Llengües romàniques i dialectes: una visió general

Copulatives i/ni

Disjuntives o

Adversativa però/en canvi

Distributives no solament ... sinó que...

Consecutives doncs/per tant

Explicatives és a dir

Juxtaposades ,/;

Galaicoportuguès: Portugal, Brasil i Galícia

• Asturlleonès: parlat a Astúries i en una part de Lleó.
• Castellà o espanyol
• Aragonès: es parla en algunes valls del Pirineu d'Aragó.
• Valencià / català: llengua parlada a Catalunya, Comunitat Valenciana, a les Balears, a Andorra i també a la franja fronterera d'Aragó, a la Catalunya Nord (França) i a l'Alguer, una petita ciutat de Sardenya.
• Occità o llengua d'oc (millor que 'provençal'): parlat a tot el sud de França, a l'oest d'Itàlia i també a la Vall d'Aran (Catalunya), on rep el nom d'aranès. Durant l'Edat Mitjana va tenir una esplendorosa literatura com a vehicle d'expressió dels trobadors, però actualment, excepte a la Vall d'Aran, està en avançat procés de desaparició enfront del francès.
• Francès: a més de França, és llengua oficial al sud de Bèlgica (Valònia) i a l'oest de Suïssa, a Luxemburg i a la Vall d'Aosta (Itàlia), així com en antigues colònies com el Quebec (Canadà) i a Haití, una illa del Carib. Un grup de parlars de l'est forma una branca separada anomenada francoprovençal.
• Retoromànic: parlat en una petita regió de Suïssa, on s'anomena romanx, i al Friül, al nord d'Itàlia, on rep el nom de friülà.
• Sard: parlat a l'illa de Sardenya.
• Italià: a més d'Itàlia, es parla al sud de Suïssa i a Còrsega, on rep el nom de cors. Presenta una gran fragmentació dialectal, però l'estàndar està basat en el dialecte toscà.
• Romanès: parlat a Romania i a Moldàvia, una de les repúbliques de la CEI.