La Llibertat guiant el poble de Delacroix: Anàlisi
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,42 KB
La Llibertat guiant el poble
Fitxa Tècnica:
- Autor: Eugène Delacroix
- Estil: Romanticisme
- Cronologia: Primer terç del segle XIX (1830)
- Tècnica i suport: Oli sobre tela
- Localització: Museu del Louvre (París)
- Dimensions: Gran format (2,60 x 3,25 m)
Aquesta obra s'emmarca dins de les anomenades revolucions burgeses que es van produir a Europa durant la primera meitat del segle XIX, després de la caiguda de Napoleó i com a reacció al retorn a l'Antic Règim que la Restauració va imposar a partir del Congrés de Viena de 1815. Les lluites revolucionàries en favor del liberalisme i el nacionalisme caracteritzen aquest període, unes lluites amb les quals els pintors romàntics es van sentir plenament identificats i que van captar en els seus quadres.
Concretament, fa referència a les "Tres Jornades Glorioses" que es van produir a París el 27, 28 i 29 de juliol de 1830, amb les quals es va posar fi al govern absolutista dels Borbons a França i es va obrir pas a una monarquia parlamentària sota Lluís Felip d'Orleans.
Autor: Delacroix
Delacroix va ser el pintor més emblemàtic del moviment romàntic, aparegut en el primer terç del segle XIX. Després dels seus inicis dins del neoclassicisme, Delacroix, als 18 anys, va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts, on va conèixer Géricault i Gros, que van ser els seus mestres. Ferdinand Victor Eugène Delacroix (1798-1863) visitava el Louvre, on estudiava i copiava els grans mestres: Rubens, Velázquez, Rembrandt...
Estil: Romanticisme
El Romanticisme és un moviment artístic nascut a Europa durant el primer terç del segle XIX que rebutja l'ordre, el materialisme burgès i la industrialització.
Es caracteritza per:
- Valoració del sentiment, la passió... per sobre de la raó.
- Reivindicació de l'individualisme, els sentiments i la imaginació.
- Identificació amb els processos revolucionaris i els moviments nacionalistes de l'època.
- Gust per tot allò exòtic.
Característiques principals de la pintura romàntica:
- Predomini del color per damunt de la línia.
- Pinzellades lliures, ràpides i pastoses.
- Composicions dinàmiques, de figures convulses i gestos dramàtics.
- Els temes mostren l'interès pels fets històrics contemporanis.
- Culte al paisatge, per projectar-hi l'estat d'ànim, etc.
A l'obra de Delacroix, principal representant d'aquest estil, podem observar els trets essencials de la pintura romàntica.
Utilització de la llum:
La llum per accentuar el cromatisme té un gran valor expressiu.
Predomini del color:
En aquesta obra hi ha predomini del color sobre el dibuix. Hi ha un abandonament del model escultòric de contorns nítids, propi del neoclassicisme. Les formes pictòriques estan realitzades amb pinzellades lliures, ràpides i pastoses. Els colors són càlids, amb predomini dels ocres, però en destaquen el vermell i el blau de la bandera, que es repeteixen en la figura del ferit que s'arrossega als peus de la Llibertat. El blau que duu la llibertat a la bandera, el de la polaina del mort en primer pla, i el de la vestimenta del ferit, formen l'eix central de l'obra.
La llum com a element primordial:
És una llum violenta, molt expressiva i que proporciona tensió ambiental a l'escena. Esclata a la brusa del cos caigut en primer terme, envolta convulsivament la figura de la Llibertat, i dissol, entre fums i lluentors, els núvols i les cases del fons. Hi ha dos focus lumínics: un de lateral, que il·lumina les figures, i l'altre, darrere, en el paisatge. Hi ha un esclat de llum al cos caigut i al voltant de la figura central. El fons està molt il·luminat, sobre el qual s'hi retallen les figures a contrallum.
Composició:
La composició és asimètrica, oberta i superficial. L'esquema compositiu és una piràmide ascensional, el vèrtex de la qual és el puny de la dona que aguanta la bandera francesa. La utilització d'aquesta figura geomètrica com a base estructural de la composició contribueix a incrementar el dinamisme, que és un dels elements fonamentals que caracteritza aquest quadre. La base són els dos cossos morts, un a cada costat.