La Llibertat guiant el poble d'Eugène Delacroix: Anàlisi

La Llibertat guiant el poble: Eugène Delacroix

Títol: La Llibertat guiant el poble.
Autor: Eugène Delacroix.
Cronologia: 1830.
Estil: Romanticisme.
Tècnica: Oli sobre tela.
Mides: 2,60 x 3,25 m.
Tipologia: Pintura.
Localització: Museu del Louvre (París).
Lloc: París.
Tema: Pintura històrica, al·legoria de la llibertat.

L'estil de l'autor

El seu estil es coneix ara com a orientalisme i les seves obres són molt famoses a causa de l'acabat de les seves pinzellades soltes i les seves figures plenes de vitalitat. Les seves obres tenen un intens dramatisme: el seu domini és el moviment. Els seus personatges es mostren agitats i en ple moviment; sovint estan vivint una tragèdia. La passió, la força i l’emoció són trets característics de la seva pintura. Delacroix busca sorprendre l'espectador.

D’altra banda, els seus quadres tenen molta sensualitat, ratllant amb l’erotisme. Hi ha un predomini del color sobre la línia. Destaquen els vermells intensos, especialment en la representació de la sang. La pinzellada és solta, fet que ajuda a crear l'atmosfera i el moviment. El tractament de la llum fa que l’autor pugui accentuar o destacar elements importants, amb llums vibrants i violentes.

Anàlisi formal de l'obra

El primer que destaca en la composició és el caràcter asimètric i la sensació d’inestabilitat que ens transmet; això es deu al fet que l'autor no tracta de mostrar tranquil·litat, sinó tot el contrari: revolució, agitació i incitació a la nació a donar suport al moviment liberal.

En general, la composició és piramidal. La figura femenina esdevé l’eix central en relació amb el qual es distribueixen els altres personatges. Al fons apareixen boires i fums de la batalla que dilueixen el paisatge de la ciutat de París, on s’aprecia la silueta de la Catedral de Notre-Dame.

Geometria, formes i llum

Geometria: Les línies conformen sensacions de moviment fermes i ondulants, força expressives. Les pinzellades són soltes i ondulades, donant importància a la línia corba.

Formes: Les formes són obertes, i predomina la taca vibrant de color sobre la línia; són formes molt contrastades i volumètriques. Les formes del fons són difuses per accentuar el desastre i la destrucció.

Llum: Una llum irreal il·lumina la Llibertat amb la bandera tricolor, part del cos de l'infant que està al seu costat, el moribund de la jaqueta blava, el mort seminu, i les mans i mitja cara de l'home del barret. El tractament de la llum i del color tenen l’objectiu de potenciar el moviment.

Cromatisme i color

El vermell i el blau ressalten entre les tonalitats ocres i grises predominants. Els colors de la bandera simbolitzen la pàtria, la revolució i la llibertat, i uneixen sota un mateix propòsit els diferents personatges de les diferents classes socials. Per augmentar la tensió i el moviment, afegeix contrastos complementaris al costat de l'oposició dels clarobscurs.

Anàlisi conceptual i significat

Iconografia i context històric

Aquest quadre transforma en al·legoria els fets revolucionaris que es van produir a París els dies 27, 28 i 29 de juliol del 1830 i que van posar fi al regnat dels Borbons a França i van donar pas a una monarquia constitucional. La finalitat d’aquesta tela era remarcar l’esperit combatiu i de rebel·lia que va unir el poble francès. La figura femenina mig nua central és una al·legoria de la Llibertat. En una mà porta un fusell amb una baioneta calada i amb l'altra oneja la bandera francesa i guia els combatents.