Tot sobre llibre de les meravelles vicent andres estelles llenguatge

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,05 KB

Aquest poema pertany al llibre "La nit", escrit al 1956, quan l'autor, Vicent Andrés Estellés tenia 32 anys.

Tema:


Aquest poema va dedicat a Sant Vicent Ferrer.L'autor tracta d'expressar la tristesa que sent, derivada per la desgracia de la pèrdua de la seva filla, per la malaltia de la seva dona que esta al llit, i sobretot pel seu cansament respecte el dia a dia.Al llarg del poema, el poeta va explicant com és el seu esgotament continu, i intentar demanar ajuda a Sant Vicent Ferrer.Estellés no busca la Pau, sinó la protecció del Sant. A més durant tot el poema, parla de la misèria de vida que te, el que és capaç de fer per rebre la protecció que busca i per últim la reflexió que fa sobre la vida.Vol transmetre com a poeta que és, el dolor que sent al sant al qui admira i així, a l'hora demostrar el respecte i la idolatria que sent cap a ell.

Estructura:


Externa:

 És un tercet amb versos alexandrins, d´art major i rima lliure. Esta dividit en 24 estrofes de 3 versos cada una, més un últim vers separat de la resta del poema.

Interna:

 L'obra esta Formada per 3 parts:- La primera part són els quatre primers versos, i és on explica la seva tristor i els seus depriments dies.- La segona part va des de la estrofa 4 fins a la estrofa 8, i és on parla del Sant i l´afalaga.- La tercera part va des de la estrofa 9 fins a la 19 i és on li demana al Sant la seva protecció, que el sostingui ben calent, ben humà.- I la quarta i última part va des de la estrofa 20 fins al final de tot, i és on el poeta, dona una visió pessimista de com veu la vidaTo poètic:
És un poema trist i pessimista, on es plasma la tristesa d'Estelles, i es pot arribar a sentir el seu patiment. A més al principi, al primer vers, es pot veure clarament quan diu "una lluna amarga com la fel", que vol dir que ell quan mira la lluna, la veu amarga i trista.L´al·lusió a Sant Vicent, és un altre toc trist, perquè és del cel el sant, com la seva filla difunta.Tot el poema és molt profund i ho demostra explicant amb exemples, i dóna la sensació de una immensa sensibilitat.

Recursos formals:

Al principi és el poema te una destaca ble abundància de comes, molt pausat, però en la segona part no hi han tantes, hi han encabalgaments, que fan que s´acceleri més i tingui més sentiment la paraula. Hi han també repeticions de paraules.Les frases són curtes, i hi han exageracions ( m´esmolaré la llengua, si vols, en un rastell), hi han anglicismes( limeligh )., hi han repeticions ( i i i i ) paral·lelismes ( i he de dir.. I de cantar...), , d'aquests hi ha uns quants

Entradas relacionadas: