La llibertat guiant el poble. Delacroix estructura la composicioa partir d'un triangle

CONTEXT HISTÒRIC

A Europa al Segle XVII i principis del
XVIII, triomfava l’absolutisme i s’anaven gestant els valors del que seria la nova societat. Les revoltes i les idees cada cop més revolucionàries van culminar amb la Revolució Francesa (1789), que amb la Revolució Industrial , van provocar els processos de transformació política, econòmica i social que posteriorment es van desenvolupar al Segle XIX:

• El triomf de la burgesia i fi de l’Antic Règim (amb la Revolució Francesa).

• La Revolució Industrial crea noves estructures econòmiques-productives, amb la figura del proletariat.

Hi ha una agonia de la monarquia absolutista, que termina amb les revoltes i la difusió dels ideals revolucionaris, alhora que sorgia a molts llocs d’Europa i a les colònies americanes una consciència nacional que es va materialitzar en la creació de nous estats (Grècia 1830).

Es manifesten diferents sensibilitats entre 1750 i 1850, que en alguns casos podem classificar com a estils, i que encara que aparentment son antagonistes, en realitat hi ha algunes influències entre ells.

Així, hi conviuen:

• El gust al Rococó (segona meitat Segle XVIII, ambients cortesans i aristocràtics).

• El neoclassicisme (s’origina a l'últim terç del Segle XVIII i les dues primeres dècades del XIX, art clarament identificat amb la il·lustració).

• Artistes visionaris, amb plantejaments utòpics i futuristes (Ledoux, arquitecte), o que plasmen un món interior, visions oníriques, fantasmagòriques, iròniques, crítiques socials… (Giovanni Battista Piranesi 1720-1778 / Henry Füssli 1741-1825 / Goya / Claude-Nicolás Ledoux / William Blake).

REVOLUCIONS I QUE IMPLIQUEN (finals Segle XVIII - mitjans Segle XIX)

• Revolució Francesa → fi de l’Antic Règim i triomf de la burgesia, exemple per a posteriors revolucions i motor de processos de transformació política, econòmica i social del Segle XIX.

• Imperi Napoleonic → concentració de poder i diferents reformes interiors.

• Restauració (francesa i europea) → (reacció antiliberal després de l’Imperi napoleonic) recuperació de poder de les monarquies absolutistes i tornada a l’Antic Règim, es reoganitzen les fronteres polítiques europees per parar l’expansió francesa, creació d’aliances, acords pels interessos de cada país i de la seguretat a Europa.

• Revolucions Liberals → enderrocament de règims absolutistes i sorgiment de la consciència nacionalista a diversos llocs d’Europa i a les colònies.

• Primera Revolució Industrial → consolidació de la burgesia i amb ella de la industrialització i dels transports i les noves formes d’energia i de tecnologia, moviments i creixement demogràfic. Els problemes de la nova societat generen noves ideologies, com el socialisme, l’anarquisme i els moviments reivindicatius i revolucionàries.

• Segona Revolució Industrial → període de transformacions: evolució de la siderúrgia, de les empreses químiques i de subministrament elèctric. Es creen noves indústries, i evolució de les formes d’organització economica (empresarials i financeres).

PRECEDENTS:

-Recreació de formes classicistes.

-Estil imperial de Napoleó 1815 (quan acaba el neoclassicisme)

-A partir d’aquí es converteix en l’estil clàssic de l’arquitectura 

>>Racionalisme de la il·lustració, posa l’home per sobre de la religió amb l’anàlisi i evolució de diferents àmbits de la política, la societat, la ciència i la cultura.

-Rebuig dels prejudicis i les idees preconcebudes de la religió, lo màgic o mitològic. 

-Prioritat de la raó i consideració de l’home com a ésser racional i Art metodològic.

>>Nous ideals socials:

-sorgeix de la raó encaminat a la recerca de la felicitat.

-Sorgeix el dret a la vida i la llibertat, provinent de la declaració d'independència dels EEUU al 1776.

-Rebuig al Rococó (considerat sensual i frívol) i s'identifica amb els ideals de la il·lustració. 

>>Importància de l’ètica i els valors perquè es creia que l’art del neoclassicisme hauria de contribuir a canviar el mon.

-Exalten les virtuts de les persones.

-Abregacio i sacrifici per la república.

-Fidelitat de les idees republicanes i de convivència social. 

>>Identitat pròpia i coneixement:

-Estètica, relacionat a l’àmbit de la filosofia

-Crítica d’art immediat.

-Història de l’art: recerca mes científica i elaborada que estudia l’art en l’evolució i el temps.

-També influeixen els descobriments arqueològics de l’època.

>>Difusió gust i independència:

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

>>Interès per l’antiguitat grecoromana, pel model polític republicà, per les teories filósòfiques del món clàssic, pel sistema de vida, etc;  

-estés per Europa a la segona meitat del Segle XVIII. 

-Pretenia ser un art modern i va  fer una revisió i adaptació del model clàssic a les necessitats del Segle XVIII.

>>El Neoclassicisme va ser una reacció contra els “excessos” del Barroc i del Rococó,

-Pretenia abandonar la imaginació i sotmetre l’art al predomini de la raó, tot cercant l’equilibri i l’harmonia ideal de les formes clàssiques. 

-No és una simple imitació, sinó una adaptació d’aquest món al Segle XVIII i XIX.

>>L’art Neoclàssic es construeix a partir d’un concepte estètic basat bàsicament en els models grecs

-Els models grecs es consideren superiors i més purs que els del món ROMà, i menys preocupats que aquests per la representació de la realitat. 

-És l’art que pren com a model les obres gregues i romanes (sobretot en arquitectura) i que rebutja les formes de l’art rococó. 

-En les arts plàstiques se segueixen els models antics i els del Renaixement, amb un domini absolut del dibuix sobre el color en la pintura.

>>L’academicisme va ser un tret fonamental del Neoclassicisme (la necessitat d’ajustar-se a unes normes establertes per les acadèmies). 

-Coincideix perfectament amb l’esperit racionalista dels homes de la il·lustració.

-Reflecteix el rebuig del decorativisme del rococó, considerat una manifestació del gust decadent de l’aristocràcia. 

-És a la França napoleònica i als Estats Units on es desenvolupa més l’arquitectura neoclàssica.

CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA

-L'arquitectura neoclàssica va rebutjar les ornamentacions supèrflues de tota mena i va cercar versions simplificades dels models grecs, etruscos, romans i egipcis, amb el seu monumentalisme. Formalment, les columnes van substituir els pilars, mentre que els murs es van deixar lisos o simplement es van recobrir amb motius senzills i estuc.

-Potenciació de 'arquitectura civil inspirada en l'Imperi ROMà (Napoleó), i desaparició progressiva de l'arquitectura religiosa i la construcció d'un gran nombre d'edificis de caràcter públic i d'espais urbans, com biblioteques, mercats, museus, pòrtics, places, etc.

-Adopció de l'estil Neoclàssic com l'estil oficial per part del poder (Napoleó).

-Es van construir, a més, obres de gran proporcions, coronades per grans cúpules i que sintetitzen les aportacions fetes pel Renaixement i el Barroc.
Aquesta diversificació del Neoclässic es va desenvolupar sobretot a EEUU (El Capitoli, de Washington, i grans mansions als estats surenys).

FRANÇA:

Alemanya:

EEUU:

Espanya:

CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA

-El pas de l'escultura barroca a l'escultura neoclàssica suposa uns canvis formals que es van produir lentament i que van portar a la substitució del dinamisme característic del Barroc per l'equilibri i la proporcionalitat, grâcies, en part al Racionalisme sorgit durant la segona meitat del Segle XVIII. Torna el linealisme quatrecentista. No es fan aportacions tècniques.

-La temâtica mitològica es omnipresent en l'escultura neoclàssica, amb origen en la mitologia romana, per tant, són pagans, i la temàtica és tractada directament o bé de manera al legôrica, mentre que en els temes religiosos es pretén una idealització allunyada de les formes del Barroc més tardà.

-Els gèneres més comuns són el retrat (característic de la burgesia), el monument públic i el monument funerari. En aquest aspecte hi influeix la transformació social amb el fet de que ara els clients també són la burgesia amb nous gustos, i existeix un mercat de l'art.

-Els materials escultòrics més habituals són el marbre i el bronze, deixant de banda la fusta policromada del Barroc i del rococó.

• Dinamarca→ Bertel Thorvaldsen ( 1770-1844 )

• ITÀLIA→ Antonio Canova ( 1757-1822 )

• Espanya→ Damià Campeny ( 1771-1855 ). Antonio Solà ( 1780-1861 )

CARACTERÍSTIQUES PINTURA

De la pintura neoclàssica es conserven poques obres, com a reacció als divertiments del rococó, es va inspirar en l'ordre i en l’equilibri de l’antiguitat. Aquest concepte de coherência compositiva basada en l'aplicació de la raó i els ideals de la nova situació revolucionària, va originar les següents característiques pictòriques.

---Predilecció per la temática del món clàssic, les temàtiques clàssiques, històriques, mitològiques, amb figures nues i continguts ideològics, heroics i moralitzadors, amb referêncies constants a la llibertat i als sentiments que poc a poc van donar pas al Romanticisme.

----Predomini del dibuix sobre el color, i ús de colors purs per precisar-ne els contorns.

----Aplicació estricta de la perspectiva lineal, situant els personatges en pla únic (com els relleus classics).

----La llum freda es generalitza per a donar solemnitat al conjunt.

PINTORS PRINCIPALS→ Anton Raphael Mengs, Jean- Auguste- Dominique Ingres i Jacques-Louis David. 

La pintura més característica es el Jurament dels Horacis, 1784, de Jacques-Louis David, que narra la lluita de tres germans (Horacis) contra el seu cunyat (Curiaci), marit d'una de les dones. Pero estan contents perquè serviran a Roma (orgull del sacrifici). Una metàfora de la guerra i del compromís amb la pàtria. Això es trasllada a la pintura Neoclàssica, el servei a la República.

Francisco JOSÉ DE Goya

Va néixer a Saragossa a 1746 i va morir en 1828 a Burdeos quan es va exiliar. És un artista afrancesat i il·lustrat, una característica molt important es que viu en contextos molt diferents (Revolució Francesa, rococó, romanticisme, neoclàssic, Revolució Industrial i burgesa, fugida del rei d’Espanya, guerra amb França, restauració borbònica…)

Goya” és un cas especial que va viure des del Rococó, al Romanticisme i va representar un gran canvi. El seu estil varia segons l’època de la seva vida i va des d’un estil neoclàssic acadèmic, però molt personal, en ocasions costumista, amb influències barroques, fins a un romanticisme, o des de la pintura del retrat psicològic, una pintura realista i/o de crítica política i protó- expressionista (sense pretendre ser impressionista, ho acaba sent).
Un dels seus artistes preferits és Velázquez (Las Meninas) i es influenciat per ell (en ocasions imita els seus quadres). Goya influencia molt a artistes posterior, com Picassó per exemple.

1.Va ser un autor plenament ROMàntic (avançat a la seva època)

2. Va viure el Rococó i el Neoclassicisme, però va inventar la modernitat

3. La seva ideologia va ser il·lustrada, i conseqüentment reflecteix punts de vista crítics amb les creences religioses, les supersticions, el fanatisme, la injustícia.., temes que es reflecteixen en algunes pintures 4. Va anticipar l’expressionisme i l’impressionisme 

PODEM DIVIDIR LA VIDA ARTÍSTICA DE Goya EN CINC ETAPES:

--Primera etapa FÀBRICA DE TAPISSOS:

--Segona etapa MADURESA, RETRATS I CRÍTICA SOCIAL:

--Tercera etapa LA GUERRA:

--Quarta etapa PINTURES NEGRES:

Quan diem que el color s’allunyaven de la realitat, diem fauvisme, Goya en aquesta etapa ho és. També demana la jubilació.

--Cinquena etapa TRASLLAT A BURDEOS:

3 DE MAIG

ANÀLISI FORMAL

1. Formes:

2. Composició:

3. Geometria:

4. Llum:

5. Cromatisme:

ANÀLISI CONCEPTUAL

Iconografia:

Significat:

Eugène Delacroix: La llibertat guiant al poble. París, Museu del Louvre

ANÀLISI FORMAL:

1. Formes:

2. Composició

3. Geometria: Les línies en diverses posicions i direccions, conformen sensacions de moviment fermes

i ondulants, força expressives.

4. Llum:

5. Cromatisme:

ANÀLISI CONCEPTUAL:

Delacroix col·loca la llibertat com a personatge fonamental i, a més, els ciutadans apareixen mobilitzant-se i lluitant per la seva pròpia llibertat, aquesta manera de representació, converteix un fet real en símbol, mitjançant una al·legoria de la llibertat i de la lluïta per la llibertat. El quadre és un símbol també de l’enaltiment de la rebel·lia i de la uníó d’un poble, de les seves diferents classes socials: 

- El barret de copa pel burgés (que se suposa que és un autoretrat de Delacroix). 

- La personificació de la llibertat, figura femenina, que simbolitza la nova França desitjada pels revolucionaris, i que guia mig nua i armada al poble, amb la bandera a la mà.

Funció: Funció propagandística sobretot al principi. Culturalment, la funció commemorativa ha anat guanyant terreny a la propagandística.

Diego Velázquez: Las meninas o La família de Felip IV. Madrid, Museu del Prado

ANÀLISI FORMAL

1.Formes:

La perspectiva aèria es una técnica molt utilitzada per Velázquez consisteix en presentar els elements més pròxims a l'espectador amb més nitidesa que els que apareixen en plans més llunyans.

2. Composició: Composició oberta o centrífuga

La representació de l’espai i les figures s’organitza amb una perspectiva cònica d’un punt de fuga, amb una línia de l’horitzó mitjana, la qual implicarà un punt de vista més aviat frontal però alt.

3. Geometria:

4. Llum:

Hi han a l’obra dos focus, el que il·lumina les figures situades en primer pla, i el que entra a l’habitació a través de la porta del fons. La resta de l’habitació queda en penombra.

5. Cromatisme:

ANÁLISI CONCEPTUAL:

La interpretació més acceptada parteix de la interpretació d’observació més evident: sembla com si la infanta Margarida i el seu seguici irrompen a l’estudi del pintor quan està treballant en el retrat del rei i de la reina, tot i que no està clar, ja que el mirall podría no reflectir els reis, si no el quadre que Velázquez està fent dels reis.

Sembla que els principals personatges estan observant els reis, però no podem estar segurs de que els reis estiguin a l’estança.

Un símbol molt important es una de les màximes distincions, la de cavaller de l’ordre de Sant Jaume, títol que suposava un gran prestigi basat en el valor de noblesa.

Funció

Peter Paül Rubens: Les tres gràcies

ANÀLISI FORMAL

1. Formes: Formes obertes, no dibuixístiques

2. Composició:

3. Geometria:

4. Llum:

5. Cromatisme:

Globalment, es produeix un contrast entre els colors contraris en el cercle  cromàtic, els dels cossos i els del fons.

ANÁLISI CONCEPTUAL

Funció

Descripció

Les Tres Gràcies presidien els esdeveniments socials plaents, els banquets, les danses. Rubens les representa iniciant un pas de dansa perquè eren les deesses de les festes galants en què hi havia música i ball.

Fragonard: El gronxador. Londres, Wallace Collection

ANÀLISI FORMAL

COMPOSICIÓ:

LLUM:

Protagonisme → tonalitat càlida del vestit, vivament il·luminat pel sol que penetra entre les fulles dels arbres. Llum matisada per la vegetació = efecte de profunditat atmosfèrica → ’element clau obra perquè reflecteix la gran habilitat com a pintor de Fragonard.

FORMES:

GEOMETRIA:

CROMATISME:

Només el rosa i el blanc del vestit destaca en aquest panorama. Creant-se un contrast harmonic entre aquests colors i els de l'entorn. 

ANÀLISI CONCEPTUAL

ICONOGRAFIA:

La dama i l’amant estan a la zona il·luminada i el marit, a la zona en penombra. A més, l’artista fa participar l’espectador.

SIGNIFICAT

La pintura ens presenta una escena galant = moment de seducció → INFIDELITAT

Ambient despreocupat, elegants on la diversió intranscendent i la seducció són les notes dominants.

És una al·legoria d’un tòpic que s’acostumaven a representar a l’època perquè estaven de moda i tenien un gran èxit entre la bona societat parisenca, que semblava viure, com els personatges del pintor, en un núvol de colors mentre als seus peus s’agitava la societat de la França prerevolucionària.

FUNCIÓ → Decorativa al·legòrica

-He comprado ropa para mis hijos.// He comprado ropa a mis hijos

Estas dos oraciones gramaticales se diferencian en que, la preposición ‘’para’’ introduce un complemento circunstancial beneficiario, y la segunda oración  se trata de un sintagma preposicional introducido por el complemento indirecto’’a’’, ya que  nos permite pronominizarlo por ‘’les’’. 

- En este hotel se descansa bien.// En este hotel se descansan bien

En este caso, observamos que hay una oración gramatical ( 1 ) y una agramatical ( 2 ). En la segunda oración, al ser una impersonal refleja, tiene que construirse con el “se” más una tercera persona del singular, ya que si esto no pasa (como es el caso) se convierte en una estructura agramatical.

-Quiero saber que estás estudiando.// Quiero saber qué estás estudiando

Ambas oraciones son gramaticales, no obstante se diferencian sintácticamente. Sintácticamente, en la primera oración el ‘’que’’ se trata de una conjunción, en cambio, la segunda oración va introducida por un pronombre interrogativo. 

-La gente se me acerca por mi dinero. Lo tengo Claró. // La gente se me acerca por mi dinero. Lo tengo, Claró

En este caso, observamos dos secuencias gramaticales. No obstante, se diferencian debido a un signo de puntuación. Por lo tanto vemos que estos pueden cambiar el significado de toda una oración.

Semánticamente, el Claró de la primera oración se refiere a que sabé perfectamente que ese es el motivo por el cual se le acerca la gente. En cambio, con la coma en la segunda oración, el Claró se refiere a que evidentemente tiene ese dinero por el que la gente se le acerca.

Así mismo, sintácticamente no hay ninguna diferencia, sinó que la coma solo influye en el significado semántico.

-Me devolvió las zapatillas destrozadas. // Me devolvió las zapatillas deportivas

Se trata de dos oraciones gramaticales. 

La diferencia de significado se produce por un cambio de la función sintáctica. En ambas oraciones “zapatillas” está acompañado por un sintagma adjetival. Sin embargo, en la primera oración el “destrozadas” hace la función de complemento predicativo que se puede dirigir a un complemento directo o a un sujeto (en este caso CD), en cambio en la segunda oración, se trata de un complemento directo que nos indica el tipo de zapatillas que son.

- El león miró a la gacela hambrienta. //  El león miró a la gacela hambriento

O1, encontramos el sintagma adjetival ‘’Hambrienta’’ que está en géNeró femenino y esto hace referencia y concuerda con ‘’gacela’’, cosa que la función sintáctica que desempeña és la de CN. 

02, el sintagma adjetival ‘’hambriento’’ está en géNeró masculino y concuerda con el sujeto, cosa que desempeña la función sintáctica de predicativo, ya que éste puede concordar con el sujeto o CD.