Llibertat i Determinisme: Conceptes Clau i Debats Filosòfics

Llibertat i Determinisme: Externa i Interna

La llibertat externa consisteix en el fet que ningú ens impedeixi traslladar-nos i actuar de la manera que ens sembli oportuna, sempre que estigui permès per les lleis i els costums del propi país. Pot ser àmplia, segons quin sigui el marc jurídic i polític d'una societat. Els seus temes es dediquen a la filosofia política, la democràcia i la ciutadania.

La llibertat interna consisteix en poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten; és la llibertat de voler una cosa o una altra, també anomenada llibertat de voluntat. Si la llibertat interna no existís, no tindria sentit reclamar llibertat política, ja que és la llibertat moral, que és la capacitat de conduir la pròpia vida d'acord amb els criteris propis. Per privar una persona de la seva llibertat interna, hem d'anul·lar la seva voluntat.

Determinisme i Llibertat Interna

La filosofia va sorgir a Occident quan alguns pensadors grecs s'esforçaven a cercar les causes de totes les coses, perquè pensaven i estaven convençuts que tot el que passa en el món té alguna causa. Tanmateix, no van saber explicar com és possible la llibertat interna.

La llibertat interna és la facultat de la voluntat per actuar en un sentit o un altre sense ser determinada. Ha de ser capaç d'iniciar una sèrie de causes sense que l'acte pel qual s'inicia la sèrie tingui una causa, ja que, altrament, l'acte no seria lliure. El fenomen de la llibertat ha conduït a una aporia, entre dues actituds:

• Qui està convençut que res no succeeix sense una causa, actitud que és determinista si explica la conducta humana.
• La consciència espontània que tenim d'actuar lliurement en algunes ocasions, encara que estiguem condicionats a obrar en un sentit o un altre.

Condicionament i Determinació

Estar condicionat és diferent d'estar determinat. Estar condicionat significa que no es té una llibertat absoluta i total, però que es conserva la llibertat suficient per ser responsables dels nostres actes. Estar determinat significa negar absolutament la possibilitat de comportar-se amb llibertat.

La llibertat humana està condicionada pel temperament amb el qual naixem, pel medi social i l'educació, i per la situació econòmica i política en què vivim. No som absolutament lliures, però aquests factors no ens impedeixen actuar amb llibertat. Aquests factors condicionants no eliminen la llibertat; al contrari, poden potenciar-la, ja que una persona que viu en societat i de la qual rep una herència cultural pot disposar d'allò necessari per poder triar el que considera més adequat.

El Determinisme Cosmològic: El Destí

Els estoics van considerar indispensable esbrinar quin és l'ordre del cosmos per saber com ens hi hem de comportar. Segons Heràclit, tot s'explica per alguna raó, i la sèrie de raons no pot ser infinita; hi ha d'haver una raó comuna que és la llei que regeix l'univers. Aquesta raó és la llei de l'univers i també el destí, el qual succeeix fatalment.

Els estoics es van dedicar a la pedagogia i a l'ètica, i creien espontàniament en la llibertat. L'ideal del savi serà aquell que, conscient que la felicitat exterior és en mans del destí, intenta assegurar-se la pau interior, fent-se insensible al patiment i a les opinions alienes. La imperturbabilitat és l'única font de felicitat. S'obre una distinció entre dos mons: el de la llibertat interior, que és a les nostres mans, i el món exterior, que no depèn de nosaltres. La saviesa consisteix a assegurar els béns interns i a menysprear els externs, fent-se artífex de la pròpia vida.

El Determinisme Teològic: La Predestinació

El problema de compaginar l'ordre causal del món amb la llibertat sorgeix de nou en versió teològica amb la Reforma protestant i amb la rèplica de la Contrareforma catòlica. Si Déu ho sap tot, deu ser perquè ell mateix ha determinat totes les coses humanes.

Els reformadors protestants van insistir que l'ésser humà està mancat de lliure albir i està predestinat. Els teòlegs catòlics van intentar contrarestar aquest determinisme mantenint que Déu i l'home són conjuntament els autors dels actes humans.

Crítica al Determinisme

Les posicions reduccionistes són incapaces de justificar fenòmens que només s'entenen si suposem que som lliures, com ara:

• La convicció amb què actuem de ser lliures.
• El fet que ens fem responsables dels nostres actes personalment i mútuament.
• La lloança i la reprovació de certes conductes.
• La creativitat estètica i científica.
• L'existència del món moral, jurídic, polític i religiós.

Kant va proposar distingir entre dos modes d'utilitzar la idea de causa en la investigació científica:

• L'ús regulatiu: Consisteix a investigar tots els fenòmens com si estiguessin produïts per una causa. El científic cerca totes les causes, però ha de saber que mai no podrà explicar-ho tot causalment, perquè adopta un mètode d'investigació que no té per què coincidir amb l'estructura de la realitat.
• L'ús constitutiu: Consisteix a creure que l'estructura de la realitat és causal, confonent el mètode d'investigació amb la realitat.

El primer permet al científic compaginar dos deures: investigar les causes i respectar fenòmens com el de la llibertat, que no es deixen explicar causalment.