Llengües Romàniques i Literatura Medieval Catalana: Origen i Autors Clau

Conceptes Lingüístics Fonamentals

• Àmbit d'ús: acadèmic, periodístic, literari...
• Finalitats:
  • Ordinària: parlar o escriure per a informar o informar-se, interrogar...
  • Estètica: pròpia de la literatura o el cinema.
• Estructures:
  • Narració: plantejament, nus i desenllaç.
  • Exposició: presentació, desenvolupament, recapitulació.
  • Argumentació: presentació, cos argumentatiu, conclusió.
• Canal: oral o escrit.
• Participants:
  • Formal, informal.
  • Monologats, dialogats.
  • Presència o absència de l'emissor o receptor (carència no modalitzada, presència modalitzada).

Les Llengües Romàniques: Origen i Classificació

Criteris de Classificació Lingüística

• Criteris tipològics: Analitzen la similitud estructural entre idiomes diversos.
• Criteris genètics: Estudien les llengües que deriven d'un avantpassat comú, formant una família lingüística.

El Concepte de Romània

La nostra llengua pertany a la família de les llengües romàniques o neollatines, que deriven del llatí vulgar.

• Romània: Són les terres on l'Imperi Romà va portar el llatí.

Factors d'Evolució del Llatí Vulgar

Els diferents parlants del llatí vulgar van evolucionar diversament segons la intensitat dels factors següents:

• El grau d'intensitat de la romanització.
• L'acció del substrat lingüístic, constituït per les llengües parlades abans del llatí.
• La influència del superstrat.
• Les aportacions lingüístiques de l'adstrat.
• Les tendències evolutives que neixen de les particularitats lingüístiques de les zones.
• La procedència dialectal dels colonitzadors.

Classificació de les Llengües Romàniques Actuals

Les diferències de tractament evolutiu són la base de la classificació de les llengües romàniques actuals. Es classifiquen en:

• Occidental:
  • Gal·loromànic: francès, occità, català.
  • Iberoromànic: castellà, portuguès.
  • Sard.
• Oriental:
  • Italoromànic: italià.
  • Balcanoromànic: romanès, dàlmata.

La Literatura Doctrinària Medieval

Context Històric

Després de la desfeta de l'Imperi Romà al segle V, l'Església va ser l'única institució que va mantenir durant segles una estructura estable de poder.

Al segle XII, les monarquies havien anat aconseguint unificar la complexa xarxa de feus preexistents i convertir-se en una nova institució de referència.

El Cisma d'Occident

El 1378 es produí el Cisma d'Occident amb l'elecció de dos papes: Urbà VI, que s'instal·là a Roma, i Climent VII, a Avinyó. El 1394 fou elegit papa Benet XIII. El Concili de Constança resolgué el conflicte deposant els dos papes existents i nomenant-ne un de conciliador, però Benet XIII es retirà al castell de Peníscola i no acceptà mai aquesta solució.

Funció de l'Escriptor i Evolució Lingüística

Durant tota l'edat mitjana, l'escriptor se sentia com un mitjancer entre la doctrina cristiana i el públic.

El llatí continuava sent la llengua litúrgica, acadèmica i diplomàtica, però al llarg del segle XIV el romanç accedeix per complet al terreny de la literatura culta. El català es converteix en una de les llengües més esteses i compreses al llarg de les costes mediterrànies.

Canvi Dinàstic i Mecenatge

Joan I i Martí l'Humà són reis especialment decantats a les arts i les lletres.

Francesc Eiximenis escrivia i aconsellava el rei Martí I; sant Vicent Ferrer intervingué en la solució del Cisma d'Occident.

Figures Clau de la Literatura Doctrinària

Francesc Eiximenis (1330-1409)

• Vida

  Frare gironí franciscà. Estudià teologia a París, Oxford i Roma. Resideix 25 anys a València, on fou conseller dels jurats de la ciutat i escrigué la seva obra.

• Objectiu

  Instrucció religiosa de la població que es desviava del dogma cristià. Propòsit moralitzant i didàctic.

• Estil i Llengua

  Obra escrita en romanç (català), recopiladora de tots els sabers eclesiàstics medievals (enciclopèdia). Prosa elegant, expressiva, plena de matisos. Farcida de proverbis, exemples i faules de la tradició popular. Referències constants a la quotidianitat.

Vicent Ferrer (València, 1350 - Vannes, 1419)

• Vida

  1367: Ingrés al convent dominicà. Estudis a Lleida, Barcelona i Tortosa. 1399: Inici de les campanyes com a predicador arreu d'Europa. 1412: Participà al Compromís de Casp.

• Predicació

  Vida nòmada. Predicació preocupada per la moral més que pel dogma: enunciava els principis generals de la conducta cristiana i analitzava les aplicacions més concretes. S'adreçava a una audiència de gent senzilla.

• Objectiu

  Remoure l'esperit de l'auditori, reformar els costums socials corruptes, anunciar la fi del món i la vinguda de l'Anticrist.

• Sermons

  Les mostres que queden són un resum escrit desvirtuat, quant a la llengua, per la intervenció de diverses mans:

  • Els reportadors, clergues de la seva companyia que empraven recursos abreujadors.
  • Les còpies eren confrontades, passades a net i posades en circulació.

  S'han conservat dos grans reculls:

  • 53 sermons predicats a València durant la Quaresma de 1413.
  • 3 manuscrits amb 227 peces predicades entre 1412 i 1418.

• Recursos Teatrals

  La veu i els gestos: inflexions i canvis de veu (diàlegs), to de veu elevat (sobretot per censurar els vicis), gesticulació (explicació de tot el que deia), onomatopeies, apel·lacions al públic.

• Recursos Literaris

  Inclou exemples, contes, faules (era un bon contacontes, molt hàbil). Matisa el llenguatge amb frases fetes i girs lingüístics. Introdueix notes pintoresques, anècdotes, detalls. Empra la ironia i la sàtira per criticar: la moda femenina, la religiositat superficial, les supersticions.

Anselm Turmeda (c. 1355 - c. 1423)

• Vida

  Frare franciscà mallorquí. 1375: Ingrés a l'ordre. Estudià a Mallorca i Lleida, i els completà a París i Bolonya. 1385: Torna a Mallorca, va a Sicília i embarca cap a Tunis. A Tunis, abjura del cristianisme, es fa musulmà, i protegit pel soldà, exerceix el càrrec de torcimany (traductor/intèrpret) i cap de duanes. Continuà mantenint relacions diplomàtiques amb el govern de l'illa de Mallorca, amb la Casa d'Aragó (Alfons V) i amb l'Església (Benet XIII).

• Finalitat i Estil

  Moralitzant, però amb una perspectiva escèptica molt més moderna. Abundància de la ironia i la sàtira en les seves obres.

• Obra

  Producció realitzada a Tunis:

  • Dues obres en vers (en català):
    • Llibre dels bons amonestaments (1398).
    • Cobles de la divisió del Regne de Mallorca.
  • Obres en prosa:
    • La disputa de l'ase (en català).
    • Tuhfa (en àrab, apologia de la religió musulmana i refutació del cristianisme).

Isabel de Villena (1430-1490)

• Vida

  Filla il·legítima del noble Enric de Villena. De la seva educació se n'ocupa la reina Maria (la seva cosina). Franciscana, ingressa al convent de la Trinitat de València als 15 anys. 1463: Elegida abadessa. La seva vida transcorre entre la contemplació espiritual i la dedicació a la literatura. Era molt intel·lectual.

• Obra

  La més important és Vita Christi, inscrita en el corrent hagiogràfic, que pretén mostrar la humanitat de Jesucrist des d'una perspectiva femenina i franciscana.

• Estil i Llenguatge

  Llenguatge senzill, gens recargolat, evitant cultismes.