Llengües Europees: Abast Global, Diversitat i Impacte de la Immigració

Llengües Europees al Món: Abast Global i Diversitat

Les llengües europees han tingut un paper fonamental en la configuració lingüística global. Algunes d'elles van liderar l'expansió i colonització de nous territoris, assolint avui un abast mundial.

L'Expansió Global del Portuguès i el Castellà

El portuguès i el castellà van ser pioners en el descobriment, conquesta i colonització de nous territoris, esdevenint llengües amb un abast veritablement mundial. L'expansió portuguesa va seguir dues direccions principals. Primer, van vorejar les costes africanes i asiàtiques de l'Atlàntic i l'Índic, deixant una empremta lingüística que avui es tradueix en prop de 2 milions de lusoparlants africans i asiàtics. En l'altra ruta, Portugal va aconseguir que li fos atorgat, per colonitzar-lo, el Brasil, on actualment 180 milions de persones parlen portuguès.

En el repartiment d'Amèrica, a Castella li va correspondre la major part del continent. Com a conseqüència, avui hi ha aproximadament 360 milions d'hispanoparlants arreu del món. En canvi, la situació del castellà a les antigues colònies africanes és pràcticament residual.

Neerlandès, Francès i Anglès: Herència Colonial

El neerlandès es manté en antigues colònies holandeses com Sud-àfrica, on va deixar una variant de la llengua que, a la llarga, es convertiria en un idioma propi: l'afrikaans.

Però les grans potències colonials van ser França i la Gran Bretanya. En el cas de l'anglès, els Estats Units van prendre el relleu com a país divulgador de l'idioma. És avui la llengua més universal, tot i no ser la més parlada al món com a primera llengua. La seva força també ve marcada pel nombrós grup de gent que el té com a segona llengua. La llista d'Estats on es parla inclou més de 60 territoris.

El francès és oficial en moltes antigues colònies, però en molts casos no és parlat per una majoria de la població com a primera llengua. A la zona del Quebec (Canadà) hi va deixar una empremta lingüística significativa. També és parlat en totes les illes caribenyes que encara formen part de França.

Llengües d'Europa: No Indoeuropees i de la Immigració

Llengües No Indoeuropees a Europa

A Europa, a més de les llengües indoeuropees, hi trobem un conjunt de llengües que no pertanyen a aquesta família lingüística, amb característiques i orígens diversos.

Família Uraliana: Diversitat Lingüística a Europa

Actualment, en perviuen un conjunt de llengües sense gaire continuïtat geogràfica. Les més vives són l'hongarès, el finès, l'estonià, el carelià, el sami o lapó i diverses llengües parlades només a Rússia.

Família Afroasiàtica: El Maltès, un Cas Únic

A aquesta família hi pertany un idioma del territori europeu: el maltès. És una llengua propera a l'àrab, tot i que s'escriu en el nostre alfabet llatí.

Família Altaica: El Turc i Altres Llengües

Aquesta família està representada sobretot pel turc. Altres llengües d'aquesta família presents a Europa són el tàtar o el txuvaix.

El Basc: Una Llengua Pre-indoeuropea a Europa

El basc és parlat per aproximadament un milió de persones tant a l'Estat espanyol com al francès. És una llengua molt anterior a les llengües indoeuropees, la qual cosa el fa un cas d'estudi lingüístic molt interessant.

Llengües de la Immigració: Impacte Lingüístic a Europa

La globalització ha augmentat el flux de migracions, i això ha alterat significativament la realitat lingüística de molts estats europeus. Al Regne Unit, per exemple, hi ha barris sencers on es parlen idiomes com l'hindi, l'urdú, el paixtu o el bengalí, entre d'altres. Per tal de facilitar la integració de la població immigrada, és crucial conèixer la situació lingüística dels països d'origen.

• La majoria dels immigrants marroquins no parlen àrab sinó amazic, que és la llengua dels berbers.
• La immigració sud-americana ha canviat en els darrers anys; ara predominen els equatorians i els peruans, molts dels quals tenen com a primera llengua alguna llengua ameríndia.
• La immigració de l'Europa de l'Est presenta diferents nivells de dificultat amb la nostra llengua; un romanès no tindrà les mateixes dificultats que un rus o un ucraïnès.
• La immigració de l'Àfrica subsahariana, a més de la llengua africana corresponent, sol conèixer algunes de les llengües europees implantades en l'època colonial.