Llibertat Individual i Utilitarisme: Perspectives Filosòfiques
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,71 KB
La idea de llibertat individual:
Thomas Hobbes és considerat el pare de l’absolutisme.
Tesi: L’home, en estat natural, pot aspirar a posseir-ho tot. L’estat natural, en conseqüència, es caracteritza per la violència. Per evitar aquesta situació de violència i de guerra, els individus fan un pacte que origina la societat i l’estat en transferir de forma simultània el seu dret a governar-se. Sorgeix un poder sobirà, un rei. Aquest dicta unes normes que són obligatòries i s’identifiquen amb la llei natural. És important destacar que el sobirà rep el poder del poble, per conquesta o de forma voluntària, però no de Déu.
John Locke (1632-1704) tenia una tesi contrària i és considerat un fundador del liberalisme.
Tesi: Els homes són criatures de Déu i propietat seva, i no poden estar sotmeses a una altra criatura humana ni tenen dret a destruir la seva vida. La naturalesa de l'home està guiada per la raó que el determina com a racional. Gaudeix de total llibertat i igualtat i viuen en pau els uns amb els altres. L'estat vetlla per garantir la vida, la llibertat i la propietat dels homes. És el resultat d'un pacte pel qual els individus renuncien a exercir individualment cadascun la llei per a protegir els seus béns. Aquest poder ha de garantir els drets naturals i haurà de ser limitat. Cal una norma que limiti els drets individuals, un jutge imparcial i una força col·lectiva que imposi les seves decisions. Surt així l’estat, encarregat de governar la comunitat.
Jean-Jacques Rousseau (1712-1778), també un fundador del liberalisme.
Tesi: Els homes en estat natural són bons i la societat civil creada era injusta. Es pot rectificar en tornar al punt inicial en el qual es va establir el contracte social. Aquest contracte ha d’integrar la llibertat individual amb les obligacions de la societat. És a dir, en obeir les normes socials, un individu s’obeeix a si mateix. En aquest context, tots els individus queden integrats totalment en la societat i participen per igual en la voluntat general, de la qual emanen les normes. Davant d’aquesta societat, l’individu no té cap dret, més enllà de participar amb el sufragi.
TEMA 2: L’UTILITARISME I ELS LÍMITS DE LA LLIBERTAT INDIVIDUAL
L’utilitarisme considera que la fi de l’acció humana i la felicitat està vinculada a la realització d’accions útils. Considera que hem de mesurar els actes segons les conseqüències que provoquen en nosaltres i la societat. Els individus valen pel que fan i no pel que representen. És una teoria democràtica.
L’evolució del liberalisme: l’utilitarisme
Segons David Hume:
L’home es mou per l’egoisme i per això existeix l’estat i un contracte social.
La societat és útil ja que millora la capacitat de rendir dels individus al existir una divisió de treball i garanteix la seva seguretat. Això obliga a sotmetre’s al poder polític i, per a que la societat existeixi, s’ha de garantir la propietat.
Un bon govern es mesura per la seva utilitat i l'equilibri que garanteix entre llibertat individual i interès. Això requereix una limitació del poder que plasma el poder limitat del rei.