordre jeràrquic habitual dels membres. El rang individual dels personatges queda subordinat a l’acció que es desenvolupa: el protagonista és la dissecció i l’explicació del professor. És una obra de composició piramidal on tots els personatges tenen la mateixa mida i es situen formant un triangle. Set homes escolten la lliçó del professor, que està a un costat i assenyala amb les pinces els tendons del braç del cadàver, que és el centre del quadre. La resta de personatges es distribueixen al voltant del cos.
• Estil: Rembrandt seguia la corrent realista dintre del Barroc en què es representen accions humanes i es pren com a model la realitat observable. Aquesta corrent es va seguir sobretot als Països Baixos.

4. Models i influències

L’autor era seguidor del tenebrisme de Caravaggio i va estar sempre preocupat per fer crítica a una societat que era contrària a entendre l’art. A la seva mort va tenir un gran èxit i serà seguit per Goya i els romàntics.

5. Interpretació: funció i significat

Aquesta obra es basa en un fet real: el professor Tulp, del gremi de cirurgians, va realitzar una lliçó pública d’anatomia amb un cadàver d’un home que s’havia penjat el 1632. Era un gran esdeveniment perquè l’ajuntament només autoritzava un cos a l’any, de manera que els cirurgians només podien aprendre dels llibres. La funció d’aquesta obra era simplement un encàrrec del gremi de cirurgians d’Àmsterdam per a la seva seu social.