Llibertat externa i interna

TEMA 8

Raó insttrumental i Raó comunicativa :

En l'actualitat, els éssers humans no pretenem només conèixer per coneixer sinó que aspirem a dominar tecnicament els processosnaturals per satisfer les nostres necessitats . El coneixement teòric s'ha convertit en un instrument. Per això tambie s'ha parlat  de homo economicus, volent significar que les persones actuem intentant treure el màxim rendiment als mitjans limitats de què disposem. La racionalitat humana també pot posar-se al servei de la cerca d'acords i consens.

El valor dels sentiments:

Aristòtil va indicar que els éssers humans som inteligencia desitgosa o desig inteligent. Amb aquesta formula volia indicar que la Raó no fa sinó encarrilar, dirigir o conduir l'eleccióentre els diversos desitjos que sentim. Aquest procés s'anomena deliberació i es diu que qui el fa rectament es un home que posseeix la virtut de la prudència. La coneguda definició aristotèlica de l'home, l'animal racional.

El concepte de persona:

El concepte de persona es una altra de les grans tradicions sobre la forma d'entendre l'esser huma que s'estén al llarg de la historia de la filosofia. El mot persona significa màscara , en que la veu ressona i revela el seu paper. L'accepció actual apareix en les polèmiques dels primers segles del cristianisme sobre el misteri de la trinitat i a començar a utilitzar-se per referirse tant a les tres persones divines. - Substància individual: l'ésser humà no es un esser en mans del destí ni al mateix nivell que les coses, substitueix per si mateix i no per altri. - Naturalesa racional : l'ésser humà forma part de la naturalesa, pero per tenir naturalesa racional està dotat d'autoconsciencia, voluntat i socialitat.

El moviment personalista :

El personalisme és un corrent filosofic el nucli del qual consisteix a considerar l'esser huma com a persona , com a realitat individual i comunitaria a la vegada. Els autors d'aquest moviment recorden que la relació d'uns éssers humans amb altres es constitutiva per a cadascú.

Ser i fer-se persona : Existència encarnada :

Dir que les persones existeixen significa que estan dotades que els permet sortir de si mateixes i obrir-les a altres coses.

Comunicació :

tan important es la comunicació que la primera experiencia que te l'home es la de la segona persona: la consciencia de ser un tu precedeix la de ser un jo. 

Llibertat condicionada:

Ser lliure es aceptar el caracter condicional de la llibertat com una possibilitat a la qual aferrar-se. 

Compromís:

La idenbtitat d'una persona es forja a través dels compromisos que adquireix, el conjunt de promeses compartides en què intervè la seva llibertat. 

Capacitat crítica:

Ser persona es ser capaç de dir no, tractant de transformar el món des de les pròpies conviccions.

Dginitat eminent:

la persona ocupa el grau més alt perque ni se subordina a les coses ni te un preu. 

Proximitat i amistat:

La persona no només viu en societat sinó també en proximitat als altres i en amistat.

TEMA 9

Forjar el caracter:

El terme etica significa manera de ser o caràcter perque la moral i l'etica es refereixen a la manera de ser o al caracter que les persones anem forjant-nos. Naixem amb un temperament, un cojunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.

Llibertat externa i interna: Llibertat externa:

Consisteix en el fet que ningú ens impedeix traslladar-nos i actuar de la manera que ens sembli oportuna, dins del que es permes per les lleis i els costums del propi país. Aquest tipus de llibertat es el que perd una poersona quan la porten a la presó.

Llibertat interna:

Consisteix a poder decidir per un mateix sobre les qüestions de ens afecten: es la llibertat de voler una cosa o una altra, també anomenada llibertat de voluntat. Si la llibertat interna no existís no tindria sentir reclamar llibertat política ja que la llibertat interna es la llibertat moral, es la capacitat de conduir la propia vida d'acord amb els criteris propis.

Determinisme i llibertat interna:

Si la llibertat interna es la facultat de la voluntat per actuar en un sentit o un altre sense ser determinada , ha de ser capaç d'iniciar una serie de causes. La de qui esta convençut que res no succeeix sense una causa, actitud que es determinista si pretén explicar també causalment la conducta humana. La consciencia espontania que tenim d'actuar lliurament en ocasions encara que estiguem condicionats a obrar en un sentit o un altre.

Condicionament  determinació:

Estar condicionat significa que no es te una llibertat absoluta i total per que es conserva la llibertat suficient com per saber-se responsable dels propis actes, Estar determinat significa al contrari, negar absolutament la possibilitat de comportar-se amb llibertat.

El determinisme conmològic: Hi ha un Raó primera que es la llei que regeix l'univers. L'ideal de savi sera conscient que tota felicitat exterior es en mans del destí, intenta assegurar-se la Pau interior, fent-se insensible al patiment i a les opinions alienes. La impertabilitat es l'única font de felicitat.

Determinisme científic: El monisme fisicalista :

redueix l'univers a materia i els moviments dels cossos a moviments mecanics. 

Determinisme fisiologic :

son els actes que anomenem lliures son en realitat reflexos condicionats molts elaborats . 

Determinisme psicoanalític:

quan entén que el fet huma d'obrar es mogut per l'inconscient.  

Determinisme economic :

del marxisme explica les diferents etapes historiques   determinisme genetic:
dels corrents sociobiologics que veuen en la dotració genetica de cadascun de nosaltres les causes de totes les nostres actuacions. 

Determinisme psicologic:

per a qui la nostra conducta esta regida pel mobil que excerceix mes atracció sobre la nostra voluntad.

La maduresa moral:

En el nivell preconvencial la persona te per just el que satisfa els seus interessos. En el nivell convencional la persona considera just allo que concorda amb les lleis propies de la societat. En aquest nivell, la persona se sent membre d'una comunitat , de la qual reconeix i admet les normes, les regles i els principis´. En el nivell postconvencional les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals. Son persones autonomes i el seu comportament es regeix pels principis que la seva porpia consciencia reconeix com a universalment vinculants.

Que significa ser responsable?

Podem parlar d'una responsabilitat moral, que es diferencia d ela jurídica sobretot perque es un fenomen subjectiu de la consciencia moral. Aixo significa que el subjecte que actua eñl que se sent responsable de la seva acció, sense que pugui haver-hi cap altre tribunal que el declari responsable. Que qui actua ho ha fet amb llibertat, es admetre que aquella acció no podria no haver-se dut a terme, que qui actua es capaç de respondre l'acció realitzada i assumir les conseqüències.

La responsabilitat en el mon d'avui:

La qüestió de la responsabilitat per les conseqüències de les accions humanesha anat adquirint, més importancia. Aquest fenomen es Déu al fet que s'ha generat un nou tipus de consciencia, la consciencia planetaria. Com a conseqüència del progres cientificotecnic, ens arontem a problemes que no es poden solucionar per uns quants paisos.