Llengües en Contacte: Plurilingüisme i Conflicte Lingüístic

Estats Plurilingües

Exemples d'estats amb més d'una llengua:

• Espanya: Llengua oficial el castellà. Hi ha tres llengües més: català, gallec i basc.
• França: Les llengües minoritàries han desaparegut per política, es parla francès.
• Bèlgica: Estat trilingüe: nord neerlandès o holandès, sud francès, sud-est alemany i la capital Brussel·les (való i flamenc).
• Suïssa: Quatre llengües: alemany, francès, italià i retoromànic.
• Itàlia: Llengües: italià, alemany al nord, francès a la Vall d'Aosta, català i sard a l'illa de Sardenya i retoromànic al nord-est.
• Sèrbia i Croàcia: Sèrbia: escriuen amb caràcters ciríl·lics, de religió ortodoxa. Croàcia: amb caràcters llatins, són catòlics.

Conceptes Clau en el Contacte de Llengües

Substitució Lingüística

Procés de desaparició d'una llengua, o d'una varietat d'una llengua, com a conseqüència de la pressió dominant d'una altra llengua. El bilingüisme es pot considerar un pas previ a la substitució lingüística. Hi ha pares bilingües que no consideren necessari transmetre la llengua materna als fills i els parlen la llengua dominant.

Minorització Lingüística

És el procés pel qual una comunitat lingüística passa a estar subordinada a un altre grup lingüístic amb el qual comparteix un marc estatal. Minoritzar vol dir posar en situació de desigualtat.

Llengua Minoritzada

Fa referència a la qualitat d'ús.

Diglòssia

Fa referència a la situació que es dóna quan, en una societat, hi ha dues llengües o dues varietats d'una mateixa llengua relacionades entre si de forma propera, una de les quals té un prestigi alt i tothom té en molta consideració, i l'altra té un prestigi baix, que és normalment la llengua que parla menys gent. El llenguatge de prestigi alt tendeix a ser el més formalitzat. Parlem de diglòssia quan la llengua dominada és majoritària entre les classes amb menys poder i prestigi de la societat, mentre que l'altra és pròpia de la classe o grup dominant i també de l'exercici del poder.

Llengua Minoritària

Fa referència a la quantitat de parlants.

La Decadència de la Literatura Catalana (S. XVI-XVIII)

El període que comprèn els segles XVI, XVII i XVIII, la producció d'obres literàries en la nostra llengua va davallar, se'n va escriure de poca qualitat. La literatura popular va tenir una gran esplendor. Utilitzem el terme moviments literaris que varen predominar: Renaixement, Barroc, Il·lustració i Neoclassicisme.

Causes de la Decadència

• Unió de Castella i la Corona d'Aragó: Va fer que el català deixés de ser llengua de la cort i de la noblesa.
• Descobriment d'Amèrica: Castella es va convertir en una gran competència.
• Al llarg del segle XVI la literatura castellana va assolir un moment anomenat Segle d'Or.
• Els segles XVI i XVII varen ser una època de crisi: la Guerra de les Germanies. Després del descobriment d'Amèrica, varen quedar fora de les rutes comercials i aïllades a causa de les incursions dels pirates turcs.
• No hi va haver cap autor que destaqués a causa de la manca de prestigi del català com a llengua literària.

El Renaixement

Durant el període renaixentista hi va haver un refloriment de la civilització, de les arts, dels estudis i de totes les activitats humanes. Introducció de noves formes mètriques (sonet) i prosa (l'assaig de contingut clarament didàctic).

Literatura en Català del Renaixement

Poesia

Tres tendències en la poesia catalana: influència d'Ausiàs Marc, adaptar les noves formes italianes i franceses, i la poesia popular.

Poetes:

• Pere Serafí: Va introduir noves formes mètriques en la poesia catalana. (Llibre primer d'amors)

Prosa

• Cristòfor Despuig: Es va dedicar a la historiografia. (Los col·loquis: diàlegs entre tres personatges: Libi l'autor, Fabi tortosí, don Pedro cavaller valencià. Al llarg de l'obra, fa una defensa de la llengua i alerta sobre el perill del procés de castellanització).