El llibre de les besties personatges

El regne de kensuke

Michael Morpurgo

La Magrana

Aquest llibre és una Novel·la d’aventures en la que Michael pasa un any a una illa on es troba amb Un home. Michael té
12 anys i en aquest any és com si fes el pas de l’infantesa A un inici de la maduresa en un any que ha pogut experimentar la solitud, Independència per poder fer les coses per ell mateix però també la necessitat D’ajuda per la indefensió que pot trobar un nen d’aquesta edat quan creu que Pot ser gran. La novel·la té dues parts, en la primera es l’inici de la Situació que marca l’aventura i el diari dabord que el nen va fent en el viatja Dels pares. De cop els pares desapareixen i ell es troba en una illa i necessita L’ajuda d’un altre naufrag (en kensuke) per anar madurant. En aquesta etapa de La seva vida, li passen aventures i té una conflictivitat interior ja que vol Estar amb el seu nou amic a l’illa però també vol anar amb la família. Al final Ells s’enva amb la família i continua la seva vida fins 10 anys després que Explica el llibre.

Un segon tema que tracta Aquest llibre es la realització d’un món idealitzat fora de la societat. Ja que Aquesta té guerres, maldat dels humans, enveges , desitjos... En canvi en Aquest món idealitzat no hi ha cap cosa d’aquestes.

En la segona part també S’introdueix el tema de la amistad i l’evolució que fa aquesta amistad.

Michael és un petit Robinson Crussoe. És el protagonista d ela historia i es el que l’expolica en Primera persona però en pasat. El seu punt de vista es d’un adult que eplica la Hsitoria de quan era petit. Al llarg de la hsitoria té una evolució de Creixement interior i de maduració. En un primer moment passa d’una situació Molt còmoda a la vida i s’enfronta a un canvi de vida total, després s’enfronta A tot un viatja i per ultim tota l’evolució que fa a la segona part d ela Novel·la en l’illa. El segon personatge important en l’obra es en kensuke que Representa un món aprop de la natura, tranquil, reflexiu, en el que el temps no Importa...

Pel que fa al llenguatge, és entenedor adequat per a una edad de 12 anys ja que hi ha molta narració, Descripcions i diàlegs. Hi ha una part que es la del diari de navegació que es Diferent a les altres.

La imatge és utilitzada En moments d’inici o final de capítol per explicar una situació que l’autor vol Que es escenifiqui en la ment. Es dibuix en blanc i negre i hi ha poques. Les Imatges que dibuixa Michael són més realistes.

El final de la historia é Sesperat des de un principi ja que comença explicant que escriu la hsitoria 10 Anys després. El que fa entendre que va sortir de l’illa.

Jo, aquí, només sóc el gos

Jutta Richter

Cruïlla

Aquest llibre es una Narració que explica l’historia d’un gos d¡’Atura Hungarés que és adoptat per Una família en alguna localitat d’Alemanya. El relat está en primera persona i és el propi gos el que explica des del seu punt de vista la seva vida quan es Va adaptant a la nova situación en aquesta nova família. El fet de que estigui Explicat per el gos i les seves reflexions i contradiciions amb la manera d Epensar dels humans, provoca situacions d’humor inocent. És un llibre destinat A lectors a partir de 7 anys que facilment es poden mimetitzar amb la manera de Pensar d’aquest cos. El gos, Anton, va narrant la seva vida cootidiana i les Anecdotes que li van succeint en el seu procés d’adaptació al hora que reflexiona Sobre els humans, la situación que té i compara aqueta vida amb una ideal vida Anterior en hungria com a gos d’atura. Aquesta idealitzada vida d’hungria en Realitat és l’experiencia que li ha explicat un gos d’atura al centre D’acollida. Les seves reflexions filosofiques sobre la seva situación i com veu Als humans estsn sempre carregades d’inocencia, simplicitat i dolçor.

En aqueta historia Intervenen a part del protagonista, la família d’acollida, composta del pare Que ell veu com el guía de la tribu, la mare més propera al gos ja que es qui L’aliment a i la nena petita que és amb la que millor s’entén i la que més S’identifica. També hi ha un altre personatge familiar, la gata amb la que té Una relació d’altibaixos al llarg de la historia. Per ultim hi ha “dolenta” Ensinistradora de gosos que l’obliga a canviar el seu comportament i conducta. Pel Que fa al personatge principal, és un personatge molt viu, que va evolucionant Al llarg de la historia, sobretot va aprenent a reaccionar de diferente manera A l’hora que va tenint les diferents experiencies narrades. No només Anton Evoluciona, sinó que la resta de personatges li acompañen en aquesta evolució Amb altibaixos dins les seves relacions. (La gata l’odia, després li mostra Afecta, després el torna a odiar…), (la família mostra diferents accituds Dabant dell, el tractan com heroi..).

La historia está Estructurada en 10 capítols no molt llargs i a cada capítol explica una Situación o anécdota important en la vida d’adaptació per la vida del gos. Cada Capítol acaba amb una petita reflexión sobre la sort que té en realitat: “pero No em puc queixar. En general, encara he tingut sort” que ens mostra el Positivisme de la visió del gos davant de tots els entrevancs que li van Passant. En cada capítol hi ha apartats en els que tracta diferents parts del Mateix tema i sempre comencen amb algunes paraules en mayuscula. El llibre Acaba amb un epíleg on el gos en primera persona diu que és real i que existeix De debó. La historia abarca un període de temps relativamente llarg que comença Quan el gos encara té una conducta força lliure i inocent i acaba amb un gos Encinistrat i integrat en la família.

L’autora fa servir un Llenguatge sencill i natural de frases molt curtes en general que enganxen molt Amb la simplicitat i la inocencia del gos. En ocasions fa servir recursos Poetics com la repetició d eprincipis de frase o anáfora (altra vegada, ella és A Dalt, altre vegada jo soc a Baix) com aquest exemple, utilitza sovint aquest Tipus de recursos. També fa comparacions (el sol es tebi com la llet meterna, Càlid com una lengua que et llepa la panxa).

Les imatges que acompañen Al text, són dibuixos molt dolços amb tons pastis clara i imatges en cert punt Humorístiques. Ja que igual que el llenguatge transmeten aquesta inocencia del Gos. Son dibuixos amb bastant detall pero no més imnformació que la que dona el Text sinó que representa d’una manera grafica i sencilla alló explicat per el Gos. És interesant veure com la cara i les actitud i posicions del gos reflexa Les seves emocions com si fos un humà.

Tant les ilustracions com El text, ens mostra una personificació del gos que en moltes ocasions, sembla Com un nen amb la seva inocencia i que hem fa recordar als libres del petit Nicolás quan també ell en primera persona explica les seves aventures es del Punt de visa d’un infant.