La llibertat guiant el poble: Anàlisi de l'obra d'Eugène Delacroix

Títol: La llibertat guiant el poble Autor: Eugène Delacroix (1798-1863) Cronologia: 1830 Tècnica: oli sobre tela Estil: romàntic

Tema: alegòric històric

Dins el període de revolucions burgeses, primera meitat del segle XIX, reacció Restauració.

Lluites revolucionàries a favor del liberalisme i nacionalisme.

L'obra mostra fets revolucionaris de París dels dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830 (anomenades tres jornades glorioses) que van posar fi al regnat dels Borbó a França i van donar pas a la monarquia constitucional.

- Delacroix fou el pintor francès més destacat del moviment romàntic, va ser deixeble de Géricault. Delacroix va centrar la seva formació en la còpia de vells mestres del Louvre. Atret per tot l'exòtic, va visitar el Marroc, on va descobrir la lluentor de la llum i del color dels paisatges.

- Al tornar a França, va rebre encàrrecs oficials per pintar i decorar edificis públics, és el pintor de murals més conegut pel seu país.

- Composició: la composició està estructurada en un triangle en què la bandera tricolor de França ocupa el vèrtex superior i els cossos morts, al primer terme de l'escena, ocupen la base.

- La figura femenina esdevé l’eix central.

- Hi ha diversos plans ascendents: primer cossos, segon llibertat, estudiant, burgès, tercer població, al fons la ciutat.

- Escena dinàmica, línies i pinzellades de color s'ondulen, el noi de la dreta doblega braços i cames, la figura principal és la bandera, amb cabells i cinturó ondulats i elevada cap endavant, no té obstacles, fa participar l'espectador.

- Difícil trobar una forma recta, impossible figura estàtica o serena. Escena situada a París, amb dues torres de Notre-Dame.

- Cromatisme: obra dominada per tonalitats fosques ocres. Trenca la monotonia amb els colors de la bandera: blanc, vermell i blau. Aquests colors són il·luminats per focus irreals.

- Delacroix ha supeditat les funcions naturalistes del color i de la llum a la seva voluntat de crear un dinamisme intern que reforci el caràcter abrandat del quadre.

La finalitat de la tela era remarcar l'esperit combatiu i de rebel·lia que va unir el poble francès.

Hi ha representades classes i categories socials diferents: burgesia (figura que porta barret de copa alta i agafa un fusell); la classe menestral (camisa blanca, barret amb l'escarapel·la i un sabre a la mà dreta); els joves (simbolitzen el canvi futur, armats amb pistoles) i la gran massa popular (segon terme i fons de l'obra).

La figura mig nua amb la bandera és la personificació de la llibertat, de la nova França per la qual lluiten.

Significat: polític, amb el temps, per l'impacte de l'obra, s'oblida la funció propagandística i se li va atribuint un caràcter més commemoratiu.

L'obra de Delacroix recull la influència de diferents creadors: Rubens, Miquel Àngel, Caravaggio, Ticià. També de Goya i Géricault, de qui sembla haver tret algunes de les figures mortes o agonitzants de la part inferior de la tela, que recorden les del Raig de la

Medusa.

És considerat l’exponent màxim de l'art romàntic francès i un dels pintors principals de la temàtica exòtica. Això va tenir repercussió posterior i va inspirar l'obra d'un gran nombre d'artistes com Renoir, Seurat, Van Gogh, entre d'altres.