Llengües minoritàries i minoritzades: el gallec, de les Irmandades a l'actualitat

Llengües minoritàries i minoritzades

Les llengües minoritzades i minoritàries són aquelles que es troben en situació de desavantatge respecte a una altra del mateix territori. Una llengua minoritzada (en dimensió qualitativa i funcional) és diferent d'una minoritària (en dimensió quantitativa). Es tracta de dos conceptes diferents: minoritària front a majoritària, menor i major.

Exemples: major i dominant (francès i espanyol a França i Espanya); major i menor (gallec i sard a Galícia i Sardenya); minoritària i dominant (francès i suís, suec i finès a Suïssa i Finlàndia); minoritària i minoritzada (astur i basc a Astúries i Euskadi).

Quan una llengua minoritzada rep la pressió d'una llengua dominant, es produeix la seva marginació i fins i tot la seva desaparició. Per superar aquesta situació cal posar en marxa un procés de normalització, que forma part alhora d'una actuació social més àmplia i d'una normativització. En el nostre cas, l'objectiu és aturar el procés de substitució del gallec pel castellà i recuperar la llengua pròpia com a llengua d'ús quotidià.

Galícia a començaments del segle XX

A començaments del segle XX, Galícia continuava sent eminentment rural (90%), amb una majoria de camperols i mariners. En el primer terç del segle comencen a manifestar-se certs canvis: els pagesos reivindiquen la propietat de la terra (agrarisme), la vella noblesa entra en decadència i el nou món urbà s'expressa en castellà.

El procés de substitució del gallec pel castellà va anar de la mà de la industrialització i la urbanització. El castellà només s'empleava a les ciutats, on hi residien les classes més poderoses. Demogràficament, el gallec era la llengua majoritària, però el castellà tenia el paper de llengua dominant pel que fa al prestigi i al valor social. El gallec va quedar marginat de l'escriptura i de la cultura, i van sorgir els prejudicis.

Per superar aquests prejudicis van néixer organismes i agrupacions de gran rellevància:

• Les Irmandades da Fala (1916): amb la revista A Nosa Terra, defensaven la pròpia terra i es presentaven com a nacionalistes.
• El Grup Nós (1920): amb la revista homònima, pretenia europeïtzar i universalitzar la cultura gallega.
• El Seminario de Estudos Galegos (SEG): realitzava treballs d'investigació en moltes seccions (geografia, etnologia...).
• El Partit Galeguista (PG): la lluita política galleguista reapareix amb la Segona República, l'ús del gallec avança en la vida pública i s'aconsegueix l'aprovació d'un Estatut d'Autonomia per a Galícia el 1936.

Característiques: l'aplicació del gallec a nous àmbits feia necessari dotar-lo d'un nivell d'elaboració ortogràfica i lèxica. El moviment era nacionalista i buscava un gallec «més pur», substituint formes legítimes per arcaismes, lusismes, estrangerismes, hipergalleguismes i vulgarismes innecessaris. Les Irmandades van assumir l'elaboració d'una norma unificada, amb publicacions com «Algunhas normas para unificación do idioma galego» i «Engadega as normas para unificazón do idioma galego».

El gallec entre 1936 i 1975

L'aixecament militar de Franco va donar lloc a una guerra, i el franquisme es va instal·lar des del començament del conflicte. Cap a la fi del primer terç del segle XX, aquest mateix any, s'acaben iniciatives com A Nosa Terra, les Irmandades, el SEG... amb l'única excepció de la RAG. La guerra va interrompre qualsevol moviment polític i cultural.

Els anys posteriors a la guerra van ser estèrils per a la producció en llengua gallega. El primer llibre va ser «Comaros verdes», de l'Editorial Galaxia (1950), el primer exclusivament en gallec. Altres empreses culturals i editorials van predominar el bilingüisme.

El cultiu del gallec va aconseguir recuperar-se, amb una especial rellevància de la revista Grial, prohibida pel règim poc temps després. Només es podia emprar en textos literaris i poètics. El 1963 es va inaugurar el Dia das Letras Galegas i va aparèixer una llarga llista d'agrupacions culturals.

Als anys 60 es va produir un procés de grans canvis: la transformació del sistema socioeconòmic tradicional va portar a una societat majoritàriament urbana, amb ciutats mitjanes i proletariat. Els nous mitjans audiovisuals van contribuir al procés de substitució lingüística.

Característiques: el gallec escrit de la postguerra no respon a cap norma sistemàtica. Els autors de Galaxia van dur a la pràctica el criteri simplificador de l'ortografia, destacant les Normes del SEG. A la Universitat de Santiago es van produir novetats importants durant la dècada de 1960, com la incorporació opcional d'estudis de llengua i literatura gallegues a Filosofia i Lletres. El primer professor va ser Ricardo Carballo Calero, autor de «Gramática elemental del gallego común». A començaments dels anys 70, la RAG va assumir la tasca de codificació de la llengua.