Llibre de Meravelles: Anàlisi i Context Poètic d'Estellés

Subgènere i Corrent Poètic de Llibre de Meravelles

Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés s'integra en un corrent de la lírica dominant dels anys 50 que aporta un llenguatge més senzill, directe i comunicatiu, basat en el registre col·loquial. Estellés incorpora com a univers referencial la quotidianitat personal i compartida de la postguerra, amb una actitud testimonial i alhora compromesa. El resultat poètic el converteix en un poeta realista i de realitats. Al rerefons dels poemes, ofereix el testimoni d'un home i les seves vivències en un temps de postguerra.

Context Històric i Cultural de Llibre de Meravelles

Durant la primera part del franquisme, la poesia va ser el gènere predominant, potser perquè la censura el considerava poc perillós, minoritari i fins i tot inaccessible. Cal afegir que poemaris tan importants com Nabí, de Josep Carner, o Les elegies de Bierville, de Carles Riba, es van editar a l’exili. A partir de 1946, la poesia d’arrel simbolista va ser la tendència estètica dominant, amb Carles Riba al capdavant. Durant els anys cinquanta es van consolidar autors formats abans de la guerra, al mateix temps que es van donar a conèixer veus noves, com Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol o Joan Fuster. Es va mantenir la influència simbolista i es van començar a percebre noves influències, com l’existencialisme. En la dècada dels seixanta, la poesia va incorporar més característiques del realisme. Tot i així, el realisme no va arribar a ser dominant i va conviure amb la resta de tendències esmentades.

Llibre de Meravelles en la Trajectòria d'Estellés

El Llibre de Meravelles és un tríptic poètic del jo líric, el qual fa una crònica personal en l'ambient de postguerra. Estellés va escriure molts llibres que no es publicarien fins als anys 70. En aquesta dècada, Estellés aconsegueix l'estil en què accentua:

• La temàtica de la quotidianitat.
• El testimoni de la desolació.
• El registre col·loquial.

Predomina el vers alexandrí en els llargs poemes. Augmenta la intertextualitat amb altres poetes clàssics, i adopta la perspectiva i les preocupacions de poetes per tal de recrear les tensions socials i lingüístiques de la postguerra valenciana. Durant els anys 60, Estellés només va publicar un poemari i va escriure de manera irregular. El llenguatge es va diversificar en noves formes, temes i influències, com la prosa poètica, els poemes breus, els epitafis i els sonets. A partir dels 70, s'inicia la publicació de molts llibres escrits anteriorment.

Característiques de la Poesia en el Context de Llibre de Meravelles

Vicent Andrés Estellés s’integra en l’anomenada generació poètica dels 50, formada per autors nascuts als anys 20 que van viure una infantesa marcada per la Guerra Civil i van arribar a la maduresa poètica al llarg dels anys 50. Pel que fa a la llengua pròpia, la seva formació va ser totalment autodidacta. En el context de difusió de l’existencialisme, aquests autors defugen tant l’expressió solemne i la fredor formal del garcilasisme oficial, com l’esquinçament sentimental i el dramatisme. Proposen una poesia amb certes innovacions formals, però també atenta als formats clàssics, i que incorpora al llenguatge literari elements de la varietat col·loquial i fins i tot de la vulgar. Aquests poetes no fan una elaboració tan subtil de la realitat, sinó que mostren aspectes costumistes que determinen l’experiència col·lectiva. La seva reivindicació social s’expressa en la preocupació ètica i civil, més que en l’atac frontal al règim autoritari, com es veu en el Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés.

Autors Destacats en el Context de Llibre de Meravelles

En la dècada dels seixanta, la poesia va incorporar més característiques del realisme social, producte de l’augment de les protestes i reivindicacions socials i democràtiques, amb una actitud més tolerant per part del règim i acompanyada de moviments artístics. En aquest context, destaquen poetes com Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol.

Salvador Espriu

• Es pot diferenciar una poesia més lírica, de temes com la mort, i una de caràcter més cívic, que es qüestiona sobre la història i la identitat.
• En ambdós casos es troba el mite de Sinera, un poble simbòlic inventat per l’autor.
• A partir dels anys 60, s’accentua la dimensió cívica que s’observa en el poemari La pell de brau. En aquest llibre, el poeta reclama la necessitat d’entesa entre els diferents pobles ibèrics, la llengua i la cultura dels quals s’han de respectar.

Miquel Martí i Pol

• Les seves primeres obres denoten la influència del realisme i tenen molta relació amb el seu treball en una fàbrica tèxtil.
• Llibres com El fugitiu, El poble o La fàbrica s’acosten a l’experiència col·lectiva i quotidiana amb un gran sentit de comprensió social.
• La poesia de Martí i Pol és essencialment comunicativa; la sinceritat de la seva veu poètica i l’experiència biogràfica que comunica són algunes de les raons per les quals l'autor ha obtingut aquest ressò.

Models i Corrents Poètics en el Context de Llibre de Meravelles

En el context de Llibre de Meravelles, trobem diversos corrents poètics:

Tradició Simbolista

• Es caracteritza per l’hermetisme, la temàtica transcendent i el fet que la poesia es considera un mitjà de coneixement.
• En aquest corrent destaca Carles Riba, que va viure l'exili a França, fugint d'una guerra civil i d'una guerra mundial. Aquesta experiència és la base de les seves Elegies de Bierville.
• Els seus trets són la proliferació de metàfores i símbols, el rigor formal i la temàtica existencialista.

Poesia Avantguardista i de Compromís

• Incorpora amb la Guerra Civil la temàtica del compromís.
• S’afegeix la denúncia social a l’objectiu de renovar el circuit de l’art tal com l’havia concebut la societat burgesa.
• Destaca Josep Vicenç Foix, que reivindica la ruptura formal i lingüística i l’experimentalisme de les avantguardes.

Realisme Social (Anys 60)

• Als anys 60, amb l’augment de les protestes, la poesia va incorporar més característiques del realisme.
• Cal destacar la solidaritat social, cosa que els duu a crear un llenguatge poètic en contrast amb el simbolista.
• Aquest corrent es caracteritza perquè el jo líric s’identifica amb la societat i la nació.
• Apareixen elements lingüístics col·loquials i elements característics de la narració i la descripció.
• Els temes més freqüents són la denúncia d'injustícies, la demanda de llibertat i la reflexió sobre la funció del poeta i la poesia.

Evolució de la Poesia Post-Llibre de Meravelles

A partir dels anys 70, es va posar en marxa un canvi generacional que va aportar dos posicionaments de partida per a la nova poesia:

1. L'evolució a partir de la poesia de l'experiència, amb un cert retoricisme resultant de la recerca de la innovació i el desig d'experimentació. La poesia és entesa com una aventura personal que enriqueix i afirma la individualitat i la llibertat.
2. Una manifestació més rupturista i, en certa manera, herència d'una actitud més avantguardista, amb una marcada tendència experimental.

La poesia catalana actual aglutina un període extens de creació literària, en el qual han coincidit i conviuen diferents propostes. La poesia catalana d'aquests anys barreja en diferents graus les tres grans directrius de la poesia catalana del segle XX:

• Una certa connexió amb la poesia de l'experiència, manifestació de la individualitat i contenció en l'expressió, per potenciar en intensitat lírica el llenguatge quotidià mitjançant la incorporació de referències intertextuals. A diferència de la poesia realista, ara és l'individu i no el seu món social l'objecte d'investigació.
• S'observa una tendència a connectar amb una certa tradició simbolista.
• Una manifestació més rupturista i, en certa manera, herència d'una actitud més avantguardista, i marcada tendència experimental.

Autors Destacats en la Poesia Post-Llibre de Meravelles

En l’àmbit poètic de la generació dels 70, l’obra de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies) va suposar un pont entre l’estètica dels poetes més veterans i la dels joves. Amb un model basat en l’experiència, destaquen autors com:

• Francesc Parcerisas: Ha evolucionat des del realisme crític dels primers llibres fins als models d’una poesia d’actitud moral. Obres com L’edat d’or.
• Narcís Comadira: Ha tendit, a través d’un rigor mètric i lingüístic progressiu, cap a una poesia més elaborada.
• Maria Mercè Marçal: La seva poesia té el traç d’una aventura apassionada, lliure i arriscada. La seva obra es duu a terme des de la triple rebel·lió que apareix en “Divisa” de Cau de llunes. Els eixos temàtics de la seva obra s’organitzen entorn de la identitat femenina, al voltant de la qual n’apareixen l’amor, la solitud, la incomunicació, la passió, la maternitat i la rebel·lió.

Recursos Estilístics en els Poemes

Alguns dels recursos estilístics i mètrics presents en els poemes són:

• Figures retòriques: Repetició, Anadiplosi (acaba el vers igual que comença el següent), Al·literació (repetició d'un so), elements reals, exageració, paral·lelisme.
• Mètrica: Versos alexandrins (6+6) o versos octosíl·labs.