La Llibertat d'Expressió i l'Utilitarisme de John Stuart Mill

L'obra Sobre la llibertat de Mill es dirigeix ​​a la naturalesa i límits del poder que pot ser exercit legítimament per la societat sobre l'individu. Un dels arguments de Mill és el principi del dany. Aquest manté que cada individu té el dret a actuar d'acord a la seva pròpia voluntat en tant que aquestes accions no danyin a altres. Si l'acció només és per a la pròpia persona, la societat no té cap dret a intervenir, encara que l'executor s'estigui perjudicant a si mateix. Com que ningú existeix en absolut ostracisme, el dany que rep un mateix també perjudica altres i el destruir propietats afecta la comunitat. Mill exclou aquells que són incapaços d’autogovern, com nens petits o socialment endarrerits.

Per a aquests estats endarrerits, Mill diu que el despotisme pot considerar-se una forma de govern acceptable, sempre que el dèspota tingui en ment els interessos del poble, a causa dels obstacles i dificultats del progrés espontani. Encara que aquest principi sembli clar, hi ha un nombre de complicacions. Per exemple, Mill defensa explícitament que el que entenguem per mal pot englobar actes com fracassar a l'hora de salvar un nen en dificultats o no pagar impostos. Totes aquestes accions negatives no compten com perjudicials el fer mal a algú si l'individu afectat consent assumir el risc. Mill reconeix un límit concret a aquest consentiment: la societat no ha de permetre que els individus es venguin a si mateixos en l'esclavitud. En aquests casos, és important tenir en ment que els arguments que fa servir a Sobre la llibertat estan basats en el principi d'utilitat i mai apel·len a drets naturals.

En Sobre la llibertat es porta a terme una apassionada defensa de la llibertat d'expressió. Mill defensa el discurs lliure com una condició necessària per al progrés social i intel·lectual. A més, sosté que permetre divulgar opinions falses pot ser productiu per dues raons. En primer lloc, els individus tendiran a abandonar creences errònies si estan involucrats en l’intercanvi d'idees. I en segon lloc, forçant a altres individus a reafirmar les seves creences en el procés de debat. No és suficient per a Mill la defensa d'una creença que casualment sigui certa: el creient ha de comprendre per què la idea que sosté és la veritable.

En definitiva, John Stuart Mill proposa utilitzar l'utilitarisme com a base de la seva política, la recerca de la felicitat de l'individu. Ell pensa que l'individu és el més important i que l'única relació que manté amb la societat és en aspectes que afecten altres. Per això, Mill defineix els límits de la llibertat de l'individu. Tot individu és lliure de fer una acció sempre que no repercuteixi en la llibertat d'un altre individu. Això és anomenat Principi d'indemnitat. A més, Mill creu en el desenvolupament individual, fent que la igualtat de sexes i el vot femení siguin una cosa essencial en la seva política, i creu que si cada individu es desenvolupa de manera diferent, seríem capaços de trobar noves veritats i nous usos que incitin al progrés. D'altra banda, Mill defensa el dret d'expressió i la discussió de les minories, ja que la societat ha de ser respectuosa amb la llibertat de cadascú. Amb això sabem que el sufragi universal és la seva manera de triar, per tant, arribem a la conclusió que està a favor d'una democràcia liberal, tenint com a objectiu fer feliç a la societat, fent abans feliç a l'individu.

Les dues teories polítiques són lleugerament semblants, però l'objectiu de cadascuna no és igual. D'una banda, Mill té com a objectiu la felicitat de la societat, de l'individu i amb això la llibertat de tots. D'altra banda, Locke busca la seguretat per sobre de la llibertat, fent que l'home renunciï a la seva llibertat per la societat, donant aquests poders a l'Estat. En canvi, la seva forma de triar govern és lleugerament semblant. Mill proposa una democràcia liberal on tot individu pot votar i tothom pot opinar i donar les seves idees. Això comporta un sufragi. Amb Locke, tenim una monarquia parlamentària, on el rei exerceix la funció de cap d'Estat sota el control del poder legislatiu (parlament) i del poder executiu (governa). A més, Locke també diu que s’han de tolerar les sectes, ja que no accepta els ateus.