Lliçó d'Anatomia del Dr. Tulp: Anàlisi i Context

La Lliçó d'Anatomia del Dr. Tulp

Documentació General

Títol: La Lliçó d'Anatomia del Dr. Tulp
Autor: Rembrandt Harmenszoon van Rijn (1606-1669)
Cronologia: 1632
Estil: Barroc
Tècnica: Oli sobre tela
Dimensions: 1,69m x 2,16m
Localització Original: Seu Social dels Cirurgians d'Amsterdam
Localització Actual: Mauritshuis, a La Haia

Referents Històrics

Els Països Baixos (Holanda al nord i Flandes al sud) havien compartit una cultura durant segles. Aquesta situació va canviar a finals del segle XVI. La Reforma Protestant i la sublevació de les Províncies Unides (Holanda) van determinar una separació total. L'actual Bèlgica va quedar sota domini de la monarquia hispànica, i per tant, va ser una societat catòlica, aristocràtica i monàrquica. Al contrari, Holanda es va constituir en un estat independent amb un govern més o menys democràtic i amb una societat majoritàriament protestant i burgesa, fomentada per una economia capitalista de caràcter mercantil i amb el suport d'una potent marina.

Estil

La Lliçó d'Anatomia del Dr. Tulp és una pintura barroca holandesa del segle XVII. L'art barroc es pot considerar com una manifestació de poder: en el cas d'Holanda, és el poder de la burgesia, amb una estètica antimonumental, pràctica, intimista i quotidiana, desenvolupant temes profans de caràcter realista, d'interiors mostrant escenes de la vida quotidiana, natures mortes, quadres d'animals, etc. També la pintura holandesa té quadres sobre la vanitat. Tres figures destacades són: Hals, Rembrandt i Vermeer de Delft.

Els trets estilístics de Rembrandt inclouen una llum que no prové d'un focus exterior visible. El seu art no és estrictament naturalista, sinó que sempre hi ha un toc de misteri. Fins i tot en els retrats, busca la psicologia dels personatges. Rembrandt representa, amb el seu tractament de la llum, el sentit espiritual del barroc protestant.

Descripció

L'escena representa el Dr. Tulp, anatomista del gremi de cirurgians d'Amsterdam, impartint una lliçó pública d'anatomia sobre la dissecció del braç i la mà d'un cadàver (un ajusticiat), envoltat, segons uns, pels seus alumnes, segons altres, no són ni metges ni alumnes, però tots mostren diverses actituds d'atenció. A la dreta, darrere d'ells, es troba assegut el Dr. Tulp, l'únic amb barret, fet que el distingeix de la resta dels presents. Tulp està ocupat amb la seva mà dreta en seccionar el braç i la mà del cadàver. Amb unes tisores, aixeca els tendons, mentre que amb el gest de la mà esquerra està explicant com es mouen els dits. Als peus del cadàver, trobem un llibre d'anatomia obert, el de Vesali.

Anàlisi Formal (Elements Plàstics)

Tècnica: Oli sobre llenç realitzat amb gran domini tècnic. La pinzellada encara no és tan solta, vigorosa i amb textura pastosa com en obres anteriors. En aquest quadre, hi ha un predomini del color sobre la línia, encara que aquest quedi reduït a tonalitats de blanc, negre i la taca vermella del braç. Així, parts del cos que es podrien mostrar com a més dibuixades (rostres, mans, cos del cadàver) perden la nitidesa de la línia de contorn gràcies a les tonalitats de colors, definides per la llum a la qual estan subordinades. La llum crea una atmosfera densa que envolta i matisa les formes. Aquesta llum no és racional, com en el cas de Caravaggio, on la llum procedeix d'un focus exterior visible en el quadre, sinó que és bastant irreal, ja que encara que sembli procedir zenitalment i de l'esquerra, en realitat no és visible el focus emissor i la llum sembla irradiar del mateix cadàver, il·luminant els rostres dels personatges.

Composició

La composició és asimètrica, i les línies compositives també contribueixen, juntament amb la llum, a donar profunditat. Cal senyalar com a línies compositives la diagonal que forma el cos blanc i rígid del difunt. Aquesta diagonal és acompanyada per les dues diagonals, a banda i banda, que defineixen les posicions del Dr. Tulp, a la dreta, i els dos personatges de l'esquerra. Aquest moviment d'entrar en el quadre, produït per les diagonals, es veu frenat per les diagonals oposades, definides per les dues files de caps dels personatges centrals. La composició es podria definir com a tancada i equilibrada en el grup de personatges. Quant a l'expressió, Rembrandt no és estrictament naturalista captant l'anatomia del cadàver o els trets distintius dels rostres, sinó que hi ha un toc de misteri, buscant la psicologia dels personatges. La figura del difunt, en canvi, ens parla d'un moment sense temps (la mort), amb la voluntat d'eternitat, que contrasta amb la vitalitat dels personatges.

Interpretació Temàtica

Es tracta d'un retrat col·lectiu de grup. La Lliçó d'Anatomia del Dr. Tulp es basa en un fet real: el Dr. Nicolaes Pieterzoon Tulp, professor del gremi de cirurgians, realitza una lliçó pública d'anatomia amb el cadàver d'Adriaen Kit (criminal de 26 anys), penjat el 1632. Fou un gran esdeveniment, ja que l'ajuntament només cedia un cos humà un cop a l'any, de manera que els cirurgians havien d'aprendre l'ofici a partir de llibres o mostres conservades. Al voltant del cadàver, i acompanyant el doctor, es troben els seus deixebles. Un d'ells porta un paper on figuren els noms dels personatges representats. En la part inferior dreta del quadre, es troba un llibre obert, un text d'anatomia de Vesali.

Contingut i Significació

Els retrats en grup de corporacions constituïen un gènere pictòric als Països Baixos i proporcionaven bons ingressos als pintors d'una contrada on ni l'església ni la casa reial no exercien com a mecenes de l'art. La impressió de realitat del quadre va produir admiració entre els seus coetanis i va suposar una adequada presentació davant la clientela d'Amsterdam. Els encàrrecs no es van fer esperar. La llum irreal de Rembrandt, que sembla irradiar del mateix difunt, crea un ambient de misteri, fins i tot d'espiritualitat. S'ha dit que la llum de Rembrandt representa o expressa el sentit espiritual del barroc protestant.

Funció

La funció és decorativa i commemorativa de la primera lliçó d'anatomia del Dr. Tulp, explicada amb la pràctica de la dissecció davant els alumnes, homenatjant alhora el seu predecessor Vesali, pare de l'anatomia moderna i el primer a fer la dissecció del braç i la mà. També compleix una funció propagandística dels valors burgesos, que es basen en la respectabilitat de les corporacions i en exaltar un ambient quotidià en la pràctica mèdica, immortalitzant-los en el quadre.

Models i Influències

Rembrandt va assimilar perfectament els models del barroc internacional, malgrat que va ser sobretot un seguidor fidel del naturalisme de Caravaggio, de qui va adoptar el tractament tenebrista de la llum, el dramatisme escènic i l'ús de gent vulgar com a model per als seus personatges. Posteriorment, l'any 1656, Rembrandt realitza La Lliçó d'Anatomia del Dr. Deyman, molt danyada en un incendi. Només en queda la part del cadàver, al qual se li ha retirat la volta cranial, que es troba en mans de l'home de l'esquerra i les mans del cirurgià. La perspectiva i la força dramàtica del cadàver fan pensar en el Crist de Mantegna. La pintura i els gravats de Rembrandt van tenir un gran èxit després de la seva mort i durant tot el segle XVIII. El seu prestigi, però, es va consolidar durant el Romanticisme, i va influir en artistes com Goya (sobretot pel que fa al gravat) i Delacroix.