Llibertat Religiosa i Estat Aconfessional a Espanya

Valors del Sistema Espanyol i el Factor Religiós en la Constitució de 1978

Principis Informadors del Dret Eclesiàstic Espanyol

Les normes jurídiques que inspiren tot l'ordenament jurídic a Espanya (art. 1.1 CE) són: la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. L'art. 9.2 promou el seu desenvolupament i promoció. La Constitució de 1978 canvia les relacions entre l'Estat i les confessions religioses amb el reconeixement de la llibertat religiosa. Espanya és un estat aconfessional. Els principis informadors del dret eclesiàstic són (art. 14-16 CE): laïcitat, igualtat, llibertat religiosa i cooperació. Aquests són valors civils i principis jurídics amb funció integradora (unifiquen la heterogeneïtat de les matèries eclesiàstiques), hermenèutica (serveixen per interpretar normes) i civilitzadora (s'han d'interpretar des de la perspectiva civil).

Principi de Llibertat Religiosa

Aquest principi defineix la relació entre l'Estat i la religió. Quan l'Estat el reconeix als ciutadans, assumeix:

• Immunitat de coacció: no es pot obligar els ciutadans a practicar cap religió i es prohibeixen els actes de fe forçats.
• Obligació de promoure, fomentar i garantir la llibertat religiosa.

Principi d'Igualtat

• Substancial (art. 9.2 CE): obligació de crear les circumstàncies per gaudir dels drets en situació d'efectiva igualtat.
• Jurídica (art. 14 CE): totes les persones i comunitats autònomes són titulars d'aquest dret.

Totes les confessions són titulars del dret de llibertat religiosa. La igualtat substancial està vinculada a la seguretat jurídica per protegir de l'arbitrarietat. L'administració no pot establir diferències per motius religiosos. La igualtat jurídica s'adreça al legislador: no es pot justificar un tractament jurídic diferent per raó de religió.

Principi de Laïcitat

Actualment, la laïcitat no s'entén com al segle XIX (actitud d'hostilitat contra les religions), sinó com a respecte de l'Estat envers les religions dels ciutadans. L'Estat ha d'actuar laicament, reconeixent el factor religiós com un factor social. Reconeix les confessions com a titulars de la llibertat religiosa, permet que participin en l'elaboració de normes jurídiques que els regiran i assimila les fonts bilaterals com a fonts del dret eclesiàstic. Aquest comportament es reflecteix a l'art. 9 CE, que garanteix els mitjans per fer efectives les llibertats, i a l'art. 16.3 (llibertat religiosa i llibertat dels ciutadans).

Principi de Cooperació

Establert a l'art. 16.3 CE, aquest principi és fruit de la neutralitat de l'Estat, que no valora el fenomen religiós en si, sinó la seva repercussió social. Es basa en el reconeixement de les confessions com a subjectes de dret i comunitats específiques amb dimensió institucional. D'una banda, implica l'enteniment entre els dos poders (Estat i confessions) per satisfer la demanda religiosa existent. De l'altra, la necessitat que els poders públics creïn les condicions per a l'exercici de la llibertat religiosa. S'ha de tenir en compte la igualtat religiosa i el pluralisme. Es concreta mitjançant la participació en comissions i la signatura d'acords i pactes. Els poders públics han de prendre la iniciativa actuant i legislant a favor de la llibertat religiosa, respectant el pluralisme i la igualtat. Els subjectes són l'Estat, les comunitats autònomes i les confessions.

Classificació de l'Estat Espanyol en Matèria Religiosa

L'anàlisi de l'art. 16 CE mostra que no hi ha un model clar de laïcitat o separació. L'Estat espanyol estableix una aconfessionalitat que es matisa en mencionar expressament la religió catòlica, tot i que aquesta menció s'ha d'entendre com un model històric. Alguns autors consideren que Espanya és un estat pluriconfessional, mentre que altres parlen de separació semiplena o de llibertat religiosa. El sistema espanyol se situa entre el model francès i l'alemany, amb una separació respectuosa en què l'Estat està obligat constitucionalment a cooperar amb les confessions per al desenvolupament integral de la persona.

Característiques de les Sectes Pseudoreligioses

• Jerarquitzades
• Utilitzen programes d'influència coercitiva o control mental
• Tenen un líder carismàtic
• Solen ser poderoses gràcies al seu alt poder adquisitiu
• Utilitzen tècniques de captació i modificació del pensament manipuladores

Sectes Religioses

• Dogma: Constituït per la revelació divina, permanent i oberta (figura de l'eliminat).
• Líder: Rep les comunicacions de la divinitat i dicta les consciències dels membres.
• Adeptos: Seguidors o creients sotmesos a la influència del líder.

Sectes No Religioses

• Dogma: Principis estranys per instrumentalitzar les consciències i vides dels seguidors amb la promesa de perfeccionament natural o un món millor.
• Líder: Decideix sobre les consciències i vides dels seguidors segons les seves creences.
• Adeptos: Seguidors del líder i els seus ensenyaments.

Algunes d'aquestes sectes es consideren destructives o pernicioses pels mètodes de captació. Qualsevol persona pot ser captada, sent responsable de la seva conducta. No obstant això, els joves immadurs, persones amb disfuncions psicològiques o marginals són més vulnerables.

Llibertat Religiosa, Ideològica i de Consciència

Llibertat Ideològica

Dret a tenir una concepció pròpia del món, de l'home i de la vida. Segons el Tribunal Constitucional, inclou la llibertat d'actuar d'acord amb les pròpies idees sense patir sancions. Coincideix amb la llibertat religiosa en oferir una visió completa, una des de la raó i l'altra des de la fe. L'ateisme es protegeix per la llibertat ideològica. El Tribunal Suprem inclou les opinions agnòstiques i atees dins les conviccions.

Llibertat de Consciència

No està explícitament recollida a la Constitució. Es pot entendre com la facultat de fer judicis morals sobre les pròpies accions i actuar en conseqüència. Inclou el dret a formar la pròpia consciència. Hi ha discrepàncies doctrinals sobre la seva existència com a dret autònom. El Tribunal Constitucional considera que inclou el dret a actuar i a formar la consciència, fonamentant-ho implícitament en l'art. 16 CE.

Llibertat Religiosa

Dret a viure d'acord o en desacord amb les exigències d'una religió, amb l'ordre públic com a límit. És un dret fonamental (art. 16 CE), protegit per l'art. 53.2 CE i desenvolupat per la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa (LOLLR). La seva interpretació es fa d'acord amb els Tractats Internacionals i es basa en la dignitat humana.

Naturalesa Jurídica

Dret fonamental amb tutela especial (art. 53.2 CE). Té valor institucional i és essencial per als valors constitucionals. Està prohibida la seva suspensió, fins i tot en estats d'excepció (art. 55.1 CE). El Tribunal Constitucional el considera un dret subjectiu que implica el dret a actuar i l'obligació de tercers de respectar-lo, amb l'ordre públic com a límit.

Subjectes

Persones físiques i jurídiques. La llibertat individual és per a espanyols i estrangers residents a Espanya. Els menors d'edat tenen dret a la llibertat religiosa si tenen capacitat de judici (els pares tenen el deure de respectar-lo). La Llei Orgànica 1/1996 de Protecció Jurídica del Menor regula la protecció jurídica del menor en cas de conflicte amb els pares. La LOLLR i el Reglament de Desenvolupament de la LOLLR reconeixen la titularitat a entitats i federacions religioses. Segons el Tribunal Suprem, cal que l'entitat tingui finalitat religiosa, un cos doctrinal i un culte com a mitjà de comunicació amb la divinitat. Els subjectes passius són l'Estat i els poders públics.

Contingut i Àmbit

Àmbit individual (art. 2 LOLLR):

• Professió i manifestació de les creences religioses
• Canviar o abandonar la confessió
• Practicar actes de culte i rebre assistència religiosa
• Commemorar les festivitats pròpies
• Celebrar el matrimoni religiós
• Rebre sepultura digna i assistència religiosa (prestada per la confessió)
• Llibertat de propaganda i ensenyament (art. 2.1 c) LOLLR i art. 16 CE)
• Dret de reunió, manifestació i associació religiosa (art. 2.1 d) LOLLR)

Drets col·lectius de les confessions (art. 2.2 LOLLR):

• Establir llocs de culte i reunió amb fins religiosos
• Designar i formar els seus ministres
• Divulgar i propagar el seu credo
• Mantenir relacions amb les seves pròpies associacions i amb altres confessions

Límits

L'art. 16 CE estableix l'ordre públic com a límit. L'art. 3 LOLLR defineix l'ordre públic com la protecció dels drets i llibertats fonamentals dels altres, la seguretat, la salut i la moralitat pública. L'ordre públic té una doble funció: protegir l'ordenament jurídic i garantir l'exercici de la llibertat religiosa.

Proselitisme Il·lícit: Problemàtica

No tots els grups presenten derivacions penals. Els conflictes sorgeixen en relació amb:

1. Mètodes de captació (proselitisme)
2. Abandonament del grup
3. Activitats desenvolupades dins el grup
4. Transcendència patrimonial i familiar

Es denuncien tècniques de control mental per a la captació, tot i que la llibertat ideològica i d'expressió són drets fonamentals. També s'utilitzen aquestes tècniques per evitar l'abandonament del grup. Algunes activitats dins el grup (consum de drogues, prostitució, etc.) poden generar alarma social.