Llengües Oficials a Espanya: Constitució i Estatuts d'Autonomia

Art. 3 de la Constitució Espanyola

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

A l'Estat espanyol, la Constitució espanyola, en l’article 3, reconeix que el castellà és la llengua oficial de l’Estat i que la resta de les llengües espanyoles seran també oficials a les respectives comunitats autònomes. S'entén com a llengua oficial la llengua de relació entre l'aparell de l'Estat i la ciutadania, condició que marca el seu estatus jurídic. Tanmateix, tot i reconèixer que les diverses llengües són un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció, deixa ben clar que l’única llengua que els espanyols tenen el deure de conèixer i el dret d’usar és el castellà. Per tant, el model lingüístic de l'Estat espanyol no és igualitari; imposa una llengua oficial a tot el territori sobre les altres, i privilegia doncs els castellanoparlants.

Art. 3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

La llengua pròpia de Catalunya és el català. L’idioma català és l’oficial a Catalunya, així com també ho és el castellà, oficial a tot l’Estat espanyol. La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial d’ambdós idiomes, i prendrà les mesures necessàries per tal de garantir el dret d’usar-lo.

És important el qualificatiu de llengua "pròpia", així com també el fet de preveure "mesures per assegurar-ne el coneixement", ja que servirà de base per a la política lingüística de la Generalitat.

Art. 3 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears

1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial. Per això podem dir que és semblant a l'estatut català. En canvi, el valencià introdueix novetats que poden conduir a interpretacions secessionistes de la llengua.

Art. 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana

El fet d'anomenar valencià a la llengua ha provocat constants problemes institucionals i jurídics que han fet molt de mal a la unitat de la llengua.

En aquestes comunitats, els Estatuts reconeixen el català com a llengua pròpia i oficial, juntament amb el castellà. Aquesta cooficialitat ve regulada per les diverses lleis de normalització lingüística. Llengua cooficial vol dir que una llengua és oficial juntament amb una altra amb la qual comparteix territori. Llengua pròpia és aquella que s'ha parlat històricament en un territori.

A més de les lleis de normalització lingüística, hi ha altres normatives que regulen el tractament de la llengua en àmbits concrets com l'administració o l'ensenyament, com ara el fet que les Corts Valencianes el febrer de 2018 aprovessin la llei de trilingüisme a les aules.