La Lletra Gòtica: Origen, Evolució i Característiques

La Lletra Gòtica

Amb el temps, la lletra carolina es va fent més ruda. A finals del segle XII apareix la protogòtica. Aquest canvi ve donat pel canvi d’instrumental: la ploma. La punta de ploma que es feia servir per a la carolina tenia la punta recta i partida per la meitat, per tant, dues parts iguals. La següent ploma té un tall en diagonal. Aquesta escriptura gòtica és molt contrastada i es caracteritza per:

• La reducció del mòdul.
• Ser angulosa i atapeïda.
• Una separació reduïda entre línies i també entre les lletres.
• L'escurçament de les astes de les lletres.

Per tant, hi ha una compressió general. Hi ha horror vacui i s’intenta omplir la pàgina al complet. Es feien marques per escriure recte.

En època carolíngia hi havia sempre el costum d’escriure per damunt de la primera línia marcada. Després, per enquadrar-lo millor, es deixarà d'escriure sobre la línia. A partir de l’escriptura gòtica, les majúscules es posaran dins de la caixa d’escriptura, cosa que abans no es feia. Fins i tot si a la línia li faltaven tres o quatre lletres per acabar, escrivien unes lletres expuntuades per estètica.

A partir del segle XIII comencen les universitats, fet que implica un canvi en la producció de llibres. Comença a haver-hi alguns laics que són alfabetitzats. En l'època altmedieval només els eclesiàstics rebien formació. Al segle XII comença a haver-hi pares que eduquen i alfabetitzen els fills, fins i tot els fills no destinats a ser intel·lectuals, ja que hi veuen oportunitats de guanyar-se la vida.

Aquests laics s’incorporen, no substitueixen els eclesiàstics. Es fan notaris. Aniran sorgint llibres destinats als laics quan aquests s’incorporin. Es començaran a escriure en les llengües neollatines. Això comportarà canvis, com la introducció de la ce trencada (Ç). A partir de finals del segle XII es comença a generalitzar l’ús del paper, principalment per fer quaderns de notes. Es feien llibres mixtes amb cobertes de pergamí que protegien el paper. Per als llibres litúrgics faran servir la gòtica textual (per a la còpia de llibres), que ve de la carolina minúscula.

Per tant, a mitjan segle XII apareix la lletra protogòtica, provinent de la carolina amb el canvi d’instrumentació. A l’últim quart del segle XII ja hi ha una generalització d'aquesta lletra, acabant desembocant, al segle XIII, en la gòtica pròpiament dita.

La gòtica cursiva incipient només la trobarem testimoniada en la còpia de documents. No és el mateix un document expedit per a un comte que per a un pagès; la del comte era més cal·ligràfica. Aquesta desembocarà, a mitjan segle XIV, en la gòtica bastarda, usada per a la còpia de documents de caràcter més solemne. L’aprofitaran per escriure llibres que, en general, no aniran a parar a l'Església, sinó als laics. Aquests menestrals alfabetitzats, que havien après un mínim per a portar la comptabilitat del seu negoci, si n’hi havia algun de destacat, copiaven també llibres.

En l’època baixmedieval, la lectura deixarà de ser predominantment en veu alta i hi haurà acumulació de llibres. També començarem a trobar llibres encadenats perquè no se’ls poguessin emportar. Aleshores comencen a aparèixer les primeres biblioteques. Aquestes apareixen a partir del segle XIV. En aquesta època, el fet d’escriure perd privilegi.

La gòtica cursiva es fa difícil d’entendre.

Al segle XV apareixen els humanistes, que volen recuperar la llatinitat clàssica i l'escriptura carolina. Copien textos imitant la carolina del segle XII. Això es va estenent i donarà peu a la lletra humanística. Això, lligat a la impremta (on la lletra és produïda mecànicament), fa que l’evolució natural de l’escriptura s’aturi.